"A mi sí que m´ha tocat la loteria"
23/ 12/ 1998
 A Maria Roca li va anar de cinc minuts de no caure sota la runa |
Li va anar ben just de no caure en l´esfondrament de l´acadèmia Genny d´Igualada que va matar dues noies, en va ferir deu més i ha provocat una crisi política i un corrent d'indignació popular. |
"A la nit, quan tanco els ulls, encara sento aquelles veus demanant auxili sota la runa"
La sabadellenca Maria Roca Ribera, 22, viu a La Llacuna i estudia patronatge en aquell centre d´Igualada.
--Com et vas salvar?
--Perque aquell dia, cosa rara, em vaig quedar a esmorçar a casai vaig arribar cinc minuts tard.
--Vas veure l´esfondrament?
--No perque va passar a les 9 quan jo aparcava el cotxe al carrer del davant i el que va caure era la part del darrera. Ni tan sols vaig sentir el soroll, suposo que per la música del cotxe.
--Que vas fer després d´aparcar?
--Vaig veure que sortia gent corrent de l´escola, molt esverats. Els vaig seguir fins a la part del darrera i de seguida vaig veure tot allò a terra.
--El què?
--Totes les meves companyes histèriques, profes histèriques i mig edifici enrunat al mig del carrer.
--I les víctimes?
--Això va ser el més fort perque jo sentia perfectament els crits de les noies demanant auxili sota la runa. Jo no les veia, només veia runa. Però sentia els crits d "auxili" "ui", "ai" que sortien de sota la runa.
--Com vas reaccionar?
--Se´m va encomanar la histèria i em vaig posar a plorar com totes.
--Encara com es van salvar tantes.
--Segons els bombers, moltes no estaven del tot enterrades gràcies a les tricotoses i màquines de cosir, que els hi feien de sostre, com de cabanyeta.
--Vas ajudar al desenrunament?
--No perque de seguida van venir ambulàncies i policies. Jo anava a buscar tiles al cafè i les portava a les meves companyes que estaven més nervioses que jo.
--Ho has superat?
--No. A mi m´està durant molt. Durant el dia et distreus i no hi penses. Pero a les nits, quan sóc al llit i tanco els ulls torno a sentir aquelles veus sota la runa.
--I les teves companyes?
--Totes tenim malsons. El primer dia vaig somiar que era jo qui estava sota la runa. Fins i tot he anat al metge de capcelera. M´ha donat calmants.
--Què et diu la gent?
--A La Llacuna tothom m´abraça pel carrer. Els he agraït molt. Tots em diuen que m´ha tocat la loteria.
--Ho penses?
--Sí. Ja ho pots posar de titular això. Com a sabadellenca, a mi també m´ha tocat l´altra loteria. A casa, fins i tot vam dir que ja no ens calia comprar dècims. A mi la loteria ja m´havia tocat.
--T´ha fet reflexionar?
--Moltíssim. Quan veus que en cosa de segons pots no estar aqui, t´adones que la majoria de discussions i emprenyaments són per tonteries. L´important de la vida són altres coses. Tinc unes ganes de compartir el Nadal amb la família! Tots m´han trucat i els he agraït molt.
--Vas anar als funerals?
--No. No em vaig atrevir. Totes estavem molt afectades.
--I ara què?
--Això és el que ens preguntem amb les companyes: i ara què? Ara per Nadal ja acavavem el curs, però encara tenim tot el material i el projecte allà dins i ningú ens dona el títol.
--Després del Plé Municipal Extraordinari d´ahir que l´alcalde ha suspés per la cridòria, sembla que l´ambient a Igualda es força tens.
--Sí és clar, tothom en parla perque Igualada, comparada amb Sabadell, es relativament petita. I aquesta escola tenia un prestigi que espero que no perdi. Venien alumnes d´Eslovènia, de Portugal, de Canàries, de tot el món.
--Quí té la culpa?
--Els mitjans de comunicació parlen tant de que no hi havia permisos que ara sembla que la culpa sigui de la Genny.
--La Genny és la directora?
--Sí, però a mi m´estranya que ella hagi tingut culpa perque vigila molt per la seguretat de les alumnes. Un cop no ens va deixar pujar a l´escola nova perque no hi havia la barana posada. Sempre miravaava que no ens fessim mal.
--Que es feien obres i classe a la vegada és evident.
--Sí, d'això no hi ha cap dubte. S'estava construïnt la biblioteca i el soterrani. Però nosaltres no ho sabiem que feien obres. Ara, si tenien permisos o no, no ho sabem.
--Diuen que es va fer la vista grossa perque té molt bones relacions amb la Generalitat i amb l´ajuntament de CDC.
--Que ella és de Convergència. no ho ha amagat mai. Però tot el demés no ho sap ningú.
--Has anat a les manifestacions d´estudiants?
--No perque no vull culpar ningú. Coneixem les persones i no ens creiem que no tinguessin els permisos en regle. No pot ser. No pot ser. Jo hi posaria la mà al foc.
--Compte, et podries cremar.