"L´uruguaià és molt còmode"
7 / 11 / 1997
 Meritxell Lloret va ser un mes a un poble de l´Uruguai |
L´assistenta social de Càritas, Meritxell Lloret Monter, 24, ha estat a l´Uruguai com a cooperant del Setem (Servei Tercer Món) i l´experiència no l´ ha acabat de satisfer. Diu que no repetiria.Amb un grup de quatre voluntaris i molta mà esquerra va a haver de fer-se convidar per famílies necessitades del poble de José Batlle y Ordóñez de 2.200 habitants i avaluar si, realment, eren prou pobres com per merèixer una beca. |
"No tornaria a marxar amb el Setem"
--Quina era l´objectiu?
--Res gaire concret: contactar amb la parròquia i ajudar en la organització.
--Però?
--Però només arribar vam veure que la parròquia ja s´organitzava prou bé. El problema era que l´escola parroquial acceptava sense pagar nens suposadament necessitats amb beques pagades per l´estat.
--Suposadament?
--Sí. Per això van encarregar-nos als voluntaris del Setem, dos advocats, un arquitecte i jo, que visitessim les famílies per veure la seva condició social.
--Com es visita una família?
--Hi va haver una mica de confusió perque a les famílies no s´els hi va dir que nosaltres els visitaríem i es va aprofitar l´expectació que haviem despertat. Com que tot el poble ens va rebre tant bé, amb una festa i tot, i tothom ens saludava pel carrer i ens preguntaven coses d´Espanya, ens van dir que fessim les visites sense desvetllar-ne els motius.
--Què saben ells d´Espanya?
--Tot. Fins i tot veuen el "Qué apostamos" y el "Sorpresa sorpresa" per satèlit.
--Entraveu a les cases parlant de la Gemio?
--Era violent perque tot i intentar no dir mentides...
--Cases amb llum i agua?
--Només algunes. Són cases molt petites on tothom dorm a la mateixa habitació amb el bè i la gallina, la porta oberta, tot ple de mosques i a 4 graus.
--Es mereixien doncs la beca escolar?
--Jo penso que sí. Al menys les dotze famílies que jo vaig visitar vivien sota mínims.
--De què viuen?
--Alguns de la prostitució, altres no ho vam averiguar i altres de res i tenien el nen tot el dia sense menjar.
--No hi ha a l´Uruguai ningú que pogui fer aquesta feina?
--El govern uruguaià assigna una persona que ha de fer mig centenar de visites en un sol dia. Impossible.
--On dormieu?
--Amb famílies d´allà. Una experiència molt bonica. Jo dormía amb els tres fills de la casa i els pares passaven pel davant per anar al lavabo. Ells no donen importància a la vivenda.
--Què vol dir?
--Que no és una pobresa d´esperit, com la d´aqui, sino una pobresa física, però amb una alegria envejable. No tenen res, però sempre riuen.
--Potser perque allà la pobresa és generalitzada?
--Pot ser. Tret de quatre rics, allà tothom és pobre. Però també ho són per educació. Quan veuen una injustícia no es mouen. L´uruguaià és un molt còmode, sempre espera que li facin la feina els altres.
--Per exemple?
--Quan preparavem les colònies i s´havien de posar cadires, intentavem que les posessin ells mateixcos que són joves. Però són passius, molt passius.
--El subdesenvolupament està en la ment?
--Sí. Penso que la millora d´un país està sobre tot en la motivació personal. Si els ciutadans no lluiten pel que volen mai ho tindran. A l´Uruguai acaven de votar els mateixos polítics de sempre perque el dia de les eleccions els donaven aliments.
--Podieu fer-hi alguna cosa?
--Intentavem parlar molt amb ells, però tampoc podiem anar de savis.
--No està satisfeta?
--En un mes no pots deixar llavor
--Volieu canviar mentalitats?
--Sí, però no va resultar. Nosaltres vam marxar amb els objectius fluixos, molt poc treballats i això es va notar. A més el grup no estava gens consolidat i no ens aveniem gaire.
--Tornaria a aquell poble de l´Uruguai?
--No, si de cas aniria a les barraques del cinturó industrial on la necessitat era molt més real, els nens es passaven tres dies fora de casa i alguns amb el pit ple de cremades de cigarreta. Allà l´ajuda hauria sigut més efectiva.
--Tots els cooperants del SETEM tornen tan decebuts?
--No. N´hi ha uns que anaven a fer unes cases, les van fer i han tornat molt satisfets. Tot depén de l´objectiu que et marquis. Potser ha estat culpa nostre per no haver-ho treballat més abans de marxar.
--El SETEM esta fent una bona feina?
--(Pausa llarga) Diguem que sí... però amb reserves. Jo no tornaria a marxar amb el SETEM.
--Rotunda.