Montserrat Torruella va cantar com a solista a la boda real

Cantar com a solista el Benedictus i l´Agnus Dei de la boda real a la catedral de Barcelona va ser, dissabte passat, una alegria i un honor per a la mezzo-soprano sabadellenca, Monterrat Torruella Alsina.  Ni el fet que la realització de Pilar Miró només l´agafés des de molt lluny, i per tant no la veiessin els mil milions de telespecadors de tot el món, li va aigualir la festa.

"Dins de la catedral el casament es va viure amb molta calma, respecte i fins i tot intimitat"

--La televisió no la va enfocar ni un moment.
--Ni a mi ni a l´Orfeó ni a   l´orquestra. Però no em sap greu.
--Doncs segur que es va vestir guapíssima.
--Sí, però perque la ocasió s´ho mereixia, no per sortir a la tele. Ja m´ho esperava jo que no ens filmarien. Ho intuia.
--Com ho sabia?
--Perque als primers assajos, uns dies abans, hi havia tres càmeres enfocant-nos. I el dia del casament no hi eren. En total en van treure tretze.
--Però el més normal és que si un canta s´el filmi.
--Suposo que van treure les càmeres per motius de seguretat, perque ningú s´enfilés allà dalt.
--La que cantava els salms bé la van veure a tot el món.
--Perque estava a l´altar i allà  tenien càmeres.
--Qué ha suposat per vostè?
--Un concert molt especial. Primer pel marc, la catedral de Barcelona, i segon per l´ aconteixement, un casament de la casa real.
--Ho diu amb un somriure.
--Sí, perque em va fer molta il.lusió. Per mi ha estat tot un honor.
--Per explicar-ho als nets?
--Penso que sí. Mai més faré una cosa així.
--Un punt més al currículum?
--No crec que hi afegeixi aquesta actuació al meu currículum. Professionalment, són més importants els meus concerts al Liceu.
--Com la van triar?
--La Orquestra Ciutat de Barcelona ja em coneixien perque fa un any vaig cantar amb ells una fantasia de Beethoven al Palau. La gerència em va trucar i vaig acceptar encantada.
--Sense parlar de tarifes?
--No. Tot i que es una feina remunerada jo ho vaig fer perque és un honor
--Com va començar el dia 4?
--Em vaig llevar a les 7 del matí i el meu problema era com arribar a la catedral perque estaven tots els carrers tallats i necessitava temps per vestir-me i vocalitzar una mica.
--Com ho va fer?
--Un cotxe particular amb va portar fins al Palau de la Música i des d´allà a peu fins a la catedral. Ens van demanar l´acreditació i el DNI tres vegades. I un cop dins ens van regirar el bolso i l´equipatge.
--Molesta?
--No, gens.
--A quina hora entrava a la catedral?
--A les 9´45. Vaig correr cap amunt i em vaig canviar a una cambra que havien reservat pels solistes. Vaig vocalitzar i a les 10´30 ja ens vam posar amb tots els de l´Orfeó a veure com entraven les personalitats.
--A xafardejar?
--Doncs sí (somriu). Des de dalt veiem com anaven entrant tots els convidats. Tothom amb molta discreció, molt auster.
--Com es pot dir discret i  auster un casament que ha costat milions de pessetes, ha concentrat la realesa de tot el mon, ha colapsat mig Barcelona i ha tret 200.000 persones al carrer?
--Per televisió potser s´ha vist diferent. Però alla dins, a la catedral, el que es vivia era això, molta calma, uns silencis molt respectuosos, i fins i tot intimitat.
--Intimitat amb mil milions de telespectadors?
--Doncs sí. Allà dins sí. Tothom mirava els nuvis i respectava el seu protagonisme. Fins i tot la megafonia era tan baixa que a nosaltres ni ens arribava.
--Com feieu doncs les entrades musicals?
--Visualment i pel que seguiem pel llibret que ens feia de guió.
--Es va endur el llibret de record?
--No. Però quan es va acabar tot, vaig baixar a l´altar i em vaig endur una rosa preciosa, color teula, que encara em viu a casa. Amb el permís d´un sacerdot, eh?
--Està satisfeta de la seva intervenció musical?
--Sí, no estava gens nerviosa i no vaig fallar cap nota. M´hi vaig sentir molt còmode.
--Feia tanta calor com sembla?
--Moltíssima suposo que per la iluminació.
--Com va veure els membres de la familia real?
--Al rei s´el veia molt afectat. A la reina molt tranquila, molt maca. I lÚrdangarín em va fer molta gràcia perque va entrar amb una caminar tan atlètic que es veia d´un hora lluny que és esportista.
--Què feien els convidats' S´hi va poder fixar?
--No. Només puc dir que quan sortien, el Príncep Albert de Mònaco es va estar una bona estona mirant el cor cap a nosaltres. Com buscant a algú.
--Potser es va enamorar de la seva veu.