M. Castanyé ha dissenyat multimèdia al Canadà durant 3 anys

Després de quasi tres anys al Canadà, on ha treballat en quinze CDRoms i una vintena de webs, però on també ha sigut estafada per un advocat massa espavilat, ha tornat d´aquell país dient que "el mític i idílic Canadà no és mes que un país prefabricat" i que "els catalans som tontos de no valorar el que tenim".  Amb el títol de Disseny Gràfic de la Pompeu Fabra, força experiència en pel.lícules d´animació i una beca del Copca,  la sabadellenca Mònica Castanyé Ros, 27, acava de tornar de Montreal.

"El metge em va receptar sessions de llum i que em pengés un pòster d´una platja amb palmera"

--Et va costar trobar feina?
--No, vaig ensenyar els meus dibuixos a un empresa i de seguida em van agafar. Però primer vaig haver d´aprendre la multimèdia d´allà  que és molt superior. Tots els programes que jo havia aprés aqui, allà eren prehistòrics.
--Per exemple?
--Allà pots passar un dibuix de l´Apple Macintosh al video prement un botó. En tecnologia, Europa encara va molt endarrerida i de fet n´he aprés molt, d´això no em puc queixar.
--De què et pots queixar?
--Em van estafar. Vaig caure en mans d´un advocat  sense escrúpols, Stephen Buyers, que deia que gestionava la nacionalitat i l´únic que feia era quedar-se els diners dels immigrants. Tenia un despatx magnífic a la millor zona de Montreal, un tracte amabilíssim i em va enredar com a un xino.
--Ho vas denunciar?
--Sí, però la policia no em feia cas. En el fons jo era l´estrangera i aquell advocat col.laborava amb  l´estat. Però la meva empresa va posar un investigador, van apareixer cent casos més, va sortir a la premsa i quan el tio va desapareixer amb les peles, em van haver de creure.
--Has tornat perque t´has quedat sense papers?
--Tinc allà un judici pendent, però he tornat per quedar-me aqui. El que he fet ha sigut convèncer el meu nòvio que ve aquesta setmana. És un programador boníssim en Lingo, Java i 3-D i espero que trobi feina.
--Era dolent allà l´ambient de treball?
--No. L´ambient de treball era boníssim perque per ells la feina és la família. Com que treballen tant als fills i als pares només els veuen en la foto damunt la taula.
 --Com ho portaves?
--Amb dificultat perque jo estic acostumada a separar la feina de la família i de la meva vida no els deia res. No em donava la gana. Però ells a la feina s´expliquen tota la vida.
--Això no és dolent.
--Sí que és dolent perque a una amiga meva, la Natalie, li van dir  que deixès el seu nòvio perque la passava a buscar a les 6 i com que ella a les 6 mai havia acabat la feina, va haver de deixar el nòvio.
--La feina és el valor nº1?
--Absolutament. Als 18 anys tots els joves ja pensen en muntar la seva empresa. No treballen per viure, viuen per treballar. Jo treballava tots els dissabtes. I el dia de Nadal vaig treballar fins a les 11!
--Quin és el teu missatge?
--Que el Canadà no és el país idílic que ens imaginem. Ténen la ment oberta, allà un metge o un advocat pot portar  el cabell lila. Però viure allà és dur.
--Per?
--Per la falta de llum i pel fred. Et passes sis mesos sense veure el sol, a les 4 de la tarda ja és negre nit. Jo vaig haver de fer teràpies de llum.
--La foscor posa malalt?
--Sí , vas al metge, et diu que et falta llum i vas a un hospital que té tota una planta especialitzada on et fan sessions d´UVA. Apart, el metge em va dir que em pengés a casa un pòster d´una platja asollellada amb una bona palmera. Ho vaig fer i em vaig trobar millor. Fer-me pà amb tomàquet també em va ajudar molt.
--I el fred?
--Jo, a Montreal, sortia de casa a 35 graus sota zero, tot glaçat, i amb un vent gelat. Em posava un monotèrmic, dos parells de mitjons, la roba normal, la roba d´esqui, l´anorak, una gorra fins a les celles i unes olleres perque no s´em refredin els ulls. I si esperes l´autobús al carrer més de 5 minuts et congeles.
--El fred és la clau de tot?
--Sí. Ho fan tot per Internet perque el fred no els deixa sortir de casa. Personalment estan incomunicats.
--No dius que a la feina hi ha tan bon ambient?
--Però no surten al carrer a xerrar, ara amb un amic ara amb l´altre. Tenen por de coneixer gent. Fins i tot en la relació de parella són reservats. Són molt depresius.
--Com ho saps?
--Jo vaig veure com un noi es llençava al metro. És molt habitual que es suicidin així. És un dels països amb més índex de suicidis.
--Un marroquí diria el mateix d´Espanya?
--No. Conec molt marroquís i estan encantats amb Espanya.
--Mai tornaries a Montreal?
--Mai. No crec que cap català aguanti gaire a Montreal . A Vancouver potser sí. Fa menys fred.
--Aprofita. Aqui el sol és gratis.