"Amb aquesta closca licosta acoplar-se"
28/ 7 / 1998
 Emili Domènech amb el seu cargol llargerut, l´ Emi |
El veí del carrer Vallcorba, Emili Domènech Domènech, 67, que va ser amotllador de fundició i conductor de furgoneta, va realitzar el seu somni tan bon punt es va jubilar : tenir cargols a casa.La seva dona s´exclama que si abans sortien poc ara surten menys. Però ell, des que té l´Emi, ja no necessita res més. |
"Els cargols andalusos no s´acoplen bé
amb els catalans"
-De què li ve?
-Jo em vaig criar a un poble de la Seu d´Urgell fins els 14 anys i allà a la que queien quatre gotes ja sortiem a agafar cargols. Sempre deia que si algun dia pogués, en criaria.
-Ha hagut d´esperar a la jubilació.
-Es clar. Vaig començar a agafar els cargols dels testos, els vaig començar a posar en gàbies i, en només dos anys, ja en tinc 400 i aviat en tindré 3.000.
-Què en farà de 3.000?
-Ui! Tinc una família molt llarga jo. I a tots ens agraden els cargols. Miri veu (ensenya una llibreta). Cada punt és una parella que jo he vist acoplada. A la gàbia 1, n´he vist 20, a la 2... Total, he vist 30 acoplaments a 100 fills cada acoplament, 3.000 cargols.
-...vol dir que surten aquests números?
-Es clar perque tots dos són &laqno;florites»
-&laqno;Florites»?
-O &laqno;hemaflorites» o com es digui. Els cargols tots són mascle i famella a la vegada. Tots es queden prenyats i tots crien. O sia que de cada acoplament, 50 cada cargols cada un: 100. Es va multiplicant això, m´entén?
-No tots s´acoplen?
-No, els andalusos i els catalans no s´acoplen bé. Els he posat a la mateixa gàbia però no s´avenen gaire, no. No sé si sortirà una sardana andalusa o una sevillana catalana (riu de gust). Veu aquest és català i aquell d´Almeria. Però noi, res de res.
-Els alimenta prou?
-Sííí. A l´estiu enciam, a l´hivern col, pell del blat, pastanaga, pepino que els refresca, ceba, patata, fruita, pinyols de préssec. I s´ho &laqno;jalen», eh? I això és pols de marbre per subsituir la calç. Primer vaig comprar calç morta, però deuria estar molt viva perque els cremava tots.
-Quantes hores al dia els dedica?
-(Ella) S´hi posa a les 5 del matí, a les 10 va a plaça a buscar el menjar per ells. S´hi torna a posar fins a l´hora de dinar i al vespre un altre cop fins a les 11 de la nit.
-Home (ell) no puc pas llençar les fulles velles amb tots els cargolins enganxats. Són petits com caps d´agulla. I els excrements al test, ha-ha-ha. No sé si serveix d´adob però jo els hi poso (torna a riure). Mal no li farà.
-A la seva dona no li agraden els cargols?
-Massa que li agraden! que m´els vol agafar avui per fer un arrosset, demà per una cargolada...
-(Ella) Home! Tants cargols a casa i no em podem posar ni un a la cassola. Els he d´anar a comprar!
-Però ara em fotaràs la cria en l´aire, dona! Espera a l´octubre. M´ha ajudat molt, eh? Tinc una dona bastant tolerant.
-Parli´m de l´Emi.
-Es diu Emi perque jo em dic Emilio... Sona bé oi? Emi, Emi. Oi que té un bon tó?
-Prou.
-És comercial, ha-ha-ha.
-Vol dir que ja té preu?
-Jo per 100.000 pessetes no me´l vendria. És únic.
-Com ho sap que és únic?
-M´ho han de confirmar a la Facultat de Veterinària de l´Autònoma. Però jo en tota la vida no n´he vist mai cap com aquest, tota la gent que el veu diu el mateix i en un llibre que tinc amb cargols de la Xina i de tot el món, no n´hi ha cap d´igual.
-Per què no se li ha cargolat la closca?
-Deu ser una deformació congènita. Com aquells bens que tenen dos caps. Ell té la closca com una banya de viking, d´aquelles que tocaven la trompeta, veu? De ben menut ja tenia aquesta forma.
-Li dona un tracte especial?
-No. Com els altres.
-(Ella) Però l´estimes més que els altres.
-Potser sí, és clar.
-Se l´estima més que a la dona.
-No, això no. Miri, al principi el vaig posar sol a una gàbia amb un altre cargol bover, que es la seva raça. Però com que no s´acoplaven el vaig posar amb 60 cargols perque tingués més possibilitats.
-Vol descendència?
-Jo sí, però em sembla que amb aquesta closca li costa acoplar-se. De fet l´altre dia se li va trencar la punta i li he enganxat una fusteta amb Loctite.
-Vol dir que és la teràpia més adequada?
-Oh! El que no puc fer és deixar-li el forat. Déu nos en guard que li entrés aigua o alguna cosa dolenta.
-Déu nos en guard!