"Volem un català sense castellanismes, però popular"
10/ 7/ 1998
 Martí Garcia-Ripoll assessora a Producció Aliena de TV3 |
Martí Garcia-Ripoll Duran, 44, és assessor lingüístic de TV3 des d´el primer dia, és a dir, des de fa quinze anys. |
"Em sentia més soldadet del poder quan estava a Ensenyament"
--Quins errors corregeix?
--Per exemple, un cop em vaig adonar que havien traduït les sigles A.D., Annus Domini, com A.C. o sia Abans de Crist. Era un documental d´esglèsies cristianes i resultava que totes eren Abans de Crist (riu).
--Més exemples.
--En un reportatge sobre la Perestroika, per un error mecanogràfic es deia 1919 cada cop que havien de dir 1991. Lògicament també es produïen una sèrie de situacions tan divertides com impossibles.
--Detecta errors quan veu la tele a casa, és a dir, quan ja és massa tard?
--Algun de tu i vostè.
--La norma és passar-se al tu després del petó?
--Exacte (riu), però això només val per les pel.lícules clàssiques.
--El català de TV3 és light, heavy...?
--Ens acusaven de light, però ara la polèmica ja no és aquesta, sino el català de l´Institut o el català de l´Enciclopèdia. Nosaltres busquem un català culte però col.loquial, sense castellanismes però popular.
--Doncs només a TV3 són capaços de dir tres cops en mitja hora &laqno;t´has ben begut l´enteniment».
--El problema és que el català no té argot propi. Els anys 30 el català tenia un argot riquíssim i hi ha llibres que ho demostren. Però després de la guerra, l´argot de carrer va desaparèixer per la pressió del castellà.
--Què indica que un idioma no tingui argot?
--Què no està normalitzat.
--Ara els joves &laqno;pillen».
--Sí. I s´els hi &laqno;peguen» coses.
--Al mateix bar de TV3 es parla més castellà que català?
--No. A TV3 la llengua de treball és el català, fins i tot a les assemblees de treballadors. Col.loquialment i personalment cadascú parla el que vol.
--Per què ara, tot d´una, és Kíiv en lloc de Kiev?
--Ens hem adonat que des que ha desaparegut la Unió Soviètica els propis ucraïnesos ja no ho diuen en rus, sino en ucrainès. No tenia sentit, doncs, que els catalans encara ho diguessim en rus.
--Donç això no val per Mèxic que a TV3 pronuncieu amb sò &laqno;cs» quan els mateixos mexicans pronuncien &laqno;Méhico».
--Aquest és un cas molt curiós. Segons Coromines i Calders, la paraula ve del castellà antic en que la X es pronunciava jota. Amb el temps, però, ha predominat l´ortografia sobre la pronunciació. És la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans.
--Però és un error.
--Com el tennis i tants d´altres. En anglès tennis s´escriu amb dues enes per a que es pronuncïin les vocals correctament. En català no fan cap falta, però un dia a algú se li va acudir posar-ne dues i s´han quedat.
--Sempre un anglicisime o qualsevol altre isme abans que un castellanisme?
--No. Per norma, no.
--Per què no s´accepta barco?
--Aviat s´acceptarà com ja s´accepta embarcar, desembarcar i embarcador. El que no existeix és desenvaixellar ni vaixellador.
--Si nosaltres diem Londres enlloc de London i Pamplona enlloc d´ Iruña, a Madrid poden dir Lérida perfectament?
--Poden dir-ho, perque és una forma legítima que ve del llatí Ilerda, però...
--...però?
--Però el nom oficial és Lleida.
--Què és un calc?
--El català està agafant molts calcs de l´anglès. La gent diu &laqno;estic en una emergència» quan es queden sense cangur. O &laqno;respecta la meva privacitat» o &laqno;anar a buscar bolets bàsicament m´excita». Són calcs d´emergency, privacy, basically o excited.
--També TV3 tradueix sempre l´abusiu &laqno;I´m sorry» per un abusiu &laqno;Em sap greu».
--&laqno;Ho sento» és més correcte, sí. Però deu ser un problema de l´ajustador, que és qui escurça o allarga les paraules per coincidir amb el llabis de l´actor.
--Cada traductor té les seves manies?
--No. Ens basem en el llibre de TV3 "Criteris Lingüístics sobre traducció i doblatge" que, tot i estar en català, ens demanen de Galícia, Andalusia, Euskadi i Canadà.
--Per què a la cartellera de cinema hi ha cada dia més títols en anglès no traduïts?
--Perque són marca registrada. La productora prohibeix traduir Men in Black o Force One.
--La nova llei de catalanització del cinema, que tanta feina donarà a lingüistes i traductors, només és un altre exemple de com la Generalitat basa en la llengua la seva política. Se sent un soldadet del poder?
--Em sentia més soldadet del poder quan estava a Ensenyament, on el català puntuava per COU i els llocs de treball i les oposicions depenien de la llengua.
--Llengua + Poder = 1984