Biel Duran, el nen de Nissaga de Poder

"Aquests guionistes em mataran a disgustos"
22 / 07 / 1997
  
Biel Duran va llegir el pregó de la festa major de Covadonga

L´actor Biel Duran Pasqual, 13, que estudia 1er d´ESO a l´Institut de Gelida, és casteller dels Minyons de Terrassa, va fer d´anxaneta a la pel.lícula "La teta i la lluna" i avui és conegut tot Catalunya com el Toni de Nissaga de Poder, va deixar divendres unes colònies per a nens asmàtics com ell, per a llegir el pregó de la festa major de Covadonga.


"Per un Minyó de Terrassa com jo, fer de casteller de Vilafranca és pitjor que fer jugar al Madrid un jugador del Barça 
 
 

--Què hi feies en unes colònies per asmàtics?
--Jo sóc asmàtic, com l´Induráin. L´Induràin pren el mateix medicament que jo cada matí i cada nit.
--Què es fa en unes colònies per asmàtics?
--Tot jugant, aprens a no sentir-te diferent per ser asmàtic.
--Per exemple?
--T´ensenyen a aplicar-te els inhaladors, a  controlar-te  bufant tres cops al dia el pick-flow…
--Quí ha decidit deixar les colònies per fer el pregó de Covadonga. Tu o els teus pares?
--Entre tots dos. Però no m´ha sabut greu, perque estic segur que a Sabadell m´ho passaré tant bé com a les colònies.
--Què va veure en tu Bigas Luna?
--Em sembla que em va veure  més entremaliat que els altres i  això el va fer pensar que tindria pocs problemes de comunicació.
--Treballar amb la Matilda May deuria ser un bon impacte.
--Increïble. Diuen que te el pit més bonic d´Europa.
--Però tu el pit que tocaves a la "La teta i la lluna" era un altre, el d´una castellera, tot descarregant el castell.
--Calla, calla, que aquella escena la vaig haver de repetir cinc vegades peque al principi em feia vergonya i no li tocava bé els pits a aquella noia.
--Com es toca bé un pit?
--Es veu que no hi posava prou ganes (riu).
--Què hi fa un Minyó de Terrassa a Sabadell?
--A mi Sabadell m´agrada. Tot i que faig castells amb els Minyons de Terrassa i hi ha rivalitat,  Sabadell  m´agrada.
--No tanta rivalitat. Els Minyons estan molt pel damunt del Saballuts.
--Perque els de Sabadell tenen menys anys, però molt de futur.
--Què t´agrada tant de Sabadell?
--Els carrers, l´alcalde que diuen que és molt trempat...
--Et veig molt diplomàtic per tenir 13 anys.
--M´ho van ensenyar de petit. Però no creguis, si una cosa no m´agrada no dic que és bonica. Si ho dic, és que ho penso de veritat.
--Com es prenen els castellers de Vilafranca que un membre dels Minyons faci de casteller a Nissaga de Poder?
--Bé. Quan vaig a rodar amb ells, em diuen minyonet, em fan brometes i m´amarguen una mica perque la rivalitat entre dues colles d´aquest nivell és molt bèstia. Però es porten molt bé.
--I per tu, el més famós dels Minyons, què suposa vestir-se  la camisa verda de Vilafranca?
--Ui!
--És com si un jugador del Barça s´hagués de posar la samarreta del Madrid?
--Pitjor. Sap greu dir-ho, però això és molt pitjor. Traicionar la teva colla sap greu. Procuro pensar que tot és ficció i segueixio anant amb els Minyons ben orgullós.
--I a sobre et fan jugar amb el Real Madrid.
--Sí, aquests guionistes em mataran a disgustos. Primer em fan pujar castells amb els de Vilafranca i després a mi que sóc del Barça, em fan jugar a bàsquet amb el Madrid. Es que m´agafarà un infart!
--La nena de la qual se suposa que estàs enamorat a Nissaga, ha declarat que tu li agrades tan a la sèrie com a la vida real.
--És molt bona nena i simpàtica, però... no hi ha res, no és el meu estil.
--Amb tantes fans no et ve d´una?
--És increïble. Jo no m´imaginava que cinc minuts de tele poguessin arribar a això. Cada dia rebo sis o set cartes, em truquen  a casa... Jo intento ser simpàtic perque a mi també em faria gràcia conèixer algú que surt per la tele. El problema és que la brometa que em fan me l´han feta abans trenta persones i per tant ja no em fa gràcia.
--Per exemple?
--"Ai, com s´acabarà Nissaga de poder? ja-ja-ja". Hi ha gent molt tímida, però hi ha gent amb una cara... confonen la realitat amb la ficció. I si et demanen un autògraf es pensen que són els primers.
--Aquesta nit a la Torre de l´Aigua t´en demanaran.
--Però amb els saballuts no hi ha problema, són molt simpàtics, home.
--Carai amb la diplomàcia.