Jaume Mestre: els càtars

"A Catalunya mai va existir un caterisme autòcton"

20 / 12 / 1997

 
Jesús Mestre va parlar d´els càtars a l´Acadèmia Catòlica

Quan va acabar la seva conferència a l´Acadèmia Catòlica sobre "El caterisme:una altra religió", se li van apropar no menys de quinze persones, totes amb dos, tres o quatre llibres seus per a que els hi signés.

L´historiador barceloní, Jesús Mestre i Godés, 72, és un dels principals 'culpables' de la moda d´els càtars a casa nostra. Ha vengut tretze edicions d´Els càtars i set d´El viatge dels catars.


"Una cosa tan sensible com l´espiritual quan l´organitzes la perverteixes"

 

--A cada conferència li passa igual?

-Sí, però això que una persona em porti tota la col.lecció no.

--Aixó demostra que els càtars estan de moda...

--M´ho arribo a creure, sí.

--...i que vostè n´és el culpable.

--Això ja no. Només admeto una miqueta de part. Una altra part més important és la proximitat a Catalunya del Llenguadoc i una altra l´esforç turístic d´aquella gent.

--Com es pot fer La Ruta dels Càtars si vostè diu que dels càtars no en va quedar res físic?

--El castell de Montsegur és l´únic que es pot dir càtar de debó. Els demés són de senyors, no de càtars. Però la propaganda turística ho diu i la gent ho disfruta igual.

--Per què alguns catalans fan bandera dels càtars com un signe d´identitat?

--No tenen cap motiu per fer-ho. Molts càtars, fugint de la Inquisició, van venir a espetegar a Catalunya. Però a Catalunya mai va existir un caterisme autòcton.

--Voste ha dit que els càtars eren cristians perfectes. Però els cristians no creuen en la reencarnació.

--És cert. Es que el seu dualisme és molt complicat. Seguien totalment el missatge de Jesús i en canvi tenien aquestes arrels maniquees tan confoses.

--També eren vegetarians.

--Sí i ho eren precisament per no menjar-se a algú reencarnat en l´animal. El peix s´els menjaven perque es pensaven que neixia de l´aigua.

--Practicaven dejuni total fins a la mort?

--En deien l´Endura i era una manera espiritual d´anar-s´en. Es allò que cantava la Bàrbara: "morir per morir per què no fer-ho ara?"

--Quan li han preguntat sobre la castedat vostè ha fugit d´estudi.

--No. Es cosa sabuda que els càtars practicaven la castedad.

--Però el que li han preguntatés és què passava amb aquelles grans dames càtars que cada sis mesos tornaven amb el seu marit.

--Ah bé, suposo que sí, que feien vida conjugal, però jo no hi era, eh?

--Llavors no eren perfectes en el sentit càtar de la paraula.

--Sí perque rebien el consolament, que era un ritus de per vida.

--Un altre aspecte força modern dels càtars és el tracte d´igualtat a la dona.

--Sí, però compte, estem parlant d´una civilització molt avançada. Eren els occitans, no els càtars, els qui tenien tanta consideració per la dona. El caterisme va rebotar per tot Europa i només va arrelar al Llenguadoc.

--Hi ha qui els veu com una societat idílica i perfecta.

--No ho eren pas de perfectes. Realment eren una gent molt senzilla i molt humil, però estaven plens de defectes com tots els homes. El seu atractiu rau en la sencillesa de la seva religió, exactament igual que els primers cristians.

--Tan igual que es van deixar endur dòcilment a la foguera de la Inquisició com els primers cristians als lleons. La no-violència del S.XII?

--Sí, són una calca dels primers cristians.

--Si haguessin triomfat, avui aniriem millor?

--No ho sé perque les religions, mentre estan perseguides, són tranquiles i suaus. Però en el moment en que arriben a una classe de poder, malament. És el que ha passat amb el catolicisme. La perversió està en la organització. Una cosa tan sensible com l´espiritiual en el moment en que la organitzes, la perverteixes.

--Està dient que l´esglèsia catòlica és perversa?

--No! (rient) Això ho dius tu.

--No, no. Ho ha dit vostè.

--No em comprometis que tinc un mossén aqui.

--Hi ha algú, avui, en algun lloc, que estigui intentant viure com els càtars?

--No. Algun llibre francès en parla, però no hi ha res.

--Com s´ha pogut saber tant sobre els càtars?

--Ells no ens van deixar res escrit. Quasi tot ho sabem pels judicis de la Inquisició.

--S´en fia?

--Sí. A la que llegeixes milers de processos ja t´adones on està la tergiversació i on la veritat.

--Vostè viu dels càtars?

--De moment m´arriba per alimentar-me vegetarianament (riu).

--Llagosta i angules, vaja.