"Els camins ramaders són un dret legal del pastor"
19/ 12/ 1998
 J.M.Manubens va ser l´últim transhumant de les comarques barcelonines |
Cada 8 de juny agafava les seves 700 ovelles i caminava 200 kilòmetres cap a La Molina per camins ramaders. Quan recorda com era de feliç dormint al ras i com el rebia la gent de muntanya encara se l´hi aneguen els ulls.Fa 15 anys va ser l ´últim pastor de les comarques barcelonines que abandonava la transhumància, però avui Josep Maria Manubens i Ramoneda, 58, encara té a la seva granja de Polinyà més de 1200 bens. |
"Demanés el que demanés, a totes les cases tenia la porta oberta"
--Per què ha abandonat la transhumància?
--Perque ja no necessito pasturar al Pirineu. Com que molts ramats han plegat, ara ja trobo menjar per aqui. A 10 kms a la rodona ho trobem tot. Això sí, a l´estiu dormim amb tendes a la Llagosta, però això no és transhumància és clar.
--La transhumància ha mort a tot Catalunya?
--Hi ha qui fa un dia de camí, dos màxim. Però la transhumància llarga s´està acavant. I quan la gent de la meva edat s´hagi mort ja no la farà ningú. Llogar un camió es massa fàcil.
--Vol dir que es fa en camió?
--Sí, però només és més còmode pel pastor. Pels animals és millor anar a peu.
--Per què?
--Perque el contrast de temperatura els mata. Surten d´aqui morts de calor i quan arribes allà dalt, les nits encara són glaçades i jo he vist ovelles morir-se de fred. En canvi, caminant tenen vuit dies per anar-se adaptant.
--Quí queda a Catalunya?
--Jo tinc un amic que encara baixa a l´hivern de les muntanyes de Lleida cap el Plà.
--Vostè anava a La Molina.
--Sí, vuit dies caminant. D´aqui a Castellar del Vallès, Castelleterçol, la Montjolla, la caseta dels Vuqués a Vic, el collet de Sant Agustí, Les Lloses, Castellar de n´Hug i La Molina.
--Dormieu al ras?
--Sí. Allà on fos. I m´agradava molt. Molt! La gent més maca que he conegut era la que trobava després de tres o quatre dies de caminar.
--Vol dir que per aqui prop no el tractaven bé?
--Aqui ningú donava importància a la transhumància. Però allà dalt la gent ho apreciava i m´apreciaven a mi. Ja m´esperaven d´un any per l´altre. I demanés el que demanés a totes les cases tenia la porta oberta.
--Ser pastor és un grau?
--Depén d´on. Passat el collet de Sant Agustí et respecten per ser pastor. Jo allà dalt hi tinc molts amics. El meu nom no el sabia ningú, em deien el de l´animal, però m´ ho donaven tot.
--Per què "el de l´animal"?
--Perque sempre portava un cavall molt ben arreglat. Encara conservo tots els estris i encara el podria treure.
--On no el tractaven bé?
--Un cop em vaig trobar amb un cas que em va saber molt greu. Cap a Gòsol, se´ns havia acavat el suminitre, vam demanar una mica de pà i de ví a una masia i ens van engegar. No ens van donar ni aigua. Era un senyor de Barcelona que acavava de comprar la finca. No era del país, era diferent.
--Un cop dalt, us trobaveu pastors de tot Catalunya.
--Sí, allà hi havia ramats de 4.000 i 5.000 bens. I nosaltres, tot fent via cap allà, ens aplegavem més de 1.300. Ens anavem trobant pel camí.
--Deixava les ovelles tot l´estiu?
--Sí, jo pagava un tant i el majoral de la muntanya se´n feia responsable. Per Sant Miquel, el 29 de setembre, les anavem a buscar i baixavem igual. La primera vegada vaig haver de baixar marxa enrera per reconeixer el camí (riu).
--Sempre per camins ramaders?
--Sempre.
--Què en queda avui d´aquells camins?
--Encara són legals.
--La Generalitat els protegeix?
--No, però ningú els fa malbé. Jo avui enacara podria arribar a La Molina per camins ramaders que són un dret legal dels pastors.
--Què vol dir?
--Doncs això, que són un dret legal. Per exemple, la llei marca que el camí ramader passa pel mig de Berga. Això vol dir que si estàs al passeig de Berga, camí de Gòsol, amb els teus bens, la policia no només no et pot fer fora, sino que t´ha d´obrir camí.
--Cal protegir-los?
--Sí, seria maco. La meva societat de ramaders hem demanat la protecció del camí de Sant Llorenç Savall, de Catafau a Gallifa, i ens l´han concedit. Arà ningú el podrà fer malbé ni construir-hi.
--Tant de bó.