"Fa molts anys que sóc feliç"
10/ 9/ 1998
 Albert Viñas és l´home que viu a més altitud de Catalunya |
Després de fer de guia de muntanya al Parc Natural Cadí-Moixeró durant vuit anys, el sabadellenc Albert Viñas i Barrera, 39, és el guarda del refugi-xalet del Niu de l´Àliga (2.530 m.), càrrec que el converteix en l´home que viu, tot sol, a més altitud de Catalunya.Als 22 anys va marxar de Sabadell, on treballava d´ administratiu a una empresa de matalassos, per fer una vida diferent. Va viatjar, va treballar de paleta, de guia turístic i de mil coses més. Volia descubrir coses noves. |
"Sempre he fet el que he volgut i m´ha costat sacrificis, però ara en rebol els fruits"
--Què es fa a 2.530 metres?
--He d´atendre els excursionistes i vetllar pels grups electrògens, la calefacció de llenya i la central meteorològica. Cada dia a les 8 he de passar les dades d´humitat, vent i altres a l´estació de La Molina. Si algun dia no truqués em vindrien a buscar amb helicòpter. Per seguretat.
--Quan temps pot estar sol?
--Fins ara el màxim ha estat set o vuit dies sense veure ningú. Però quan comenci a nevar m´hi estaré més.
--La soletat és difícil?
--No. Pitjor ho tenen els navegants. Jo sóc molt nerviós i m´organitzo el dia per fer bicicleta i caminar molt.
--També s´organitza el repós?
--Tinc la sort que m´agrada la literatura i aqui estic llegint més que mai. Ara estic entrant amb la relació de J.P. Sartre amb Simonne de Beauvoir: "La plenitud de la vida". M´agrada molt.
--No sap res del que passa allà baix?
--A vegades em pugen diaris. I a mi un diari em pot durar dos dies. M´ho llegeixo tot, fins i tot la borsa.
--De fet vostè va tenir la seva època financera.
--És veritat i també m´hi vaig ficar de plé. Del 86 al 90 vaig tornar, vaig veure al Diari de Sabadell un anunci que buscaven un product manager a una indústria d´Arts Gràfiques de Barcelona i, incomprensiblement, em van acceptar.
--Sense cap experiència?
--Sí, però hi vaig anar tant "suelto" que em van agafar.
--Va fracassar?
--Tot el contrari. Em va sortir la vena familiar i vaig començar a buscar clients per telèfon. A Sabadell en sabem de vendre, el meu avi ja era a cal Bori i Cirera, el meu pare era viatjant tèxtil i jo feia telemarketing sense saber-ho. Venia molt. L´últim any tenia un compte d´explotació de 300 milions.
--Què va passar?
--Que no em creia la pel.lícula. Ni podies guanyar molts diners, perque les multinacionals només et deixen guanyar el just per anar tirant, ni veia el fí d´aquella roda en la que estava ficat. Em vaig prendre un any sabàtic, em vaig comprar un cavall per anar per la Cerdanya, vaig començar a fer cursos de biologia, geologia, geografia...
--... i es va convertir en guia de muntanya.
--Sí, especialitzat en temes naturalistes. Explicava la formació dels Pirineus, els tipus de flors, el rastre dels animals... és una camí infinit.
--De la multinacional també deia que no tenia fí.
--Però allò era una roda, no anaves enlloc. Això tampoc té fí però avances, cada dia en saps més, cada dia descubreixes coses noves. Ahir vaig descubrir aqui davant un clot protegit del vent on fa 10 graus més que a la resta de la montanya. Allà ja ho sabia tot. A la natura no pares d´aprendre.
--Què més ha descobert?
--L´altre dia van criar dues gralles de bec groc, he seguit les tres cries, he vist el seu primer vol i com moria una. Aqui els izards s´em posen a tocar, contemplo el vol dels voltors...
--Vida comtemplativa?
--No. Jo no sóc indi. Sóc molt mediterrani i no contemplo, observo. No medito, em moc.
--Com més sol està, més li molesta la gent?
--Depén de la gent. Una conversa llarga i d´un cert nivell la disfruto molt. Però normalment la gent puja aqui molt esverada. Tot ho volen de seguida, sense respectar el temps dels altres. Venen vint tios, em demanen vint cafès i s´en van corrents.
--No anyora res?
--Poter el meu cavall. El cine? Gens. La televisió? Menys. Aqui dalt podria veure tots els canals del món però no la vull.
--Una dona? Fills?
--Això potser sí. No ho descarto. Ha de ser maco.
--Es feliç?
--Fa molt anys que sóc feliç. Sempre he fet el que he volgut i m´ha costat sacrificis, però ara en rebo els fruits.
--Se sent encara sabadellenc?
--Molt. M´he criat amb el soroll dels telers, els carros de fil, la borra i aquells senyors amb la pinta sota el braç caminant pel carrer. Sabadell és una ciutat difícil, però crea aventurers i t´els trobes a tot el món.
--Doncs fa més d´un any que no hi va per Sabadell.
--Pero cada matí miro La Mola i si hi ha visibilitat 50.000, la veig.
--Un romàntic que exerceix.