"El sabadell emigrant és un tòpic que tenim els barcelonins"
13 / 12 / 1997
 Todó va venir a Sabadell per respondre a aquesta entrevista |
L´última novela de l´escriptor barceloní, Lluís Maria Todó Vilà, 47, "L´adoració perpètua" (Ed. Columna) té com a principal escenari la ciutat de Sabadell. Tot comenca quan dos homosexuals es miren als ulls a l´hospital de Sabadell. Aquella mirada desencadena una acció a bon ritme plena d´ironia, acció, mentides, sentiments, sexe i molta cultura urbana pels nostres carrers, estacions i frankfurts.Traductor pioner a TV3 i de "Madame Bovary" entre altres clàssics, professor de traducció a la Pompeu Fabra, crític literari, colaborador habitual d´El País i proustià empedreït, Todó ja havia escrit "Els plaers ficticis" i "El joc del mentider" |
"Quin heterosexual pot estar completament segur
que la seva dona li es fidel?"
--Per què va triar Sabadell per a "L´adoració perpètua?"
--Haig d´aclarir que la meva relació amb Sabadell és molt lateral i molt esporàdica. El meu oncle, el pintor Francesc Todó, està casat amb una Garriga de Sabadell. Tenien una carnisseria.
--Aquest és el motiu?
--No. Aquesta és la meva relació amb la ciutat. I encara n´hi ha una altra. La meva ex-dona donava classes a l´Institut Egara i, a vegades, quan venia a buscar-la ens quedavem a dinar per aqui.
--Anem als motius.
--N´hi ha dos. Primer: en les dues noveles anteriors l´entorn de Camprodon i Barcelona estava tant detallat que aqui he volgut canviar i he triat un espai físic més abstracte que no destorbes l´anècdota.
--O sia que Sabadell és abstracte.
--No només per això sino també, i entrem en la segona raó, perque l´amic del protagonista volia que fos emigrant. I com que Sabadell és una ciutat amb una forta emigració...
--No més que Barcelona.
--Sí. És veritat, el Sabadell emigrant és un tòpic que tenim els barcelonins. Però per mi era un lloc prou neutre, una ciutat on la gent treballa i viu sense cap mite estrany associat.
--Algun altre motiu amagat?
--Potser les ganes de treure´m l´etiqueta de "pijo de la novela catalana" que algú em va voler penjar. No volia tornar a escriure sobre la burgesia catalana.
--No podia passar a Barcelona aquesta divertida història de gais?
--Podia, però m´hauria vist més obligat a imaginar les connotacions de cada barri.
--Però si aqui no hi ha ni un nom propi!
--La Rambla i prou, sí.
--El cas és que els sabadellencs pensem en el Taulí quan diu hospital i ens preguntem quina de les cinc estacions quan llegim "l´estació".
--He de dir que l´Hospital de Sabadell sí que el conec. Hi vaig acompanyar la meva ex-dona fa temps.
--O sia que va pensar amb tots els lectors de Catalunya menys els de Sabadell.
--Ai Senyor! Quin examen. No m´ho posis tan difícil home.
--El frankfurt brut i...
--Sóc militant anti fast-food a qualsevol ciutat del món.
--La seva imatge de Sabadell és de "carrers tristos i freds"?
--El dia de nadal totes les ciutats tenen carrers tristos i freds.
--El protagonista diu que "l´ambient de Sabadell és molt dur". Ho diu en el sentit gai de la paraula "ambient"?
--No. Ni tant sols sé si a Sabadell hi ha "ambient".
--Escriure de gais ven més?
--Ja m´agradaria que es vengués molt aquest llibre. Però no, jo escric de gais perque ho sóc i m´agrada parlar de coses que conec. L´anterior novela també era d´homosexuals, però ni en faig bandera ni és un "partit pris". La propera no ho serà.
--Al final el protagonista no sap si el promiscu era el seu amant o l´amant del seu amant.
--No ho sé ni jo! Però això és habitual entre homosexuals i entre heterosexuals. Quin heterosexual pot estar completament segur de que la seva dona li es fidel? Volia reflexar la impossibilitat de coneixer al 100% una altra persona.
--El títol, "L´adoració perpètua", fa referència a la confraria religiosa o al mite kitsch de la novela, Lorena Fox?
--Fa referència a la confusió de sentiments religiosos i amorosos del protagonista. Però també és un homenatge a Proust qui volia titular "Adoration perpetuelle" la seva "Recherche du temps perdu". Malhauradament li va canviar el nom.
--Una de les troballes de la novela és aquesta espanyolíssima Lorena Fox.
--És un híbrid de Marisol i Aretha Franklin. Precisament tinc un bon amic mallorquí, molt culte i inteligent, que sent una passió fervent per la Marisol, ho guarda tot i té un arxiu monumental.
--Per què la intelectualitat venera ultimament aquests personatges?
--Perque tots hi hem conviscut i perque és que és evident que la Imperio Argentina, per exemple, és una grandíssima cantant. La mala consciència marxista ha enfrontat els esperits exquisits contra la cultura popular i ens l´ha volgut esborrar, però...
--Una gran novela.