"No et pots permetre dir
'estic cansat'"
03/ 10 / 1998
 F.Soto, a la dreta, amb els seus companys, al Puig de Nou Fonts |
Aquest agost ha fet 22 cims del Pirineu en només cinc dies. Juntament amb Jaume Torrents, i Josep Aldomà, ha fet realitat la ruta que va imaginar un dia un company del Centre Excursionista de Castellar. La proesa va ser més dura del que es pensaven.El veí de Castellar amb feina a Sabadell, Francesc Soto Martínez, de 50 anys que en semblen 30, encara fa més bona cara des que va descobrir, fa només nou anys, l´art de caminar. |
"De cop i volta es va tancar una boira espessa
i ni amb la brúixola ens podiem orientar"
-D´on surt la ruta?
-La va imaginar en Koldo Basterretxea, un muntanyenc que ja va morir fa 20 anys. Ell l´havia fet per trams i la seva il.lusió era caminar-la tot seguit.
-La dificultat està en l´esforç físic?
-En l´esforç físic, en l´orientació, en la logística...
-Per què es tan complicada la logística?
-Ho vam haver de preparar tot des de molts mesos abans. Fins i tot el dia abans de sortir vam deixar un cotxe amb menjar i roba neta a cada un dels refugis que haviem de dormir, El Canigó, Vallter 2000, Puigmal, la Molina i Berga.
-Total?
-140 kilòmetres entre Sant Miquel de Cuixà, i Guardiola de Berga. Es molt dur, però en Jaume Torrens en sap tant de muntanya que dona una seguretat total i absoluta.
-I l´esforç físic?
-Has de tenir molt fons perque un dia, per exemple, vam haver de caminar quatre hores més de les previstes per culpa de la boira i si no vas sobrat, caus.
-Què va passar?
-Baixavem del Canigó i feia un dia esplèndid. De cop i volta, al Pla de Guillet, es va tancar una boira espessa i ni amb la bruíxola ens podiem orientar. Al final vam haver de baixar fins el riu i a les 8 del vespre vam arribar al refugi. Caminavem des de les 6 del matí.
-La boira és pitjor que la pluja, el fred i el vent?
-A la muntanya, la boira és el pitjor que hi ha. Amb la boira agafes por.
-No portaveu telèfon mòbil?
-Sí, però a les valls profundes normalment no hi ha cobertura.
-Parli´m dels altres trams?
-Caminar allà dalt és diferent, molt dur. A partir de 2.500 ja no hi ha terra. Tot és pedra i això et destrossa. L´avantatge és que amb l´altitud no sues, però et canses més.
-Com es veu el món des d´allà dalt?
-Molt maco. No veus a ningú. Vam estar tres dies que només ens veiem a nosaltres mateixos i els isards, en manades de 10 o 15, pasturant a cinc metres de tu. Preciós.
-Quin és el valor esportiu d´aquesta proesa?
-Has d´estar molt ben preparat. Imagina´t tones i tones de pedra i tu caminant pel mig durant cinc dies. N´has de saber molt. Cada dia estàs pitjor que l´anterior i, nosaltres, la veritat, no pensavem acabar.
-És un récord o hi ha precedents?
-El mateix quasi segur que no ho ha fet ningú. El problema és que n osegueixes senyals, que mai saps on ets i amb problemes fins i tot d´aigua. A la baixada del Canigó vam estar 14 hores amb un litre d´aigua per tots tres. No hi havia ni una font.
-Com se superen els moments difícils?
-Aguantant. No et pots permetre dir "estic cansat" perque a la que ho dius, baixes en picat, caus tu i fas caure als companys,
-Tot està en la ment?
-Sí, tot.
-Sou tres homes de 49, 50 i 51 anys. Tres homes de 19, 20 i 21 no ho haguessin fet?
-M´agrada que em facis aquesta pregunta. Mira, jo aquest dissabte vaig fer la Matagalls-Montserrat i, a Sant Llorenç, ja es van quedar 700 persones. Doncs bé, tots tenien entre 18 i 20 anys. Están més forts que nosaltres, juguen a fulbet i a bàsket, però no tenen fons. Surten molt ràpit, però cauen.
-Què es menja?
-Uns sobrets de sal i caramels de sucre cada dues hores i al migdia un entrepà ben petitet.
-Com es prepara?
-Jo tres tardes a la setmana faig deu o dotze kilòmetres.I cada diumenge, amb la dona, uns 25.
-Està enganxat?
-Totalment. Jo havia fet molt ciclisme i molt atletisme, però mai m´havia trobat tant àgil com ara.
-El Quart Cinturó acabarà anb moltes coses?
-Sí, però és necessari. Abans per anar de Castellar a Sabadell estavem 12 minuts i ara estem 25. Això vol dir que el Quart Cinturó és necessari doncs permetrà anar directament de Castellar a Barcelona sense passar per Sabadell. Jo estic a favor.
-Aquesta no me l´esperava.