Teresa Bernegueras, La mort de Lady Di

"Pels Windsor, Lady Di serà un fantasma per tota la vida"
02 / 09 / 1997
.. en camí..  
E

La popular periodista del cor de Castellar del Vallès, Teresa Berengueras Alsina, colaboradora habitual de Jordi Gonzàlez al programa de TV3 "Les mil i una", pensa que, després de la seva mort, Lady Di serà un fantasma per tota la vida per Buckingham Palace condicionant, fins i tot des de al tomba, la succesió de la corona. 


"Ser una nena capritxosa és un dret legítim"

--Perjudica a la corona la mort de Lady Di?
--Sí, per a la monarquia anglesa era perfecte que ella s´entengués amb un altre home i si hi havia perspectives de casament millor encara. Però aquesta mort l´ha convertit en mite i això els aixafa la guitarra.
-- Camila no serà la propera reina d´Anglaterra?
--De cap manera. Ella és una divorciada, no té sang reial i ara menys que mai, el poble no l´acceptarà.
--En canvi Carles, fins ara divorciat, ara és vidu. Això li facilita el camí a la corona?
--No. Avui el Carles ho té més pelut que mai. Jo crec que per contentar a aquest poble que avui plora la Diana, Carles abdicarà en  el seu fill Guillem, que a més és pastat a la seva mare. El fantasma de la Diana pels Windsor ja és per secula seculòrum. Això està dat i beneït.
--Es a dir que morir-se es la pitjor jugada que podia fer Lady Di a la Casa Reial?
--Exactament. Sense voler, però els ha perjudicat des d´el principi fins el final. Ella només lluitava per la seva felicitat. Ella només ha buscat tota la vida algú que l´estimés i ara que l´havia trobat, mira, pobreta.
--Què sap vostè que no s´hagi dit enlloc?
--El que jo sé, i em sembla que ningú ho ha dit, és el rumor de que estava embarassada. S´havia engreixat per la cintura, d´aquella manera que només s´enxamplen les embarassades. Però això, tot i l´autòpsia, ja no se sabrà mai.
--Per què la gent està tan trista si ningú va coneixer Lady Di més enllà del paper couché?
--Els mites sempre son de paper couché. Hi ha gent que es preocupa molt per la Marilyn Monroe i fa 35 anys que es va morir. Estem molt sols i necessitem acompanyar-nos ni que sigui de mites.
--Lady Di ja és una màrtir?
--Absolutament. Ja és una llegenda immortal. I, pels Windsor, un fantasma per tota la vida.
--Per què la ploren molt més les dones que els homes?
--També s´ha dit que la ploren els homosexuals els quals connecten especialment amb ella per la seva sensibilitat: Versace, Elton John... Però no és veritat, molts homes normals també estan afectadíssims.
--La majoria diuen que era tonta.
--No era culta ni li agradava llegir. Però tenia la sabiduria del poble.
--Vostè la va conèixer a Palma de Mallorca, no?
--Sí i em va agradar. A mi la Diana sempre m´ha caigut molt bé. Era la clàsica dèbil per fora i forta per dins. cap noia de la burgesia catalana o castellana hauria aguantat el que ella va aguantar. Jo només per això ja em trec el barret.
--Quan a un famós el persegueixen set paparazzis, el millor que pot fer és posar el cotxe a 180?
--No. El millor que pot fer és donar facilitats als fotògrafs.
--La obligació d´un paparazzi es ajudar un cotxe accidentat o fer fotos?
--Les dues coses. Primer l´una i després l´altra.
--Un diari és culpable d´alguna cosa si publica aquestes fotos?
--La culpa, si n´hi ha alguna, també és de la gent que llegeix les notícies i compra les revistes. Ningú està lliure de culpa per tirar la primera pedra.
--Els tabloides anglesos diuen que no compraran les fotos. Se senten ells culpables?
--Diumenge al matí el National Enquirer americà ja havia rebut  les fotos per un milió de dòlars i les va rebutxar. Jo crec que no s´han de publicar les fotos de Diana morta, però tampoc els algerians morts ni els cossos sangnat al mercat de Sarajevo.
--Avui sembla que tothom creu en la sinceritat de la seva vessant humanitària.
--Jo sempre l´he reconeguda. La Diana mai va necessitar rentar la seva imatge pública. Per tant, si feia aquestes coses és perque ho creia. Ella sempre ha estat honesta amb ella mateixa, encara que s´equivoqués. Als 19 anys ella es pensava realment que estava enamorada del príncep.
--Una nena capritxosa?
--Sí, evidentment. Però per què una princesa no pot ser capritxosa? És que la Casa Reial no sabien que era una nena capritxosa? Ser capritxós és absolutament legítim.
--Però el luxe i els capricis eren a canvi d´aguantar un marit infidel. Es que ningú li va recordar aquest petit detall?
--Als 19 anys per mes que et diguin...
--Als 36 seguia igual.