"Sabadellés la ciutat amb més pintors per metre quadrat"
29 / 11 / 1997
 Més de 300 persones van homenatjar ahir a Jaume Mercadé | Cada tres paraules fa una rialleta. Per això ningú hapogut mai enfadar-se amb ell. El seu bon humor sembla tan inacabable comles seves ganes de treballar pels demés. Per això ahir livan fer un homenatge a l'Úrpí amb més de 300 comensals.El pintor Jaume Mercadé Vergés, 75, ha fet mésde 40 exposicions individuals i 400 colectives, ha batut records de velocitat,ha col-laborat amb desenes d'entitats sabadellenques, tant aviat fa de comissaricoom de porfessor o galerista, dona classes i conferencies, té lamillor biblioteca de pintura de la ciutat i porta un cens molt actualitzatde pintors sabadellencs |
"Tinc el rècord de pintar vuit quadres enuna hora i
mitja"
--Si els seus pares l'haguessin deixat estudiar pintura...
--M'hauria guanyat millor la vida he-he. Però ells veien com asenyors els comptables i els teòrics i vaig ser comptable i teòric.Però quan ho vaig deixar tot per la pintura, el 1975, vaig començara viure millor.
--Què s'en va fer d'aquell nen que dibuixava tots els papersque trobava?
--Ui! De nano ja m'interessava tot. Als 12 anys vaig fer el Club d´Amicsde la Lectura: cada nen posava 10 cèntims cada setmana per comprarllibres i vam arribar a cent socis!
--I en la part artística?
--Sempre havia destacat molt. Als sis anys el professor ja em treia ala pissarra per dibuixar el que havien de dibuixar els altres. Peròres més, sort que va venir la mili.
--Sort?
--Sí, he-he, perque la vaig fer a Olot on vaig descobrir la veritable essència de la pintura amb els pintors a l'aire lliure, el Vayreda,l'escola olotina...
--Fins que es va tancar el parèntesi.
--Més aviat es va obrir el parèntesi del tèxtilcom a professió i la pintura només com a hobby. Peròera un hobby tan gran i creixia tant que quan es va morir el Franco m'hivaig dedicar al cent per cent. El meu sempre ha sigut la pintura.
--I la música.
--A la mili vaig tocar la corneta, he composat alguna sardana i algungoig i a vegades m'entretinc a casa amb un teclat electrònic, peròvaja.
--Diuen que el Mercadé t'el trobes a tot arreu.
--Ha-ha-ha. He estat a moltes entitats, sí. Vaig ser 18 anys ales Agrupacions Narcís Giralt i 13 a l'Acadèmia de BellesArts. Vaig ser el primer sabadellenc que anava als concursos de pinturaràpida de tota Catalunya i al final vam crear el de Sabadell.
--La velocitat sempre ha estat el seu fort.
--Sí. Faig conferències a escoles o jubilats sobre un estildeterminat i mentres parlo vaig pintant. Tinc el rècord d'haver pintatvuit quadres en una hora i mitja. I cada quadre d'un estil diferent: romanticisme,expressionisme, impressionisme, cubisme, pop-art... el surrealista ésel que em va costar més.
--Quant?
--Quinze minuts. Els altres els feia en deu minuts, he-he-he.
--També col.labora amb la UES, els museus d'art i d'història,La Puríssima, l'Acadèmia Catòlica, l'Estrella Daurada,Sabadell Sardanista...
--I no ens oblidem del diari, he-he. Durant 12 anys he fet la tira delfutbol com a Jim. Sóc soci del Centre d´Esports des d´els10 anys.
--Es compatible amb l´art una vida social tan intensa?
--La meva dona em deia que em fes de junta d´alguna entitat i deixésles altres, així al menys ens veuriem un dia a la setmana he-he.Sóc amic de tothom, no sé dir que no. I és un defecteperque vols contentar tothom i no pots.
--No té enemics?
--N´hi deuen haver, però a mi no m´ho diuen.
--No ens deixem la seva vessant com a erudit.
--No sé si tant, però he estudiat a fons la pintura catalanades d´el segle XIX i a casa tinc 3.800 llibres d´art.
--També estudia el panorama artístic de Sabadell.
--Sí, restant les sis baixes d´aquest any, tinc comptabilitzats512 pintors sabadellencs que han exposat un cop o altre. Però sia més comptem tots els professors o alumnes de pintura que mai hanexposat, ens en sortirien 500 més. Sabadell és la ciutat delmon amb més pintors per metre quadrat. Més que París,eh? he-he.
--Pocs d´ells professionals.
--Només una vintena. La majoria són diumengers.
--Pocs i mal avinguts?
--No. Quan en vaig convocar 75 de totes les tendències per unaexposició de Sabadell Sardanista tothom em va respondre. Aquellespolèmiques entre clàssics i avantguardistes, he-he, s´hanacavat.
--Com és que fa una rialleta cada dues frases?
--És un defecte que tinc. Sóc un somiatruites, un il.lúsque ho veu tot de color de rosa.
--Donar alegria és una virtut.
--He-he.
--Gràcies en nom de tots.