"A pagès, tots estan destrossats"
22/ 7 / 1998
 Xavi Riera ve cada dia de Manresa a l´Hospital Veterinari de SBD |
El veterinari de Manresa, Xavier Riera Plana, que ve cada dia a Sabadell per treballar a l´Hospital Veterinari Avinguda, va ser testimoni de com va començar el gran incendi d´aquests dies al Bages i el Solsonés. |
"Quan ja no hi havia ni bombers ni cubes perque
pensaven que el tenien controlat, el foc corria que feia por"
-On era dissabte?
-Dinava a casa dels meus sogres al poblet de Castelltallat. Havent dinat vam veure una columna de fum a Aguilà de Segarra i, amb uns parents, vam baixar amb un tot terreny.
-Amb quina intenció?
-Parar el foc. Sempre ho fem. Al 1994 també ho vam fer. I altres anys també. Allà quan hi ha foc tothom s´ajuda.
-Amb què comptaveu?
-Allà hi ha una ADF (Associació de Defensa Forestal) equipats amb emissores, cubes i tractors.
-Què us vau trobar?
-Allò pintava bastos i allà no hi havia ni bombers ni mitjans aeris ni res. Erem uns quants i ens vam posar a treballar amb cuba i mànegues per a que el foc no passés el sembrat. Però no hi va haver res a fer. El foc va saltar i va passar el camp com si res. Va ser el primer cop que vaig veure saltar el foc. Després, en tot el cap de setmana, ho he vist molts altres cops.
-Què vol dir saltar el foc?
-A vegades el foc fa unes flamarades de 20 metres, deixa anar troços de xàldiga (espurnes de branca o pinya) que et van a parar 30 o 50 metres més enllà i, com que tot està a petar, s´encén com si res. Tens el foc davant i de cop et passa per sobre i s´et posa al darrera.
-Això és perillós?
-Es passa malament. Jo duia el mocador a la cara però amb aquella fumarada i l´escalfor del rostoll s´em van quedar tots els ulls vermell i els braços cremats, mira (els ensenya). El cas és que vam veure que el foc pujava cap a casa i vaim marxar corrent.
-La va salvar?
-Sí, però primer vam parar a Biosca, per remullar les vores de la casa de pagès i intentar salvar el paller. Però què va! Quan el foc va arribar-hi, aquell paller es va encendre com una torxa.
-Va seguir cap a casa seva?
-Es clar, jo patia perque el foc hi pujava directe. Però a Cal Pons, una altra casa de pagès, només hi havia dos homes esperant el foc i ens vam quedar per ajudar-los. Només el vam aguantar una estona, perque a les 9 del vespre es va girar marinada i es va tornar a revifar.
-Vau arribar a casa?
-Sí. Vam veure que el foc segur que arribaria a casa i vam pensar que, al menys, que ens hi trobés. Vam passar per un camí tot cremat amb el foc somort i, un cop a casa, anava veient com s´acostava per la carena, cada cop més a poc a poc perque ja era de nit.
-Hi havia bombers?
-Corrien per allà, però jo no envaig veure fins a la nit. De matinada es va encendre una clapa just al just al davant de casa. Vam anar a buscar corrent als bombers perque apaguessin el foc des de dalt, no des de baix que no servia de res. Van venir i el van apagar.
-Fí de la història?
-No. A la 1 del migdia m´en vaig anar a dormir a Manresa perque estava fet pols. Però a la tarda ja hi vam tornar a ser. A uns amics s´els havia ficat foc dins la casa per una banda, amb molt de fenàs, que no s´esperaven. El foc corria que feia por i amb tres minuts s´ho va empassar tot. Ja no hi havia ni bombers ni cubes perque havien marxat pensant que el tenien controlat. Però el foc va passar arran de casa amb unes flamarades més altes que la casa i ja no ens quedava aigua. L´havien tallat a tot el poble.
-I la casa dels seus sogres?
-Per sort no és una casa de pagès amb vigues de fusta, sino una casa nova amb persianes d´alumini. De fusta només té els marcs de la finestra. Quan vaig arribar vaig buscar fum, vaig tocar les finestres, vaig anar a la barraca dels dipòsits...
-Tot en ordre.
-Sí, però tot d´una veig que surt fum pel marc d´una finestra. Saps com ho vam apagar? Jo amb una motxilla d´aigua i el meu parent sacsejant una gaseosa. Sembla ridícul, oi? Doncs si no arriba a ser per la gaseosa, el foc hauria encés cortines, robes i tota la casa.
-Quina sensació li queda?
-Fatal. Jo vaig per allà des de petit, a buscar bolets, a veure animals, a passejar. Ara és depriment. Tardaré molts anys abans no torni a voltar per aquell bosc.
-I la gent?
-La gent estan tots destrossats. N´hi ha que els van treure a la força amb helicòpter perque ningú vol deixar casa seva. Si la deixes el foc se t´hi fica.
-Posant en perill la teva vida.
-És que la seva casa també és la seva vida. El bestiar, les eines, el tractor del cobert...
-Recorda el 94?
-Sí. Aqui per ara no ha mort tanta gent. Però només per una qüestió de sort.
-No som res.