Conxita Mòdol va fer ahir els 10 minuts de silenci a Comissaria

La veïna del barri de Gràcia de Sabadell, Conxita Modol Ribes, va fer aturar el cotxe al seu marit al mig de la Gran Via davant mateix de Comissaria.  Eren les 12 del migdia i els policies, funcionaris i gent del carrer eren drets i en silenci sota la bandera a mig  pal. Ella s´hi va afegir corrent i encara va ser a temps de ser-hi 8 o 9 minuts amb un rostre tranquil que no reflexava totes les llàgrimes que ha vessat aquests dies ni molt menys l´odi, així, amb totes les lletres, que té contra ETA.

"A mi i a la meva família ETA no ens va matar de miracle; ens va anar de cinc minuts"

--Han parat el cotxe molt de cop.
--Si no haguessim parat aqui hauriem parat en un altre lloc. Però voliem parar a un lloc o altre, això segur.
--Tant clar ho tenia?
--Sí perque no pot ser que demanin drets democràtics pels seus presos, però que ells s´atorguin el dret a matar, segrestar i maltractar la gent. Trobo terrible que a nosaltres, la gent normal, només ens quedi el dret a fer aquestes miquetes de manifestacions.
--No són útils?
--Al menys em desfogo. Jo no crec que fer això tingui cap utilitat, però...
--...però què?
--Miri, es que és tothom que està indignat. Tots tenim una ràbia al cos i unes ganes de plorar terribles.
--Vostè te ganes de plorar?
--Sí.
--Ha plorat?
--Sí (s´emociona) quan hi penso... I el meu marit també. A mi em fa l´efecte que tothom va plorar. De pena, d´indignació, de ràbia i de tot.
--No li queden lluny el país vasc, el PP ni...?
--A mi m´és igual que sigui del PP com que sigui d´un altre partit. És un ser humà amb dret a viure com vostè i com jo. El que fan aquesta gent és massa gros.
--També eren grossos els anteriors atemptats i la gent no es llençava al carrer com ara. Què té aquest cas de diferent?
--No sé però ara la gent, que encara té por, potser en té menys. Jo veig que la gent del País Vasc s´ha descarat més. En altres manifestacions la gent quan veia una càmera de televisió es tapava la cara. Aquest cop no.
--Vostè també te menys por?
--No. Jo no n´he tingut mai de por. I en podria tenir perque a la meva família ens va passar un cas molt gros.
--Digui.
--Doncs miri, per cinc minuts no ens matem tots a l´atemptat del carrer Aparici. La meva filla viu al carrer del darrera i com era el dia del meu sant, veniem de dinar de fora, tots en un cotxe, i ens vam aturar una estona allà davant, per parlar amb una amiga de la meva filla que ens va voler felicitar. Era just on va esclatar la bomba. Engeguem, girem la cantonada i  sentim un soroll horrorós. Si ens aturem uns minuts més a parlar amb aquella noia, ens hi quedem tots.
--Això l´ha afectada?
--Sí. Jo des de llavors els hi tinc molta ràbia, la veritat. Els odio. Allà erem el meu marit, la meva filla, el meu gendre i la meva neta, tots.
--Aznar diu que no s´ha d´odiar.
--Doncs jo sí que els odio. Diuen que no hi ha d´haver la pena de mort. No ho sé, jo no hi entenc. Però uns càstics més forts sí que s´els hauria de donar. I a més encara representa que estan ofesos.
--Que vol dir?
--Ara els d´HB diu que la culpa la té la mesa d´Ajuria Enea. Encara tenen aquell orgull.  Què volen doncs aquesta gent? Que no ho veuen que la gent no els vol?
--Al País Vasc tenen 180.000 vots.
--Deuen ser familiars de presos.
--Argumenten que Lasa i Zabala també els va matar la policia en les tortures.
--Però això ja fa molt temps que ha passat. Miri, jo les coses que fa aquesta gent no les accepto.
--Va acceptar el GAL?
--No accepto de la manera que ho van fer, però si ho haguessin fet ben fet... doncs sí. Si jo tinc un fill de 25 anys que no ha passat la guerra ni res i m´el maten... per què me l´han de matar. Perque es policia? Això del GAL si hi haguessin fet bé... per què no? escolta´m, per què no? Doncs sí.
--Recolzaria grups paramilitars a la clandestinitat?
--No jo crec que els d´Euskadi el que han de fer és ser valents, que els arraconin, i mirin d´insultar-los tant com poguin. S´ha de fer el que digui la llei, però despreciant-los.
--Censura al govern que no hagi fet res per salvar la vida de Miguel Angel Blanco?
--No. Què havia de fer el govern? No podia acostar els presos a Euskadi de cap manera. Si el govern cedeix, es faran els amos. Avui voldran aixó i demà una altra cosa.
--Ha servit d´alguna cosa aquesta mort?
--Sí. Jo mai havia vist aquestes manifestacions i amb aquesta ràbia. Ara, això no vol dir que d´aqui a quatre dies no facin una altra bogeria.
--Ni que la gent no se´n oblidi també en quatre dies mes.