Raimon Reginaldo, l´estrella de Betlem

"Probablement era una conjunció triple de Júpiter amb Saturn"

16/ 12 / 1998

 
Lástrofísic evangèlic Raimon Reginaldo en parlarà avui a l´Astronòmica

El responsable de comunicació del Museu de la Ciència de Barcelona i vicepresident de l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, l´astrofísic i evangèlic sabadellenc, Raimon Reginaldo Monllor, 48, exposarà aquest vespre, a les 8, a la seu de l´entitat, les seves "Reflexions històrico-astronòmiques al voltant de l´estrella de Betlem".


"La culpa la té Giotto que al S.XIV va pintar els frescos L´Adoració dels Mags amb un cometa al damunt perque havia vist el Halley uns anys abans"

 

 

-L´estrella dels reis era un cometa?

-No.

-Tan rotund?

-Bé. No se sap el que era. Però la teoria que menys possibilitats té és que fos un cometa.

-Quins arguments el descarten?

-Primer que els cometes al llarg de la història sempre han sigut interpretats com a portadors de mals auguris, no precisament de bonanoves.

-Algun argument més científic?

-No hi ha registres històrics d´aparicions de cometes brillants en les cròniques astronòmiques de Xina o de Mesopotàmia de l´època. El Halley va passar, però deu anys abans, per tant està descartat.

-Si no era un cometa, què era?

-Primer caldria veure si es tracta d´un esdeveniment astronòmic o no. Si va ser una cosa sobre natural ja no cal que en parlem més.

-Com a creient i evangèlic veu possibles els fenòmens sobrenatural?

-Sí, però només s´ha d´anar al sobrenatural quan és necessari i en aquest cas no és necessari.

-D´acord, tornem a l´astronomia.

-Una altra possibilitat és que fos una supernova, però tampoc hi ha registres fiables.

-Doncs què era?

-El més probable és que fos una conjunció planetària cosa que, en astrologia, que llavors era el mateix que astronomia, té molt significat.

-Quina conjunció?

-A principis de desembre de l´any VI abans de Crist hi va haver una conjunció triple de Júpiter i Saturn.

-Però sis anys abans són molts anys.

-És que no són sis anys sinò exactament l´any que va nèixer Crist. Ja fa temps que sabem que quan Dionís va establir el calendari actual en el segle V es va equivocar en el càlcul de quatre o cinc anys.

-Com es pot interpretar una conjunció de Júpiter amb Saturn?

-Tenint en compte que aquesta conjunció es donava a la constelació dels peixos que, astrològicament, es relacionava amb els jueus, i tenint en compte que probablement eren coneixedors de les profecies, fàcilment els estudiosos del cel orientals podien interpretar que havia passat alguna cosa a Israel com, per exemple, el naixement d´un rei. Podien lligar caps ràpidament

-De cap manera podia ser un meteòrit?

-De cap manera perque els metòrits passen en instants i les pluges de meteòrits en hores. I segons les Escriptures, els mags la van seguir durant setmanes. Primer la van veure, s´hi van desplaçar, van visitar Herodes i encara la van tornar a veure.

-Una conjunció dura tant de temps?

-Aquesta sí perque va ser una conjunció triple, el que vol dir que els dos planetas es van ajuntar es van separar i es van tornar a juntar tres vegades.

-Si no és cometa, per què sempre la dibuixem amb cúa?

-És un error que arrosseguem des del segle XIV. La culpa la té el pintor italià Giotto que va pintar en els frescos d´una capella de Florència L´Adoració dels Mags amb un cometa al damunt perque ell mateix havia vist el cometa Halley pocs anys abans, el 1301.

-És versemblant que tres homes poderosos d´Europa, Xina i Àfrica, amb coneixements d´astronomia, es posessin en marxa per la conjunció i es trobessin a Jerusalem?

-No. Això dels tres reis, blanc, ros i negre no té cap base ni tant sols a les Escriptures que només parlen d´ "uns mags d´Orient". No tres. La tradicio s´ha inventat el número tres perque els regals eren or , incens i mirra.

-Llavors?

-El més probable és que fossin astròlegs de Síria o Pèrsia, que és l´orient de Palestina.

-Què era un mag de l´època?

-Un estudiós del cel que intenta interpretar-lo, és a dir un astròleg. En aquell temps estudiar els moviments dels astres tenia finalitats endivinatòries.

-Encara en gastem d´això.