"Mai m´he preguntat per què m´ha tocat a mi"
23/ 10 / 1998
 Carles Casanovas fa anar l´ordinador amb el seu peu dret |
Carles Casanovas Gisbert, 20, va nèixer sense braços i sense el fèmur esquerra, cosa que li escurça aquesta cama a la meitat. Malgrat les greus disminucions, manté un esperit i una alegria de la vida envejables per la majoria de la gent "normal".Va sempre acompanyat i amb cadira de rodes, però amb els dits del peu manipula des de peces de Meccano fins a les tecles d´ordinador passant per un comandament de vehicle teledirigit. No s'està de res. |
"Després de sopar anem de copes i, si mai
anem de discoteques, és perque no ens agrada, no per res més"
-Se sap per què vas nèixer així?
-No. Toca a un de cada molts.
-Et preguntes per què t´ha tocat a tu?
-No (somriu espontani). Mai m´ho he preguntat.
-És fàcil veure't pel carrer. Mai t´has amagat?
-No. Mai he estat tancadet a casa perque no em vegin. Quan surto sé que em miraran pel carrer, sobre tot els avis, però surto igualment. Sempre he sortit.
-Però no vols que et faci una foto de cos sencer.
-Perque penso que no cal.
-Comencem per l' escolaritat.
-Primer vaig a anar al Pont del Dragó, una escola per disminuits físics i psíquics que hi ha a Barcelona. Em van començar a ensenyar informàtica, però jo allà no m´hi trobava bé.
-I et vas apuntar a una escola d´informàtica "normal" de Sabadell.
-Sí, a l´ESEC del carrer Indústria. M´han adaptat una taula més baixeta i puc fer-ho tot amb el peu. Ja faig segon curs i ja em conec pràcticament tots els programes del paquet de Microsoft.
-Sense problemes?
-Em trec la sabata dreta i el mitjó i faig anar així el mouse (ho demostra amb una increïble habilitat) o apretar les tecles (no en falla ni una).
-Com n´has aprés?
-Si ja hi puges de petit és molt fàcil. Jo tot ho faig amb el peu. T-O-T, te o te (riu). Escric amb bolígraf, faig anar la cadira elèctrica, el comandament de la tele...
-Menjar?
-No. El menjar me l'ha de donar la meva mare. Ella també m'acompanya a l'escola i després em vé a buscar. Per anar pel carrer sempre necessito una persona al costat.
-També vas a l´escola d´adults.
-Sí, va arribar un dia en que em vaig voler treure el graduat escolar, em vaig matricular a l'escola d'adults de la Concòrdia i ara hi vaig cada tarda. També m´han fet una taula baixa i ja està. No hi ha cap més secret.
-Vas a recuperació?
-Faig fisioteràpia al Taulí tres cops per setmana. Sóc bastant propens als encostipats i les mucositats i alla faig exercicis i inhalo suero fisiològic.
-Tens hobbies?
-(La seva mare porta un camió a piles fet amb Meccano per ell i diu que en té molts més). També m´agraden els cotxes teledirigits de gasolina, anar en car...
-També vas en car?!
-Es un car que m´ha fet el meu tiet. Me l´ha adaptat perque pugui agafar el volant amb un peu i accelerar i frenar amb l´altre. Mentres ell juga a fronton, jo circulo per tota la urbanització de Sant Llorenç (somriu orgullós).
-Fas altres activitats fora de casa?
-Els matins acompanyo a la meva mare a buscar el pà o comprar el diari. Però tampoc puc sortir gaire perque sempre tinc deures per fer i a casa m´hi estic molt bé.
-I els caps de setmana?
-Als vespres surto a sopar amb amics o amb els meus cosins. L´altre dia vam anar a veure Godzilla. Salto de la cadira, m'assento a la butaca i ja està.
-Diu la teva mare que ets el més embalat de la colla.
-Home (una mica tímid) a vegades he tornat tard a dormir, però són sopars normals i corrents. Després anem a fer una copa i ja està. I no anem de discoteques perque no ens agraden, no per res més.
-Tens expectatives de feina?
-Espero poder treballar algun dia davant d' un ordinador.
-Pots arribar a ser independent?
-Potser algún dia viuré jo en el meu pis, però sempre necessitaré una altra persona al meu costat.
-Penses en el futur?
-Només penso que aquesta tarda he d´anar a l´escola d´adults.
-Penses en casar-te i tenir fills?
-No! Però vols dir que hi ha cap noi de 20 anys que es vulgui casar? (riu). Jo no en conec cap, eh?
-Veritat absoluta.