"Quan arriba al rutina me´n vaig a un altre país"
16/ 10/ 1998
 M.D.Casas munta empreses de telefonia mòbil a Amèrica Llatina |
Va marxar de Sabadell el 1976. Després de residir a Miami i San Diego, des de 1991 viu a Atlanta on treballa com a directora de marketing i publicitat a una de les empreses de telefonia més important del món, la BellSouth.En realitat, però, cada sis mesos viu a un país diferent de Llatinoamèrica doncs la feina de Maria Dolors Casas, allà coneguda com Maria Schnabel, consisteix en muntar macroempreses de telefonia mòbil en un temps rècord. Un cop obert mercat, marxa a un altre país i torna a començar. |
"Per nosaltres la Telefónica espanyola és una competència molt forta"
--Ja ha vengut mòbils a Xile, Singapur, India, Nicaragua, Panamà, Brasil, Perú i Equador.
--Però no sóc jo sola, sino tot un equip. A Nicaragua o Perú només erem deu o quinze, però a Sao Paulo hi vam anar 200 perque hi viuen deu milions de persones.
--Cada cop comenceu de zero?
--Completament. Primer demanem llicències i concessió, muntem oficines, contractem nadius i, en la meva àrea, engeguem una campanya publictària estatal amb agències del país.
--Amb quins criteris?
--Creem una estratègia de comunicació adaptada a cada mercat: missatges, nom de l´empresa. Després contractes persones i les entrenes perque et reemplacin quan siguis fora.
--Què hi deixeu a cada país?
--A Sao Paulo vam començar amb una petita oficina provisional i, als nou mesos, quan marxavem, haviem contractat 1.400 persones, haviem posat en marxa tota una red cel.lular i teniem llista d´espera de dos milions de persones.
--Dos milions de persones que esperaven el seu telèfon mòbil?
--Sí, allà en diem cel.lulars perque la tecnologia és cel.lular.
--Per això diuen que provoquen càncer al cervell.
--Què va! No hi ha cap cas denostrat. Un microones té més interferència que un cel.lular. El mateix radiotelèfon de la policia té més potència.
--Seguim amb el Brasil.
--Al Brasil se´ns va ocorrer fer una cosa nova, posar una pàgina a l´internet. L´èxit va ser tan rotund que en deu dies, que a més eren els del carnaval que paralitza tot el país, vam tenir 400.000 respostes.
--És la telefonia la indústria que mou més diners del món?
--Sí, però juntament amb informàtica i comunicació visual. En el fons són tres branques d´internet. Sembla mentida que fa només dos anys poguessim viure sense l´internet (riu).
--Se sent orgullosa de la seva feina?
--M´agrada molt per dos motius. Un: em permet viatjar i integrar-me a la vida social de cada país.
--I dos?
--Començar una empresa de zero cada ix temps és un repte interessantíssim. Cada empresa és millor que l´anterior, cada dia és diferent i quan arriba la rutina m´en vaig a un altre país.
--Mai amb tristor?
--Sí, no ho negaré que aquesta és la part dolenta d´aquesta feina. Quan comences a fer amics, els has d´abandonar.
--Ha de competir contra Telefónica?
--I tant! Telefònica està molt implantada a Xile, Argentina i Perú i ara també esta guanyant llicències a Brasil.
--Com és la lluita?
--Aqui a Espanya veig que no se sap gaire, però Telefònica espanyola és una empresa molt important a nivell mundial. Són molt agressius i, realment, per nosaltres són una competència molt forta.
--Quina és la gran diferència entre BellSouth i Telefònica?
--Telefònica té l´ascendent de la llengua i la "madre pàtria", factor que a vagedes juga en contra per allò del ressentiment. Ells diuen que viuen "la segunda conquista española". BellSouth, en canvi, juga la carta americana i posa l´èmfasi en la qualitat del servei.
--En què s´assemblen?
--Totes dues van descobrir molt aviat l´enorme potencial d´Amèrica Llatina. S´ha de dir que laBellSouth una mica abans. Però totes dues s´hi han llençat de plé, són molt agressives, i porten molt d´avantatge a altres empreses que s´han despertat més tard.
--Heu fracassat en algun país?
--No perque ja et marques diferents perspectives segons el potencial de cada país. No pots demanar a Lima el rendiment de Sao Paulo.
--S´atrevirà BellSouth a desembarcar a Espanya?
--Va estar a punt de fer-ho de la mà d´Airtel, però a última hora ho va deixar correr.
--Una llàstima.