In March MindTouch (news, site) announced their list for the most powerful voices in open source. Today, they bring us a new list: the most influential bloggers in technical communications.
Read full story...
Creo que todos empezamos a estar hartos de páginas y perfiles publicitarios en redes sociales. De ahí la gran receptividad que han tenido las acciones contra Nestlé de Greenpeace en Facebook y las quejas contra campañas de El Corte Inglés y de Fanta. Me consta que muchas marcas se están empezando a repensar seriamente lo de hacer marketing en redes sociales.
La más reciente es la de la bebida gaseosa de Coca-Cola, que había montado un concurso denominado Robertus Fanta. Algunos participantes no están satisfechos con los resultados y han montado una protesta en Internet, incluyendo página en Facebook y blog bajo el explícito nombre “Fantongo”. Al magen de lo fácil que es manipular un concurso de este tipo reuniendo a varios usuarios, la empresa no ha sido muy diligente a la hora de responder a las cuestiones de los interesados.
El caso de El Corte Inglés tuvo menos repercusión, quizás porque el número de participantes había sido muy reducido. La firma de grandes almacenes concibió un concurso basado en la geolocalización a través de Foursquare y tuvo cierto eco mediático porque era el primero que se hacía en esta red social en España. Y también generó quejas entre los que no ganaron.
Consejos para marcas:
- No dejar nunca que se hagan cosas en redes sociales sin planificación previa. La estrategia debe prever las situaciones de crisis, porque son precisamente oportunidades para llegar más lejos. Sé que muchas veces existe la tentación de borrar cosas, pero es mucho más inteligente pensar en cómo aprovechar esa situación para mejorar.
- Es imperativo responder siempre y con la máxima celeridad posible a las cuestiones y quejas de los usuarios. Es la regla número uno de los medios sociales y sorprendentemente una de las que más veces se vulnera. Una respuesta inmediata rompe cualquier estrategia de acoso y derribo contra una marca.
- No borrar nunca nada, salvo que sea exageradamente denigrante o roce lo delictivo. En el caso de Fanta se ha criticado la eliminación de ciertos mensajes en el muro de Facebook. Es sabido que Nestlé pidió a Youtube la eliminación de los vídeos de Greenpeace, lo que no hizo sino incrementar las críticas contra la multinacional a la que también se acusó de censora y de tratar de ocultar algo.
- La importancia de las redes sociales es todavía muy modesta, tanto para lo bueno como para lo malo. Al margen de los gurús que, por intereses comerciales, están exagerando el papel de las páginas en Facebook y los blogs, lo único cierto es que son todavía muy pocos los que reciben mensajes por esta vía. ¿Pasa mucho tiempo la gente en estos sitios? Sí. Pero eso no significa que lo hagan en las páginas de las marcas, como algunos parecen querer dar a entender.
- A los usuarios de redes sociales no les gustan los mensajes con apariencia publicitaria. Sólo tiene sentido montar páginas en Facebook y similares si se trata de marcas con las que sus clientes tienen una relación más de uso que de compra. Es el caso de muy pocas: Apple, Ferrari o Harley Davidson. Nunca lo será de un Movistar o un Vodafone, que probablemente tienen tantos amigos como enemigos. Un usuario de Facebook va a hacerse antes fan de una página anti-Orange que de una que vaya a favor de la marca. Es mucho mejor defender valores que una marca en sí misma. Movistar puede, por ejemplo, crear una página para posicionarse a favor de la extensión del móvil a las zonas rurales, en la medida en que esté contribuyendo a la misma.
Finalmente, lo sucedido con Nestlé ha dado mucho que pensar a las grandes marcas multinacionales. No es la mejor idea meterse en un campo de minas en el que los críticos, como es el caso de Greenpeace, tienen todas las de ganar. Es como cuando los soladados americanos iban a luchar a Vietnam con simples fusiles. En este caso, el grupo ecologista ha convertido a los usuarios de Facebook en miembros de un ejército que critica el uso de aceites de palmas de Indonesia por parte de Nestlé.
Tras el éxito de esta iniciativa, Greenpeace ha utilizado la misma estrategia para criticar a BP por su gestión en el pozo petrolífero del Caribe. Esta vez se trataba de un concurso para diseñar el mejor logo anti-petrolera. Y una vez más, la iniciativa se ha extendido como la espuma, porque los internautas reciben con más agrado una iniciativa que se supone que beneficia a la humanidad que una que sólo lo hace para una marca.
New cognitive research shows how the structure of our communications can impact perception.Aquesta setmana s’ha desvetllat un dels escàndols polítics més importants dels darrers anys després d’una tasca d’investigació
similar al mític Watergate que, als anys 70, va provocar la dimissió del President dels EUA Richard Nixon. Es tracta de la desclassificació de 92.000 documents -la majoria arxivats com a “molt secrets”- del Pentàgon que desvetllen bona part de les mentides oficials sobre la guerra d’Afganistan.
Però aquesta vegada l’empresa no ha anat a càrrec d’uns periodistes en plantilla d’un gran diari de paper, com era el cas de Carl Bernstein i Bob Woodward del Washington Post, sinó d’un petit portal d’internet dirigit per activistes i que sobreviu gràcies a donacions de lectors d’arreu del món. Després de tan parlar de la crisi del periodisme d’investigació, al final potser resulta que es tractava d’una mutació?
Wikileaks s’autoanomena una “agència d’intel·ligència de la gent” i s’ha especialitzat en la investigació i difusió de pràctiques de governs i grans corporacions empresarials que aquestes preferirien que es mantinguessin a l’anonimat. Encara que el portal existeix des de 2006, va ser al passat abril quan va saltar a la fama mundial per publicar un vídeo filmat per l’exèrcit dels EUA on es mostrava l’assassinat d’uns reporters de l’agència Reuters. Ja llavors el govern dels EUA va posar en recerca i captura a Julian Assange, fundador de Wikileaks, encara que després va rectificar.
Encara que Wikileaks col·labora amb grans mitjans de comunicació -compta amb una certa cobertura del rotatiu britànic The Guardian, qui li va ajudar a ordenar la informació desclassificada- i que alguns dels impulsors són periodistes de formació, la seva activitat és més propera a l’activisme social. De fet, Assange va dir una vegada que si el feien triar entre les dues facetes, es quedava amb la d’activista. “No sé com hauríem d’anomenar al que fa Wikileaks i no ho dic amb menyspreu –va declarar Paul Stieger, director del grup de periodisme d’investigació ProPublica i antic director editorial de The Wall Street Journal- son un fenomen nou”.
Naturalment, una part d’aquest èxit rau en la seva absoluta deslocalització geogràfica del web, que actua des de diferents servidors de diferents països per tal de poder esquivar les ordres judicials de segrest de la informació. De fet a Anglaterra ja s’ha fet servir molts cops per evadir dictàmens judicials en aquest sentit.
També l’ús de tecnologies punta i, sobretot, la col·laboració desinteressada de milers de voluntaris d’arreu del món marquen la diferència amb el periodisme d’investigació clàssic. “Es podria dir que fem el mateix que les agències d’espionatge, periodisme d’investigació d’alta tecnologia. És l’hora que els mitjans actualitzin les seves capacitats en aquest camí”, va declarar el mateix Assange.
El dubte és si només es tracta d’impediments tècnics i legals o si la crisi del periodisme d’investigació va més enllà i ja ha deixat de ser una prioritat dels mitjans tradicionals per esdevenir cada cop més com a patrimoni d’alternatives com Wikileaks.
Ahir va circular una notícia de l'ACN que diu, textualment,
El català és la vuitena llengua a la blogosfera (sic) […] Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del 'Balanç de Política Lingüística 2004–2010' presentat aquest dilluns pel vicepresident del Govern.
com és habitual a l'ACN cap citació addicional per indicar-nos que han verificat la informació.
He mirat l'informe ("Balanç de política lingüística 2004–2010"), ja que m'interessa saber quina argumentació fan servir per indicar una dada que, a primer cop d'ull, sembla ben poc probable. Per molts blocs escrits en català que hi hagi, per simple demografia és virtualment impossible que siguem la vuitena llengua utilitzada. Per força ens han de superar idiomes com l'anglès, el francès, el castellà, el rus, l'alemany, el xinès, el coreà, el japonès, l'indi i el portuguès… segur que me'n deixo molts, però ja n'he comptat deu.
Haig de reconèixer que no he llegit l'informe sencer (el poc que he llegit només pot qualificar-se com a propaganda política pagada amb diners públics), així que he optat per la via ràpida: cercar "blogosfera" (sic), "blog" (sic), blocosfera, blocs, bloc, vuitena. Cap referència. Cerco "Internet" i les nou aparicions del mot no tenen res a veure amb el que indica la notícia.
Estic interessat en saber quines són les dades per fer l'afirmació de que som "la vuitena llengua". Algú té alguna referència?
I sí, jo també recordo aquella notícia de Vilaweb que encara era molt més triomfalista: "El català, segona llengua dels blocs segons un estudi nord-americà"… però ells com a mínim si indicaven d'on havien tret la informació (i un temps després van incloure un afegitó que indicava "és poc creïble").
Actualització: Ja he trobat la font! De fet, n'havia parlat aquí mateix, "El català és el vuitè idioma en nombre de blocs" (i jo no m'ho crec). Va ser una frase pronunciada l'octubre del 2009, durant la inauguració d'un congrés, pel director de la Casa de les Llengües… sense aportar cap informació addicional
French data journalism outfit Owni have put together an impressive app (also in English) that attempts to put a user-friendly interface on the intimidating volume of War Logs documents.
The app allows you to filter the information by country and category, and also allows you to choose whether to limit results to incidents involving the deaths of wounding of civilians, allies or enemies.
Clicking on an individual incident bring up the raw text but also a mapping of the location and the details split into a more easy-to-read table.
But key to the whole project is the ability to comment on documents, making this genuinely interactive. Once commented, you can choose to receive updates on “this investigation”
This could be fleshed out more, however (UPDATE: it’s early days – see below). “So that we can investigate a war that does not tell its name” is about as much explanation as we get – indeed, Afghanistan is not mentioned on the site at all (which presents SEO problems). In this sense the project suffers from a data-centric perspective which overlooks that not everyone has the same love of data for data’s sake.
A second weakness is an assumption that users are familiar with the story. While the project is linked with Slate.fr and Monde Diplomatique there are no links to any specifically related journalism on those sites, leaving the data without any particular context. Users visiting the site as a result of social media sharing (which is built into the site) might therefore not know what they’re dealing with.
Technically, however, this is an excellent solution to the scale problem that War Logs presents. It just needs an editorial solution to support it.
UPDATE: Nicolas Kayser-Bril, the man behind the project (disclosure: a former OJB contributor) explains the background:
“We contacted several outlets on Monday to coproduce the app. (we’re still in talks with several others in Italy, Belgium, Germany). What we offered them was an all-inclusive solution that gives them visibility and image gains and a way for them to engage with their audience.
“You’re right to say that the app lacks an editorial perspective as such. We’re implementing a feature called ‘contextualization’ that will offer users links to backgrounder stories published on partner websites according to several criteria (year, civil/military report, region, nationality of the engaged forces).
“Moreover, we’ve crowdsourced a huge work that considerably expanded the glossary published by Wikileaks and the Guardian. We launched a call for help on Monday morning. In 36 hours, we had 30% more entries related to unexplained abbreviations or details about equipment, as well as a French translation. Something we want to provide is a way for everyone with a low level of English to decipher the documents.”
A continuación os mostramos una de las mejores proyecciones en 3D sobre un edificio. Consigue un efecto muy realista, si no me creéis, comprobadlo vosotros mismos:
Posted by Danny Dover
Well folks, this may be the biggest tool introduction since Ryan Seacrest started hosting American Idol. ;-) Today we are launching our SEO toolbar for Google's Chrome browser. This sexy beast is full to the brim with SEO insight and time-saving SEO goodness. This free add-on is ripe for picking and available for download right this second.
Ask and Ye Shall Receive
Whether it's from Twitter, Facebook, email or comments here on the blog, almost every day we get some sort of request for a Chrome Toolbar. We knew there was a high need for it, and wanted to make sure that we didn't rush and put together something unmozworthy. The new toolbar is pretty baller if I do say so myself (which I just did). It works very similarly to a toolbar in Firefox where it displays across the top of the screen, but with the ability to easily drop it down to the bottom of the page as well.
The new Chrome toolbar has most of the same features as the Firefox edition, but if you want to learn more... please keep reading. :)
So How Does This Help Me?
1. Search Results Overlay
This new Search Engine Results Page overlay was designed to offer the most relevant link data without getting in the way. You can now use our toolbar to see which search results are getting the most links, and click Explore to run a full analysis in Open Site Explorer. To turn on this overlay, click the settings button on the toolbar, and select SERP Overlay.
.png)
"I get the best 'feel' for abstract metrics by seeing them in familiar places. I find it easiest to understand the new metrics by seeing them on search results I'm familiar with; as an added bonus, this is one of the most helpful analyses you can do when looking at a new SERP for the first time." --Will Critchlow
2. Quickly find important SEO information with the Analyze Page Overlay
Our analyze page overlay provides quick access to useful data points which include:
- On-page Optimization Elements – All of the essential SEO on-page elements (title tag, meta description, meta robots, rel canonical) are in one place.
- Location Data – As local search becomes more important, the value of information like server location increase.
- Google cache – Want to see exactly what Google saw when it's bot crawled a given site. The link to Google's cache will get you there.
"The overlay is still the most valuable thing for me. I must use it 5+ times every day to get quick info about how many links are on a page, whether it's using rel="canonical" or whether the keywords are properly included in the right page elements. I hate using 'view source' and searching through code; overlay FTW!" --Rand Fishkin
3. Quick Access to Tools from SEOmoz and Third Parties
The tools dropdown has been expanded to include fast access to the latest SEOmoz tools as well as a wealth of other helpful resources, including traffic data, Twitter tools, and domain information.
.gif)
What if I find a bug?
Reporting Bugs
The best way to report bugs is to e-mail us at customerservice(at symbol)seomoz.org. This is the quickest way to get into our development queue.
Known Issues
1. The toolbar overlays some of the page content. We attempted to inject the CSS into the page and push down the page content, but this ended up breaking some useful sites (like Twitter) so we overlay the page instead , but do now offer the ability to display the toolbar at the bottom of the page, which should hopefully help, when you've just got to see the Facebook nav. :)
2. Because of the way the toolbar is rendered as part of the page, it only shows up when the page loads, so if the toolbar is turned on while other windows already have loaded content, you will need to click refresh to see the toolbar. Unfortunately, this is also the case when you open a new chrome window, since chrome shows cached content on open to appear faster.
We hope you enjoy the new toolbar. Please give it a try, and be sure to post feedback in the comments below.
Not yet a Chrome fan? Still plugging away in good ol' Firefox? Well we haven't forgotten about you! You were our first love, and can still be downloaded here.
The Guardian's Datablog just released an interesting run-through of how they had to deal with the raw data from the recent Afghanistan War Logs,a 6-year archive of classified military documents. The New York Times also released a short view behind the screens and the data formatting.
For anyone with an interest in datajournalism, this all makes an interesting read. For instance, with the main goal of making the data understandable and navigable for expert journalists within a tight timeframe, the Datablog explains in detail how the 92,201 rows of MS Excel data had to be ordered and categorized.
In the meantime, the first War Logs data visualizations from the Guardian have appeared:
. Newspaper-version map of IED attacks between 2006-2009
. Interactive map of all 16,000 IED attacks
Let's hope The New York Times will make the list a bit longer, making such long online enumerations as appeared here a rare exception...
Via @datastore.
Bump, the innovative mobile app that lets you exchange contact information by bumping your phone together with someone else's, just announced the availability of version 2.0 in the iTunes app store. The app is newly redesigned and has added some features that are simply awesome.
The app uses your phone's location and accelerometer features to send a signal to the Bump server whenever the app is running and your phone shakes. If Bump detects that two users have their phones jostled in the same place, at the same time, the service presumes those two people want to exchange contact info. It's a great little system, and with the new version users can do even more.
Sponsor
Bump has already proven itself the easiest way to replace business cards - and actually save peoples' info - between smartphone users. Now it's even more powerful. The company opened its mobile data sharing API to the world in February, but there's something to be said for advanced features right inside one single app.
Bump 2.0 is an upgrade to the existing app, or can be downloaded via iTunes at this link. Bump 2.0 for Android will be released later this Summer, the company says.
Discuss
Groundbreaking new rules have been released today which legalize many common, but illegal practices.
Mobile ticketing may offer myriad benefits for both event managers and consumers, but most options still require specialized scanning hardware to read the ticket from the user's device. Not so Twicketer, a new service that delivers event tickets that can be verified and validated right on the smartphone.
Now in beta, Wisconsin-based Twicketer is powered by technology from its Danish parent company, ScreenTicket, that uses a patent-pending system called On Device Verification. How it works: Event managers can send out links with a shortened URL to their events through social media including Twitter, Facebook and MySpace. From there, attendees can buy their mobile tickets online by simply following the included link. Once it's time for the event, the mobile ticket can be scanned and verified onsite without any scanning hardware. Twicketer charges a service fee of USD 0.99 for every ticket sold; it can also be used to distribute mobile coupons and vouchers.
Currently, Twicketer can deliver mobile tickets to more than 200 countries via more than 800 mobile carriers. Custom branding is available, as is a comprehensive API. One to try out for your next event, coupon or other paperless promotion...? (Related: Ticketing marketplace makes prices negotiable.)
Website: www.twicketer.com
Contact: info@twicketer.com
Spotted by: Stan Zlobinski