"Aqui el que senyala l´hora és una taca de sol"
25/ 12 / 1998
 C. Lladó ha fet un rellotge de sol a l´interior de l´IES Sabadell |
El cinquè rellotge de sol que ha fet a la seva vida el membre sabadellenc de la Societat Catalana de Gnomònica i professor de matemàtiques, Carles Lladó Casablancas, 50, és a l´IES Sabadell i és diferent a tots els altres.Éstà en un interior,penja del sostre cap per avall i recull la llum amb un mirall colocat a la finestra que fa la rateta damunt el quadrant. |
"El segle XXI començarà l´1
de gener del 2.000"
-Per què diu que és un rellotge de sol-de sol?
-Perque no és l´ombra la que senyala l´hora sino una taca de sol que es desplaça.
-És un invent seu?
-No. De rellotges horizontals amb mirall ja se´n parla als manuals clàssics de gnomònica.
-És complicat?
-Fer els càlculs no és complicat. Realitzar-lo sí perque aqui, al vestíbul de l´IES Sabadell, tenim un sostre fals i penjar-hi coses és delicat i orientar-lo exactament encara més.
-Com l´heu fet?
-Solucionant tots els problemes que anaven surgint. La línia Nord-Sud, per exemple, primer la vam pintar al terra i després vam alçar el plafó de fusta amb plomades perque tingués exactament la mateixa orientació.
-I el mirall de la finestra?
-Ha d´anar exactament 60 centímetres justos per sota del rellotge. Però hem hagut de corregir els 8 minuts que ens separen del meridià de Greenwich.
-Quants rellotges així hi pot haver a Catalunya?
-Jo només en conec dos. Un a una torre de Vallvidrera i un altre a Vacarisses que també l´he fet jo.
-A partir d´ara el conserge podrà tocar el timbre mirant el rellotge de sol.
-Ho haurà de fer perque hem tret el mecànic.
-Quina confiança!
-(Riu) És perque ho vegin els alumnes. Ells ja estudien les ombres a primer i després les retroben en poprocionalitat i trigonometria... és un tema que aqui a l´institut es viu bastant.
-Demostrar que les matemàtiques serveixen d´alguna cosa el deu omplir de goig.
-És l´objectiu prioritari de tot departament de Matemàtiques.
-A la vegada és un petit homenatge a la naturalesa.
-La base del rellotge és que permet organitzar-te amb la naturalesa, igual que les estacions de l´any i els calendaris.
-Per què diu que un rellotge de sol mai coincideix amb un rellotge de pulsera?
-Perque el de pulsera és un aparell mecànic amb un moviment uniforme. En canvi el Sol, en seguir una òrbita elíptica, s´accelera i s´enlenteix. Per això només coincideixen quatre dies l´any.
-I la resta?
-L´1 de març, per exemple, el Sol va onze minuts per darrera del relloteg mecànic. I l´1 de novembre 16 minuts avançat. I a final d´any tornem a estar al mateix lloc.
-Hi ha quadranters professionals?
-Jo no en conec. Més aviat són professors, arquitectes... A l´escola Sant Gregori de Barcelona, per exemple n´hi ha un de molt espactacular que el va fer un arquitecte. I a la rotonda de la Bolera de Matadepepa n´hi ha un altre molt ben conjuntat amb l´entorn que l´ha fet un urbanista.
-La nit del 1999 al 2000 entrarem al segle XXI o no?
-Jo suposo que no, que el segle XXI comença el 2001, però...
-La culpa la tenen els romans que es van oblidar del zero?
-És normal. Quan un pastor compta ovelles no diu zero, un dos, tres... El zero només surt quan necessites un punt de referència per anar cap endavant i cap endarrera.
-Així doncs està clar? El segle XXI comença la nit del 31 de desembre del 2.000?
-Jo diria que... espera, espera. És que no està tan clar. No ho sé, ho hauria de rumiar.
-La opinió d´ un matemàtic especialitzat en el temps com vostè sobre aquesta polèmica és de la màxima importància. Pot rumiar-ho ara?
-No, ara, aqui...no. És que la veritat, mai m´he parat a pensar-ho i m´he de concentrar. Ho he de fer a casa meva.
-Em trucarà?
-Sí, ja et trucaré.
-(L´endemà: riiing!) Digui?
-Hola sóc jo, ja ho he rumiat.
-I?
-He canviat d´opinió. Jo crec queel segle XXI comença l´1 de gener del 2000.
-Per què?
-Perque un segle no serveix per comptar res. Ningú té un segle de vida. En la meva concepció del temps, més cíclica que lineal, tot és més simple i per tant un segle s´acava quan s´acava la centena. És clar que tot és opinable i tot va lligat amb maneres de dir i d´opinar, però la meva opinió és aquesta.
-Opinables les matemàtiques!