Als 80 anys, Molins és el pilot de més edat de Catalunya

L´industrial barceloní de grups electrògens, Premi al Treball de la Generalitat i soci de l´Aeroclub Sabadell-Barcelona, Cèsar Molins Caballé és, als seus 80 anys, el pilot en actiu de més edat de Catalunya. De nano ja feia volar avions de canya i als 20 anys ja era pilot de guerra.  La clau de la seva vitalitat, diu,  és llevar-se molt d´hora, dutxar-se amb aigua freda, nedar i caminar.  De tant en quant també vé a volar a Sabadell.

"A Los Angeles tenen 50 camps d´aviació com aquest i no es queixa cap veí"

--Porta 60 anys pilotant avions?
--No perque després de la guerra vaig intentar oblidar l´aviació. Però el 1979 em vaig adonar que en tot aquest temps no havia aconseguit oblidar-la i em vaig tornar a treure el títol de pilot privat. És una expèriència inoblidable.
--En el seu cas sembla una passió.
--L´experiència de pujar sembla que t´acosta a Déu. Si quan puges al Turó de l´Home o a Les Agudes ja tens aquella sensació de plenitud, imagini volar en avió.
--Una sensació de poder?
--Més que poder, és com una eufòria. Sents que has fet una cosa important pel cos i pel esperit.
--Com anar a missa?
--A mi m´agraden les dues coses, anar a misa i volar. Sobre tot  en vol a vela molts cops he tingut la sensació que m´ajudava un angelet.
--Té 80 anys i li segueixen renovant el títol de pilot. Com està tan en forma?
--He treballat molt tota la vida. Jo a les 8 del matí ja sóc cada dia a la feina. Potser això em manté el cap fresc.
--I el cos?
--Cada setmana nedo amb la  meva dona quatre o cinc cops per setmana al Club Natació Barcelona. Aquest matí hem nedat 400 metres al mar.  Al mar hi nedo fins que l´aigua arriba a 15 graus.
--És doncs la natació el secret de la seva joventut?
--També esquio a pistes senzilles fins a les vermelles... i alguna negra. I ara jugo fins i tot al golf que ja el començo a disfrutar una mica.
--I l´aviació quin paper hi juga?
--És el que més m´ha agradat sempre. El meu amor impossible. Als 10 anys ja feia avionets de paper i canyes amb una hèlix que s´enroscava amb goma elàstica i volava uns metres. i en canvi és l´esport que menys he pogut practicar.
--Va començar en plena guerra, no.
--Sí, vaig volar del 36 al 39, amb Moth i Breguet. Hi vaig anar  voluntari amb gran disgust dels meus pares. Jo els deia que l´aviació té l´avantatge que si mores en combat  no pateixes gaire. Però a la meva mare aquest argument mai la va convèncer (riu).
--Va passar moments de perill?
--No. Mai vaig entrar en combat perque els republicans teniem pocs avions.
--Tot un altre món.
--Tan diferent era que, a l´escola militar de La Rivera on m´ensenyaven a volar, un cop em van fer copiar 200 vegades "No se debe tomar tierra largo". Per cert, que els amics em van fer la broma de estripar-me els papers i ho vaig haver de copiar 200 vegades més (riu de gust). Res, quintades.
--Veig que en guarda un bon record.
--Perque jo en aquella escola militar vaig aprendre moltes coses entre elles a llevar-me a trenc d´alba, fer gimnàsia i dutxar-me amb aigua freda, cosa que encara faig des de llavors i que li recomano.
--Em recomana dutxar-me?
--Dutxar-se amb aigua freda, home. És el costum més saludable que hi ha.
--Com va tornar a l´aviació?
--Quasi 40 anys després. M´hi van portar els meus fills. Tots quatre són pilots perque em sentien explicar històries a mi i jo em vaig  reenganxar amb l´últim.
--S´en recordava?
--No. De res. Ho vaig haver d´estudiar tot de cap i de nou un altre cop, és clar. L´aviació havia canviat molt. El que més m´ha costat és agafar el sentit del vol, veure la terra i calcular-ne la proximitat.
--No li fa por volar sol?
--No.
--Ni quan veu que els altres moren en accident?
--No perque la immensa majoria dels accidents és perque no respecten les normes. I jo volant sóc molt conservador. No arrisco mai. És una tonteria. Em sap molt de greu veure aquests accidents, però sempre hi ha alguna errada.
--Els ajuntaments i veïns de Badia i Barberà volen acabar amb l´aeroport de Sabadell.
--Això és anar contra la civilització. A Los Angeles hi ha 50 camps d´aviació com aquest i no es queixa cap veí. Volem ser com Califòrnia o com Bangla Desh? Podem triar, però jo crec que ja estem apuntats a la civilització occidental i que hem de fer els possibles per assemblar-nos als països capdevanters. I ara, si em permet, m´en vaig a volar.
--Records a l´angelet.