Joan Roig ha hagut de posar el The End a la seva botiga

La seva vida ha estat dedicada a dos móns tan diferents com el cine i les sabates. El sabater de la carrer La Rosa que sempre ha colocat cartells de cine al seu aparador del carrer Esglèsia i que va rodar més de 25 curtmetratges, Joan Roig Girbau, 67, acaba de tancar la seva botiga després de quasi cent anys i tres generacions. Com ha fet sempre, també el tancament el va comunicar al seu aparador, entre sabates, amb una plaqueta de The End.

"El cine i les sabates s´assemblen en que tots dos van per terra" 
 
 

--Diu que s´ha enfrontat a les macrosabateries?
--Sí, "Sólo ante el peligro", com una Gary Cooper a la catalana. Però al final he hagut de plegar per l´edat, no per res més.
--I que la nissaga de sabaters Roig "murieron con las botas puestas"?
--Sí, però "puestas" a l´aparador, he-he.
--Sempre li han anat les sabates?
--No. La meva professió era administratiu. Aquesta sabateria la va comprar el meu avi, que era mestre sabater artesanal de Rubí, l´any 1914. Després la va seguir el meu pare i jo no vaig voler.
--...?
--Jo, quan vaig sortir dels Escolapis vaig anar d´administratiu del tèxtil al Vapor Gran del carrer Sant  Pau. Treballava de 7 del matí  a 9 de la nit, amb només una hora per dinar, dissabtes a la tarda i tot. Després vaig anar a una gestoria i, el mateix dia que va tancar el cine Cervantes, vaig susbtituir al meu pare a la sabateria.
--Una coincidència molt cinematogràfica.
--Sí. De fet, jo tota la vida havia estat entre sabates. Fins i tot n´havia fet de petit. Em quedaven punxegudes com llançadores.
--Des de quan es venen sabates aqui?
--L´edifici es de 1874, però el sabater que ho va vendre al meu avi no sé quan temps hi portava.
--Com ha sigut el The End de la seva botiga?
--Molt nostàlgic. Pensi que tinc clientes que ja s´havien comprat les seves sabates de primera comunió per elles i ara venien a comprar-les per les seves netes. A tothom li sap molt greu.
--Tota la seva vida s´ha mogut entre sabates i pel.lícules?
--Sí. A Rubí de nano ja anava al cine. Però la febre em va agafar a l´Imperial. Aquella pendent  tan pronunciada feia que un nano com jo sempre veiés la pantalla sense cap cap que tapés. Jo sóc defensor radical de l´Imperial. Sóc de l´Associació i tot. També per nostàlgia, oi?
--Com li va agafar tan fort?
--Va ser un dia que jo tenia 11 anys i la meva mare   i  jo vam anar a veure "El correo del zar" y "Seis horas de vida". Em van agradar tant les dues pel.lícules que vaig quedar enverinat per sempre més.
--Lliguen bé cine i sabates?
--Sí, tots dos van per terrra, he-he. Els productors sempre diuen que hi ha crisis i que perden quartos. Jo tota la vida he sentit a dir el mateix, que el cine està per terra. I ara  igual, fan pel.lícules espanyoles que ni les estrenen.
--D´on treu els cartells de cine que ha lluït sempre a l´aparador?
--M´els deixava un gran col.leccionista que vostè ja va entrevistar, el Vicente Santamaria. Encara guardo el retall.
--Però en cada cartell hi havia una intenció, no?
--Sí, per Nadal posava Walt Disney, per Setmana Santa "Rey de Reyes" o "Ben-Hur", quan els francesos van fer les proves de Muroroa,  "Hiroshima mon amour". (treu cinc retalls de la secció La Calle on es parla de l´aparador i apareix un Frankestein)
--Què és això?
--Això és una broma per celebrar el final de la botiga, veu? El Frankestein amb els brassos amunt dient "Cagum l´óu! Ara el Joan després de les capses em fa treure les estanteries!" (Riem tots dos).
--A sota aquest The End diu CaC. Què vol dir?
--És la meva productora. Tan pot voler dir Club d´Amics del Cine com, Centro Amigos Cine, Cine Amateur Católico... el que vostè volgui. Aquest marca funciona des d´el 47.
--Era molt catòlic al 47?
--Sí perque mai vaig fer cap pel.lícula verda (torna a riure).
--Quin cine feia?
--Entre els anys 60 i 70 vaig fer més de 25 curtmetratges i en  alguns llibres d´història del cine amateur espanyol s´em cita. Vaig aconseguir molts premis, algun d´important i tot, com el Premi al Millor Guió de tota Espanya per "Soliciten correspondencia".
--El reconeixeran després de mort com Llobet Gràcia?
--És possible, però jo mai m´he fet propaganda... A mi de Llobet Gràcia el que més m´agrada es el documental "Plegaria a la Verge dels Colls". Hi ha un canvi, de blanc i negre a color en el mateix pla, soberbi.
--Ara que no ven sabates es podra dedicar més al cine.
--Ui! Jo ara ja estic jubilat, arxivo records, escric memòries. I per fer vídeo... què vol que li digui.
--The End.