"Les flors donen vida"
7/ 7/ 1998
 Roser Pascual ha plegat després de 45 anys de vendre flors a plaça |
Filla del florista Pascual que ja venia a la plaça de vendre, és a dir, al Passeig de la Plaça Major, Roser Pascual Palà, 70, ha decidit plegar després de 45 anys al Mercat Central. |
"Aquesta reforma del mercat es fa massa tard i recuperar la clientela perduda ja costarà molt"
--Ja porta una setmana d´inactivitat. Com ho porta?
--Acompanyo les netes al Club, faig feina a casa i, si la meva jove em necessita, donaré un cop de mà.
--Diuen que l´últim dia, el 30 de juny, va marxar del mercat plorant.
--És clar, sap greu. Són molts anys i molts clients i l´últim dia no m´en vaig poder estar.
--Li agradava treballar?
--M´agradava molt vendre. M´encantava, disfrutava.
--Parla en passat.
--Perque ara al final ja no venia tant. Amb els super i els hípers, la gent s´ha escampat i jo ja venia molt poc. La meva clientela era gent gran, alguns han mort, altres són vídues.
--Els joves ja no compren flors?
--Els joves ja no van al mercat. Abans la gent feia la compra i, de passada, s´enduien el ramet de clavells. Ara van al súper i allà no troben flor tallada. I les barriades, és clar.
--Què passa amb les barriades?
--A mi les vendes em van començar a baixar molt quan van posar mercats a les barriades. Abans tota aquesta gent castellana venien tots al Mercat Central. I aquesta gent compra molt flor.
--Més que els catalans?
--Doncs... sí. Els castellans amb el cementiri tenen una veneració. Marxaven del mercat carregats i sempre "con su ramito de flores". He perdut molta parròquia.
--La seva és una antiga nissaga de flor de mercat.
--Sí, el meu pare ja venia a la plaça vella fins que els van passar al Mercat Central.
--Com ara però al revès. Va ser tan polèmic i criticat aquell canvi com el d´ara?
--No, perque ells anaven a millorar.
--I ara?
--Aquesta reforma es fa massa tard i recuperar la clientela perduda ja costarà molt. Per això hi ha tantes raons i tantes baralles.
--Vol dir que les reformes no serviran de res?
--Una cosa o altre s´havia de fer. El mercat fa pena i per arreglar les coses s´han de ben espatllar. Potser sí que rutllarà, però si posen un supermercat a baix, no sé, no sé. De fet, al mercat són majoria els que estan en contra.
--En 45 anys en deu haver vist de tots colors.
--De tots colors. Jo abans de casar-me, als 23 anys, ja anava a buscar la flor a la Rambla de les Flors de Barcelona. Tornava amb el cistell carregat, el meu pare em venia a buscar a l´estació amb carro i em duia a plaça. La gent em treia els clavells de les mans.
--Sempre parla de clavells.
--Perque era el que hi havia. Ara hi ha massa diversitat: gerberes, gladiols, bouquets variats.
--Ha vist "My Fair Lady"?
--Sí, sí, m´hi reconec.
--S´assemblava vostè a aquella mítica florista de mercat?
--També era alegre. És que és maco vendre. És dur perque pateixes pluja i fred. A mi se m´ha gelat la flor a plaça moltes vegades. Ara ja no glaça com abans. Però jo disfrutava molt.
--Vendre flor és repartir alegria?
--Sí, les flors donen vida. Rebre flors fa més il.lusió que rebre una planta. Fa més impacte.
--Algun cop ha regalat flors a un home?
--Jo no, mai. Però les floristeries de botiga sí que ho fan.
--Quin error d´aquests 45 anys li agradaria coregir?
--Un cop no vaig servir un ram i em va saber un greu..! El marit marxava de viatge 15 dies, em va encarregar unes roses per la seva senyora i quan va arribar el dia no m´en vaig enrecordar. Quin disgust!
--Alguna venda històrica?
--La del casament de la Mati Mont Déu l´hagi perdonat. A més d´arreglar tota la Salut, ens va demanar que posessim roses a tots els pilons de la carretera. Li agradava molt el color rosa, pobreta.
--Ara els qui venen clavells pels carrers de Sabadell són àrabs i orientals.
--Sí, els agrada fer-ho. A Barcelona ja fa temps que ho fan. Quan sortia amb el meu marit, que ja fa 13 anys que és mort, ja ens els trobavem.
--Ell li comprava?
--Home... no, en teniem tantes a casa (riu).
--Tot un Roser!