"El joc de la seducció sempre és un engany absolut"
26/ 11/ 1998
 Paco López Diago reberà avui el Premi d´Humor Pere Quart |
El delineant i escriptor valencià, Paco López Diago, 40, recullirà aquest vespre al Casal Pere Quart el Premi Pere Quart d´Humor i Sátira per la seva novel.la "L´home que no volia avorrir les dones" (Edicions La Campana).La nit valenciana, les ganes de lligar del protagonista, uns amics que són els amics reals de l'autor i molt d´humor, són els ingredients d´aquesta divertida novel.la |
"M´ha agradat veure que, si més no a Sabadell, hi ha un concurs literari honrat"
--
--Opera prima?
--No. Tinc publicades "Joan Cutrió i altres joans", que és una bestiari de 24 personatges prototípics, i "Junes, Jaume i romanços" que és un recull de contes.
--Diuen que "L'home que no volia avorrir les dones" és absolutament autobiogràfic.
--No, no (riu). Va començar com un joc amb els meus amics i sí que és cert que tots els personatges que apareixen són ells, "amb els seus noms, rossins, definicions i quimeres", tal com dic en l´advertència preliminar.
--Com s´ho han pres?
--Amb molta risa. Són amics de veres. S´han vist vampiritzats, però la crítica ha sigut molt suau.
--I si el demanden?
--Tal com dic en el llibre cadascú té una creu i a ells els ha tocat la de ser els meus amics.
--És o no és real?
--No perque el protagonista, el personatge que em tocaria a mi, és absolutament inventat.
-Aconsegueix "ell" no avorrir les dones?
--No. Està entossit en no avorrir-les però això és la manera més clara d´avorrir-les.
--No lliga ni a la de tres.
--No. És un teòric absolut. Lluita per divertir-les, es pensa que és l´amo de la nit i jo aprofito per criticar-ne el masclisme.
--Més val caure en gràcia que ser graciós?
--Això sempre.
--Hi ha tècniques?
--Moltes, però, la clau està en que ella no ho noti.
--Funciona fer-se el desgraciat per despertar instints maternals?
--Serveix tot sempre i quan ella no se´n adone.
--En qualsevol cas, lligar sempre és un engany.
--Per supost. El joc de la seducció és un engany absolut. Les mentides són fonamentals sempre i quan no es vegin.
--Vostè lliga amb qui vol?
--Per supost que no (riu).
--Això ho diu perque porta un any vivint amb la seva companya?
--És clar! I abans m'esforçava molt i només de tant en tant alguna cosa eixia. Però mai he sigut el rei de la nit valenciana.
--És cert que va ser la seva companya qui va presentar la novela a concurs sense el seu consentiment?
--És cert que la va llegir, li va agradar moltíssim i va decidir presentar-la a Sabadell. Però jo ni m´hi vaig oposar ni la vaig animar.
--No li agraden els concursos literaris?
--Fins ara no hi creia gens. Però ara en el Premi d´Humor i Sàtira Pere Quart hi crec absolutament.
--I en els altres?
--Es veuen coses molt estranyes. Per això m´ha agradat veure que, si més no, a Sabadell hi ha un concurs honrat.
--Fer riure escrivint és el més difícil que hi ha?
--No. Això és un tòpic. Jo no em considere un escriptor que vulga fer riure. L´humor és un registre més a la vida. El difícil és escriure bé, ja sia còmic o dramàtic.
--Però fer riure sense portar l´humor dins ha de ser difícil
--Això és absolutament cert. Jo pens que fins el moment més dramàtic, si no li poses una nota d´humor, està conduït al fracàs.
--No és freqüent.
--No. Una de les trampes en que queiem més sovint els escriptors és el d´omplir la literatura de literatura cosa que només et porta a una literatura morta. I el més vital que hi ha és el sentit de l´humor.
--Hi ha diferència entre la novel.la catalana i valenciana?
--La única diferència és que a València és més difícil publicar.
--En quina llengua escriu?
--Mira, l´altre dia el meu oncle em deia "a veure Paquito, explícam-ho, (riu) com és que guanyes un premi en català si escrius en valencià?". Com no hi havia manera de fer-li entendre, al final li vaig dir que jo era políglota i dominava tres llengues, el valencià, el català i el mallorquí.
--Què savia de Sabadell abans d´avui?
--Vaig descubrir Sabadell quan vaig escoltar "Les corrandes de l´exili" que cantava Ovidi Montllor i que, com bé sabeu, són de Pere Quart.
--Una premonició.