Miquel Crespi,director de las Calígulas

"L´Ajuntament s´ha de despullar davant del poble"

5/ 9/ 1998

 
El director de Las Calígulas a les escales de l´Ajuntament

L´únic grup de teatre completament professional de Sabadell, Las Calígulas, van protagonitzar ahir el pregó de Festa Major amb el seu habitual estil kitsch, transgressor i "petardero".

El barceloní que ja feia Pastorets amb el Clot, Miquel Crespi Traveria, 34, que va ser actor i guionista de La Cubana durant deu anys, és el director, ànima del grup i responsable dels diferents contractes televisius (ara mateix al "Más madera" de Tele-5) i els bolos per Edimburg, Berlín i mitja Espanya.


"El nostre humor és més atrevit que el de La Cubana"

 

--Què hi fa un barceloní dirigint un grup de Sabadell?

--Un dia l´Escola Tram de Sabadell em va convidar com actor de La Cubana al Casal Pere Quart. Al final de la xerrada s´em van apropar el Cristóbal, l´Eugènia i el Sergio, que feien coses a Tram, hi va haver bon rotllo de seguida i vam començar a treballar junts.

--Ser de Barcelona ajuda a passar desapercebut entre les picabaralles de les capelletes teatrals sabadellenques?

--No perque a Barcelona tampoc em fico en polèmiques. Jo no entro en Flotats si o Flotats no. Si vols ser lliure no t´has d´alinear amb ningú.

--Però gràcies al COPEC heu treballat a Europa. Res a dir, doncs, contra la política cultural de la Generalitat?

--Jo en política no hi entro. No li trobo sentit a entrar en política.

--L´herència de La Cubana és massa evident en Las Calígulas?

--Jo estic molt orgullós de la fantástica experiència de la Cubana i no renego de les afinitats que hi pogui haver. Crec, però, que el nostre humor és molt més atrevit, més de final de mileni.

--Doncs en la història dels pregons, només vosaltres i la Cubana heu presentat un personatge de ficció, totes dues dones i totes dues vingudes d´Amèrica. Això són més que afinitats.

--Conec molt bé el pregó de la Doris Hartman perque jo hi vaig participar. Però és que un pregó es presta tant al joc que és preferible crear un personatge que dir Las Calígulas llegirán el pregó. Un personatge et permet crear expectativa, ser transgressor.

--No tan com per despullar-se realment al balcó de l´Ajuntament.

--El nostre nu també és de ficció. Ens agrada jugar, insinuar, però res més. També volem transgredir, però... despullar-se en un ajuntament...

--...què?

--Doncs és veritat. I per què no? seria un simbolisme perfecte de la transperència que a tots ens agradaria que tingués un ajuntament. A Holanda els funcionaris de tots els ajuntaments treballes darrera uns grans finestrals a la vista dels vianants. Si els pagues tu per què no els has de veure? L´Ajuntament s´ha de despullar davant del poble.

--El seu teatre és transgressor o no és?

--Sí, però també divertit.

--Transgredir només a base de sexe, afeminament, "petardeo" i transformisme?

--Ni molt menys! En l´Ora Pro Nobis transgrediem la religió, en el Todo a 100 els festivals de cançó i en el Chiquena Pomposa els mitins europeístes.

--Assumeix la seva categoria de director i líder?

--Director sí, líder no. A Las Calígulas tots som líders. El que no podem fer a finals de mileni és anar de segons què. Un pensa l´espectacle, un altre es dedica a l´atrezzo, un altra a l´oficina i un altre a l´escenografia. I cada càrrec surt segons la manera de fer de cadascú.

--Però el seu càrrec està per damunt dels altres.

--Però tothom opina. Qualsevol idea es ben acceptada. Per aquest pregó fins i tot la gent ens ha enviat idees per internet. Cada bestiesa... (riu), però alguna l´hem aprofitat.

--El pregó té missatge?

--I tant! Proposem canviar la ceba per una patata i allargar la Rambla fins a Barcelona perque es vegi que és el barri marítim de Sabadell.

--Em referia a un missatge seriós.

--El nostre granet d´equilibri és una cita de García Lorca sobre el teatre i el treball com a forma de protesta.

--Per què des de l´Ajuntament mai es fan actes cara a la plaça del Dr. Robert que té més visibilitat?

--Precisament per aquesta falta de visibilitat hem portat actuacions en quatre tarimes al mig de la plaça. No és just que els quatre que arriben abans ho vegin bé i tota la resta no vegin res per culpa dels arbres. Tindrem 20 actors repartits per la plaça.

--En total 60 persones.

--El projecte més gran que hem fet mai.

--De final de mileni.