Ricard Mas inaugura avui al Museu d´Art "L´art de falsificar"

Després del tràfic d´armes i drogues, el tercer negoci més gran del món, i tan ilegal com els dos primers, és la falsificació d´art. Avui al Museu d´Art de Sabadell, s´inaugura "L´art de falsificar". El seu comissari, l´historiador d´art i bibliòfil sabadellenc, Ricard Mas Peinado, 31, tracta el tema amb un somriure benevolent.

"Molts dels qui s´atreveixen a parlar de falsificacions, moren en circunstàncies molt misterioses"

--Falsificar és un art?
--Falsificar és una actitud natural en l´home. L´home sempre s´ha preocupat de trobar la veritat i a la vegada, en l´altra cara de la mateixa moneda, sempre ha falsificat. El problema està en que quan dius que tal obra d´art es falsa perd el seu valor econòmic. Però segueix tenint un valor.
--Quin?
--Miquel Àngel va falsificar escultures gregues. Picasso, quan es moria de gana a Barcelona, va falsificar Toulousse Lautrec. I a Livorno uns estudiants de Belles  Arts van falsificar uns Modigliani només per donar-se a conèixer. Quan ja estaven exposats van dir la veritat. Tot això també té valor.
--Una actitud militant?
--A vegades sí. Es vol denunciar la hipocresia del món de l´art en que la gent només es guia per la firma. Tots plegats hauriem de ser més valents i comprar l´art que ens agradi independentment de l´artista. I hauriem d´atrevir-nos a dir que no ens agrada Picasso o Van Gogh.
--És cert que Van Gogh no va tenir temps de pintar tot el que se li atribueix?
--Sí. En la primera exposició ja es van fer còpies de tots.
--Aquest Modigliani tan lleig deu ser fals, no?
--Doncs segurament és autèntic. Curiosament és el cas contrari a l´habitual. El va comprar un senyor als encants per 1.500 ptes, brut i plé de pols, pensant que no tenia valor. Però una investigació ha demostrat que pot ser un apunt del mateix Modigliani.
--Com reacciona qui descobreix que el millor quadre de la seva col.lecció es fals?
--Autentificant-lo. És molt senzill. Amb diner es pot comprar tot.
--És un negoci?
--Per molts sí. L´Osuna, per exemple, deia que era director d´un centre d´estudis i membre de l´Academia de Belles Arts de Granada i amb quatre tampons i un segell de pòlissa autentificava tot el que li pagaven bé. I qualsevol obra autentificada per ell es podia vendre a Suïssa perfectament.
--Per què la corrupció es persegueix en les empreses pública i privada i no es persegueix en l´art ?
--Enxampar el falsificador es molt difícil. I encara que l´agafin, com a molt li cauen sis anys. Falsificar es un negoci amb molt poc risc. Jo conec gent (i no puc dir noms) que es compra un Sorolla, un Mir o un Casas sabent que és fals, l´autentifica i el torna a vendre.
--Per què no pot dir noms?
--A Eric Hebbot el van asassinar quan sortia de la presentació del seu llibre "El manual del falsificador".
--Té por?
--No crec que ningú em volgui fer mal, però en aquest món molts que han parlat s´han suicidat o han mort en circunstàncies molt misterioses.
--El mateix pintor pot fer deu cops el seu quadre?
--Ara ja no. Però el segle passat, Modest Urgell o Josep Cusacs repetien els seus quadres d´èxit.
--Què fa un museu quan descobreix un fals en el seu fons?
--És el que ha passat al Museu d´Art de Sabadell. En vam trobar cinc o sis de Picasso, Zuloaga, Bonnart i n´hem fet aquest exposició. Però no tots els museus ho reconeixen.
--Contribueixen a la mentida?
--No. Tenen les obres com a falses i no les ensenyen. Però alguns museus no han volgut colaborar amb nosaltres perque pensen que la gent es pensará que tot el que tenen es fals. Els museu són grans autentificadors. De fet, restauradors i autentificadors també temen que la gent agafi psicosi. Cap d´ells m´ha animat gens a fer aquesta exposició.
--El Metropilitan de Nova York reconeix que el seu 15% és fals.
--I jo calculo que normalment el percentatge encara és superior. A un museu de Zagreb tot és fals.
--La Fundació Thyssen...
--...no en puc parlar.
--Té por, no ho negui.
--No és por. Sóc prudent. Però el narcotràfic, per exemple, blanqueja amb obres d´art. I jo conec una persona que va fer la seva tesis sobre falsificacions i no la va poder presentar perque no podia donar cap nom. Mou milers de milions! Un restaurador barceloní em va dir que si escribís les seves memòries i les guardés sense publicar-les ni la tercera generació del seus hereus no estarien segurs.
--L´apassiona la mentida?
--No, però qui estiugui lliure de culpa... tots mentim.
--30 vegades al dia, diuen...les estadístiques.