"Araes parla un català més dolç que fa 40 anys"
23 / 10 / 1997
 J.Bosch ha tornat a Sabadell després de 40 anys a l´Argentina | Tornar a Sabadell després de viure 40 anys a l´Argentinali feia por. Però ha superat els fantasmes i ara passa uns dies ala ciutat de la que va marxar per motius polítics aquell desembredel 57. |
"M´han canviat
l´horitzó quejo tenia de Sabadell"
--Treballava d´ajustador mecànic al taller Sagrera delcarrer Sant Oleguer. Què va passar?
--Que dos més i jo, tots socialistes, vam organitzar els obrersper fer resistència i millorar les condicions econòmiques.
--El van enxampar?
--No. Però aviat vaig veure que els de Falange em tenien marcati, com que amics meus com Jaume Viladoms ja havien estat a la presó,vaig decidir marxar.
--Per què no ha tornat en 40 anys?
--Mentre visqués Fanco no volia tornar.
--Franco va morir el 75.
--Però el 75 ja em guanyava bé la vida i... tenia una micade por als fantasmes del passat, a la meva reacció emocional. Moltsdels meus camarades són morts, he perdut el contacte amb molta gent...pensava que no soportaria un altre desarrelament.
--Com ho porta?
--(Somriu) Millor del que em pensava. Sembla que ja havia fet una espèciede catarsi emocional i m´ha fet bé.
--Com ens ha trobat?
--He trobat una Catalunya més segura de sí mateixa. Jano hi ha aquelles divisions que ens destrossaven. Estic impressionat perl´empenta cultural, econòmica i política d´aquestaCatalunya.
--I Sabadell?
--A Sabadell li veig una vitalitat tan gran que no me la imaginava permés que em diguessin.
--Per exemple?
--La tremenda inversió que s´ha fet en xarxa caminera. Joconeixia perfectament l´entorn de Sabadell perque era del centre excursionistaTerra i Mar i cada dissabte a la tarda feia la volta a Sabadell.
--Avui no pot fer-ho?
--No! M´han canviat tota la geografia. Ara surto a caminar i nosé si estic a Sant Quirze o a Barberà. Trobo autopistes igasolineres a tot arreu. Serra Camaró, la Riereta, "el bosc"de Can Roqueta...
--... "el bosc" de Can Feu.
--Era un bosc esplèndid. Nosaltres, abans de la guerra civil,ja haviem demanat que ho declaressin parc. I després de la guerra,a travès de les entitats que vam fundar amb Viladoms, tambého demanavem tímidament. És una llàstima que la democràciano ho hagi salvat.
--L´entristeixen els canvis?
--No. Sento una mica de nostàlgia perque han canviat el meu horitzó.Però m´alegro pel progrés que ha fet la ciutat.
--Què és el primer que va voler fer en aterrar a Sabadell?
--Vaig buscar Isidre Creus, company com jo de Viladoms, i vam dinar juntsi parlar molt. Tot i que ara sembla un patriarca segueix tant espontanii sincer com sempre.
--Ha retrobat altres amics?
--La majoria són morts o no sé que s´ha fet d´ells:l´Utesà, el Soler, el Gonzàlez.
--Què li ha agradat menys de Sabadell?
--Sentir parlar tan castellà. Tot el demés m´agrada.
--S´ha plantejat quedar-se?
--Si la meva filla, que és professora de Belles Arts, trobésfeina aqui, jo em quedaria. Allà no he arrelat gens. A AmèricaLlatina hi ha un complexe colectiu que no acabo de pair. Mai m´hesentit argentí.
--Freqüenta el Casal Català de Buenos Aires?
--Gens. La gent que el dirigeix els agrada molt de figurar. A mím´hauria agradat fer-ne una prolongació de les inquietuds deCatalunya, però això allà no es dona.
--¿Ha visitat el carrer Ciudad de Sabadell de Buenos Aires?
-No! (amb alegria) Primera notícia! (s´hi interessa molt)
--Com ha conservat l´idioma?
--Parlant amb la família i uns amics de Sabadell que viuen a pocskilòmetres. Se m´entén, oi?
--Sí, però amb deix argentí.
--També vostés parlen diferent. Ara es parla un catalàmés dolç que fa 40 anys. Allargueu més la últimasíl.laba i feu com una cantarella. Abans parlavem més sec.
--Com va soportar les dictadures un socialista com vostè?
--Vaig rebre alguna amenaça durant Videla, però sense perill.Mai em vaig integrar a la política.
--Com veuen els argentins les demandes del jutge Garzón pelsdesapareguts espanyols?
--Molt possitivament. Allà la justícia cedeix a les pressionsde militars, el capital i els EUA i tothom està esperançatque Garzón faci el que els jutges d´allà no poden fer.Fins i tot la premsa l´aplaudeix.
--Segur que no tothom està content.
--La gent que pensa, instruida i independent sí. Nomésels nostàlgics del poder militar estan en contra de remoure aquellesmisèries.
--Que en són uns quants, no?
--Bé, allà la democràcia no està consolidada.Els ex-militars, que en diuen "mano de obra descocupada", segueixmatant i segrestant.
--Tranquil, són l´especialitat de Supergarzón