"Carles Navarro no està preparat per anar 11 anys a la presó"
1 / 11 / 1997
 Comparteix caps de setmana amb l'inculpat de Filesa des de 1973 |
L'arquitecte sabadellenc i tècnic del departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Sentmenat, Jaume Ferrer Revull, 47, es amic personal de Carles Navarro, l'ex-diputat socialista condemnat a 11 anys de presó pel cas Filesa.El 1973 ja compartien ideals progres i somnis de joventut i avui encara comparteixen, amb les seves famílies i altres matrimonis, una casa a Sentmenat. |
"Estic molt ogullós de ser amic de Carles
Navarro"
-
-Quina és la seva relació amb Carles Navarro?
-A Cal Verdú, on ens trobem quasi tots els caps de setmana ho compartim tot, els àpats són comunitaris i, a força d'anys, ens hem anat coneixent força.
-També el cap de setmana passat?
-Sí, ell aquesta relació amb nosaltres l'ha mantingut tota la vida. Tant quan va ser diputat a Madrid, com quan va esclatar el tema de Filesa, ell sempre ha sigut el mateix de fa 25 anys. Amb la mateixa empenta de sempre.
-Quin és els eu paper dins del grup?
És un paper important. Es qui ens aglutina, el motor. Si ell no hi fos, el grup perderia molt pes.
-Per què?
-Perque el Carles és qui s'en cuida, el pal de paller de tota la colla. Des de les tasques domèstiques de la casa com arreglar el pany d'una porta fins a la gastronomia fina.
-També fa de cuiner?
-I tant! Quan hi ha paella, ja ho sabem tots, és cosa del Carles. Les paelles les fa ell. I l'altre dia ens va sorprendre amb una caregolada. Ens va venir amb un kilo de caregols i els va fer ell mateix a la planxa.
-En una tertúlia és el callat, el simpàtic, l'intelectual, el polemista...?
-Ni el callat ni el simpàtic. Potser és el racional. Mai té estirabots amunt ni avall. I el que diu sempre és molt raonat.
-Llavors és el fred.
-No! A les festes el Carles és l'animador. Va aprendre a tocar el piano de petit, de jove tocava en un grup de rock i ara quan hi ha una revetlla es posa a tocar el piano o el teclat electrònic i ens anima la festa en un minut. Toca de tot, des de salsa fins a cançons populars catalanes.
-Que veu fer els amics el dia de la sentència?
-Vam anar a casa seva a donar-li tot el recolzament i fer-li veure que estem al seu costat. És un gran amic i jo estic molt orgullós de ser el seu amic. No m'ha fallat mai.
-Com està ell avui?
-S'el nota tocat. De tota manera encara té anims i espera que el tema es resolgui al Constitucional.
-Per allò de què l'esperança és l'últim que es perd?
-Suposo que sí.
-S'esperava una sentència tan dura?
-No. Ningú no ens l'esperavem.
-Ha perdut amics, els coneguts el tracten d'una altra manera, l'assenyalen amb el dit?
-És evident que la imatge que la gent en pot tenir d'ell a travès de la premsa no és gaire bona.
-Per què? Ningú l'acusa de quedar-se diners.
-Això és veritat. La gent veu que s'hi ha vist embolicat però ningú pensa que ell n'ha tret un benefici personal. D' això tothom n'és conscient. Precisament per això és tan dura la sentència del Suprem.
-Sobre tot si ho comparem amb casos similars d'altres partits.
-Els Casinos amb Convergència, el Lacalle amb el De la Rosa, el Canyelles amb el PP, el Naseiro amb les escoltes, tots els partits estan esquitxats. Però uns s'han sobreseït, altres s'han anulat per defecte de forma... i aqui l'únic que paga és el PSC-PSOE.
-Pagarà el Partit, al menys, les 700.000 que li demana el jutge?
-No ho sé.
-Com veu que tothom parli aquests dies de Josep M.Sala i ningú d'ell?
-Jo ho veig molt malament. Des d'el partit tothom recolza al Sala i, a ell sembla que el facin de banda.
-Està preparat per anar 11, o 9 anys, a la presó?
-No. Ni ell ni ningú de la colla ens fiquem al cap una cosa tan esgarrifosa . Jo al menys no m'ho sé imaginar. Es que no m'entra al cap. I suposo que a ell tampoc. Anar 11 anys a la presó per una cosa així és massa bèstia. Onze anys! És més de mitja vida de les meves filles! És entrar jove i sortir vell!
-No savia que se la jugava?
-Que assumia un risc tan gran segur que no. En els anys 80 els delictes econòmics sempre passaven de puntetes pels jutjats i en política no hi havia ni un precedent.
-Un dia perderà la serenitat i explotarà?
-Potser sí.
-Se sent cap de turc dels socialistes?
-Mai ens ho ha dit, però no cal que ho digui ell. És ben clar que és així.
-L'aprecia?
-Molt. És una persona que cultiva l'amistat i que... es fa estimar molt.
-No el deixeu.