Mn.Ballarin va omplir els dos auditoris de la caixa de gom a gom

Fill de terrassenca i ex-veí de Matadepera de 1941 a 1946, el rector de Gòsol (Berguedà), Josep Maria Ballarín Montset, 77, va omplir dimarts els dos auditoris de la Caixa de Sabadell amb una multitudinària assistència de públic fidelíssim i majoritàriament femení. Commemorava el 50è aniversari de la Coronació de la Salut i va donar una classe magistral sobre  "La Mare de Déu vista en el temps". Però la gent només hi veia el capellà de TV3, el seu estimat Mossén Tronxo.

"L´Apeles, pobre home, ha perdut l´estil"

--S´adona que ha aconseguit el majorf èxit de tots els temps als dos audioris de la Caixa de Sabadell?
--Ni ho sabia que em veiessin per circuit tancat de televisió a un altre auditori.
--I ara que ho sap, què en pensa?
--Noi, no ho sé. Això vé com ve i no cal que t´hi amoïnis. Però si fas una xerrada, millor que vingui gent que no que no en vingui.
--Hi ha sacerdots estrella, com hi ha jutges estrella, i vostè n´és un?
--Déu nos en guard que jo m´assembles a un d´aquells jutges. I no em facis dir noms perque és el que menys m´agradaria assemblar-me. Home, no fotem!
--Rebutxa doncs el qualificatiu de sacerdot estrella?
--Jo no he buscat res. Dormo molt tranquil, t´ho ben asseguro. Si volgués ser sacerdot estrella no seria rèctor de poble
--Llavors què busca en els mitjans de comunicació?
--Dir allò que crec i llestos. Però ense forçar ningú ni fer-ne apologia.
--Quina és la gran diferència entre el Padre Apeles i vostè?
--L´Apeles és tan, diguem-ne, el revès de la medalla que em supera. És un altre món, una altra categoria.
--Ell busca que parlin d´ell per damunt de totes les coses?
--No ho sé, pobre home. També s´hi deu haver trobat. No m´atreveixo a jutjar ningú. Quan tens un èxit així has de tenir la serenitat de desamarcar-te.
--Ha dit que l´Esglèsia a vostè el té per un boig no perillós. L´Apeles és perillós?
--No pobret. Més que res, pobre home, és que ha perdut l´estil.
--Vostè ara només surt de matinada a "El signe del temps"
--Sí, un cop per setmana. Parlo 4 minuts de l´evangeli de diumenge.
--A ca la Mari Pau ja no era "com a casa"?
--Que no coneixes la televisió tu?
--Menys que vostè.
--Doncs mira, va com va això. La televisió va amb rebots. Quan va acabar el"Com a casa" vaig quedar desmarcat i llestos. Però després et diuen ara al "Bon dia Catalunya", ara al "Signe del temps" ara... la televisió és impensada, és un tir al plat, mai saps per on et sortirà. Si un senyor no té audiència han de buscar la manera de prescindir-ne.
--Era el seu cas?
--El programa de la Mari Pau es va envellir i això la televisió no ho permet.
--Li preocupa que no el vegin?
--Ai no, gens. Amb això que en diuen l´èxit has de ser molt lliure, saps? Jo primer sóc capellà i després escriptor. El meu ordre de valor és aquest.
--Però mai va vendre tants llibres com quan va sortir a la tele.
--No, és al revès. Jo porto més de 30 llibres que es venien el justet per cobrir despeses, és veritat. Però si em van llogar a televisió va ser arran de "Mossen Tronxo", que va ser un èxit que no s´esperava ningú. Ni jo.
--No necessita doncs els media?
--Per mi avui ha sigut molt més important ajudar a morir un amic que sortir a la tele o venir a Sabadell. He estat parlant ell una bona estona de tot el que haviem de parlar i ha mort. Demà l´enterrarem pobret. Jo el que busco és això, el contacte amb la gent. I  si és un per un millor. És aquesta la meva feina.
--Què dirà a l´enterrament?
--Allò que deia Gustavo A.Béquer "Dios mío, que solos se quedan los muertos", però al revès "que solos nos quedamos los vivos". Vull pensar que no el perdo.
--Què hi feia vostè a Matadepera els anys 40?
--Vaig acabar la guerra tísic i m´hi vaig anar a recuperar. Vaig fer molta amistat amb el pintor sabadellenc, Ricard Marlet. I a Sabadell hi tenia un altre gran amic, el paleontòleg Jaume Truyols Santonja, que era tan bó com el Crusafont però menys famós perque va haver d´agafar càtedra a Oviedo.
--Què vol dir la seva frase "la màxima forma de la sabiesa és la poesia"?
--El que deia el Quixot "la razón de la sin razón". Entre els números imaginaris de la ciència i la fè de l´absurd de Kierkegard hi ha el misteri, allò que has d´endevinar. Un arbre el pots classificar i descriure, però l´esplendor que desprén no es pot explicar.
--Quan ho captes ets savi?
--No. Ets sapient. El savi és el senyor que sap fer matemàtiques. Però grecs i hebreus distingien entre savi i sapient.
--Vostè és les dues coses.