"També dels desapareguts de l´Argentina en podria fer una comèdia"
9/ 7/ 1998
 Fundació Caixa de Sabadell va convidar dimart Jordi Galceran |
L´autor dels èxits teatrals de les últimes temporades Dakota i Paraules encadenades, un absolut desconegut abans de 1996, Jordi Galceran Ferrer, 35, va ser dimarts a l´auditori de la Caixa de Sabadell, per presentar el cicle Teatre a la Fresca en el que s´interpretarà la seva última obra, encara inèdita, Fuita. |
"Hem d´assessinar directament tota una generació de directors de cinema en català"
--Fuita és una crítica als polítics de la Generalitat?
--No. Él protagonista és un polític que s´aprofita del seu càrrec. Però això només és el paisatge. després la història no va gens cap aqui.
--Per què dius que esperes crítiques dolentes.
--Penso que l´acumulació d´èxits farà als crítics més exigents i em tractaran amb menys &laqno;carinyo». Tant de bo m´equivoqui.
--Tant d´èxit no pot ser sort.
--Ho és i en tinc proves. El principi de tot van ser els premis Ignasi Iglesias per Dakota i El Born per Paraules Encadenades. Doncs bé, amb el temps m´he assebentat que als membres de cada jurat no els agradava gens l´altra obra. És a dir, si les hagués enviat al revès ara no seria en aquesta entrevista.
--Pot ser casualitat.
--No perque després dels dos premis, totes les obres se m´han estrenat amb els millos actors i els millors directors per un encadenament de fets increïble.
--Potser les teves obres són molt bones.
--Hi ha obres molt més bones que ni s´estrenen.
--Per sortir de dubtes: ets un home afortunat en altres camps de la vida?
--Sí, sóc un tio bastant afortunat. El que està clar és que jo no sóc la gran esperança blanca del teatre català.
--Com és possible que Paraules encadenades sigui considerada una obra d´humor unes nits i de terror unes altres?
--Perque segons el clima que es crea aquell dia en el teatre els acudits s´agafen més o menys.
--Segons el clima a platea o a l´escenari?
--A la sala en general. Els actors no ho fan sempre igual. La màgia que creen canvia cada dia. Jo he vist seguir Paraules encadenades amb un silenci sepulcral amb una noia sortint plorant histèrica perque no ho suportava, i he vist, en un altre funció, la gent rient com si fos un vodevil.
--Hi ha precedents d´un fenòmen així?
--No és gens extrany. A les películes de terror sempre hi ha el que es mor de riure. Terror i humor estan molt propers. Les coses que ens fan més gràcia són les que ens fan més por. I quan estàs a la frontera, tan fàcil és que et decantis a un costat com a l´altre. És un fet constatat que les coses més divertides són les més terrorífiques.
--Doncs a mi els morts i torturats de l´Argentina de Videla no em fan gaire gràcia.
--T´asseguro que també dels desapareguts d´Argentina t´en puc fer una comèdia.
--Políticament incorrecte.
--Sí és clar. Però Dakota també era la història d´un home que té un accident, perd el seu fill i es torna boig i ningú dubtava que fos una comèdia.
--Despertes el sàdic que tots duem dins?
--Sí. El crit i el riure surten més de l´instint que de la racionalitat.
--Tota obra protagonitzada pels actors de l´últim culebró de TV3 triomfa sempre?
--No, no i segur que no. Després de Poble Nou, Miquel Cors, l´Antonio del Súper, va fer una obra del Barça que no va anar gens bé.
--Has dit a la xerrada que els espectadors dels serials de TV3 no van al teatre. Això no és insultant?
--Jo només dic que l´espectador tipus del culebró, normalment no va al teatre. A qui només va a veure l´Emma Vilarasau no el consideropúblic de teatre.
--Per què a Catalunya sabem fer teatre i no cine?
--Primer, perque el públic català és insuficient per fer rendable una pel.lícula en català. Segón perque, a diferència de la televisió catalana, el cinema català no ha fet una aposta decidida pels guionistes i això és un gran error. I tercer, perque hem d´assesinar directament tota una generació de directors de cinema català que han demostrat repetidament que no saben fer pel.lícules, però que s´enduen tots els diners públics.
--Assassinar?
--Sí s´han d´assassinar. No diré noms, però són els set o vuit de sempre que són al cap de tothom. Fins que no els assassinem no donarem pas a tota una nova generació de directors joves que estan esperant.
--Al teatre el relleu ja s´ha fet.