'Crec que he contribuït a l´actual moda dels haykus'
19 / 11 / 1997
 Jordi Coca va presentar ahir a l´Alliance Française Cel de nit |
L´escriptor Jordi Coca Villalonga, 50, guanyador del Premi Documenta amb Mal de Lluna i del Josep Pla amb La Japonesa, va venir ahir a l´Alliance Française de Sabadell per presentar el seu primer llibre de poemes, Cel de nit.Escriure Versions de Matsuo Bashô l´any 1992 el va fer aprofundir en el hayku, breu poema japonés d´estructura fixe i interpretació oberta, del que s´en va enamorar i el va inspirar per aquest Cel de nit. |
'Els haykus no tenen cap càrrega intelectual
ni cap gran pretensió com la poesia occidental'
--Ha hagut d´anar a la Catalunya Nord per desvetllar la seva vena poètica?
--S´ha editat a Perpinyà perque el meu amic i il.lustrador Philippe Blanc és d´allà. Quan vaig començar a treballar amb els haykus de Matsuo Bashô em va demanar el que jo escrivia, li va agradar molt, li vaig donar i m´en vaig oblidar. Sis anys després m´ha dit que ho havia ilustrat i que ho volia editar. Apart de l´edició normal, n´ha fet una de bibliòfil fantàstica.
--Cel de nit es un recull d´haykus a la catalana?
--No ben be. La forma al menys no és d´hayku.
--No respecten la seva mètrica?
--Exacte. Els haykus són tres versos de 5, 7 i 5 síl.labes. O el que nosaltres traduïm per síl.labes perque amb ideogrames no es pot parlar de síl.labes.
--Llavors què te la seva poesia d´hayku?
--Aquell esperit de parlar de coses vanals de manera molt cotidiana com qui no parla de res
--Quin va ser el seu treball amb Matsuo Bashô?
--A partir d´interpretacions literals i poètiques en francès i altres idiomes, i a partir també dels mateixos ideogrames, jo en vaig fer les meves versions, més fidel en l´esperit que en les paraules.
--Per exemple?
--Per exemple, on Bashô parla de 'les flors cauen a l´aigua del llac', vers que en japonés no necessita cap adjectivació, jo dic 'les flors silencioses cauen...'
--Sovint són incomprensibles. És cosa de la traducció o del seu hermetisme?
--N´hi ha algun que és difícil d´entendre, però normalment són transparents, tan senzills com un bri d´aire o unes fulles que es belluguen. La seva característica precisament és la senzillesa.
--Doncs n´hi ha un del mateix Bashô, que diu 'Tardor profunda/Com viu/el meu veí?'
--Sí, sí (riu) són així.
--Què el va fascinar tant dels haykus?
--Aquesta aparent simplicitat. Normalment no reflexen ni un retall de vida, sino tan sols un instant. Es una poesia sense grans paraules ni grans idees, però amb grans sentits i amb grans sentiments. Els haykus no tenen cap mena de càrrega intelectual ni cap gran pretensió com la poesia occidental. Aqui només es parla del més immediat i això és el que m´interessa.
--Cel de nit és així?
--Sí, però sense aquell aire oriental. Els meus poemes sorgeixen de les autopistes i els hipermercats... fins i tot hi ha una referència a la cançó de Gershwin The man I love.
--Diuen que Garcia Lorca ja s´inspirava en haykus.
--És cert. I poetes americans i gent de l´avantguarda. La influència dels haykus en la poesia occidental és molt gran.
--Ara mateix estàn de moda?
--Sí i crec que jo hi he contribuït d´alguna manera. Quan vaig començar a traduïr Bashô no hi havia ningú que s´hi interessés. Evidentment hi havia les versions clàssiques de Carles Riba i altres, però avui són molts els poetes que prenen aquest tipus de formes.
--És bó que sigui així?
--Sí perque la idea de modernitat aqui encara està influenciada per l´hermetisme i valora molt la dificultat en la comunicació. Crec que és una etapa que s´ha de superar.
--No li diuen els editors que es deixi de poemes i es dediqui a la novela que és més rendable?
--Home, la poesia no és gens comercial, això és molt clar. Ni l´autor ni l´editor guanyen mai ni un duro. També val a a dir que avui en dia editar poesia no costa res.
--I així i tot, reincidex amb 'Terres Grogues'.
--Sí. Jo em sento més aviat narrador, però la mort del meu pare m´ha portat un altre cop a la poesia.La poesia té l´avantatge de que la pots escriure en poc temps i de que pots prendre notes al bar o l´autobús.
--Qualsevol comparació amb Jorge Manrique es odiosa?
-Sí. No té res a veure amb les Coplas por la muerte de mi padre. També es un llibre adolorit, però sense esperit de trascendència. És molt senzill però amb sentiments tan estranys com el de sentir-se orfe.
--S´ha sentit orfe als 50 anys?
--Sí i molt. Que s´et mori un pare és, realment, un impacte que no dsitjo a ningú. I no t´adones fins que t´hi trobes.
--Tardor profunda...