8/ 10/ 1999
 Montse Adell, de Medicus Mundi, ha viscut dos anys a Angola |
Després de treballar dos anys a Angola com a cooperant de Medicus Mundi, l´infermera de Barberà del Vallès, Montse Adell Nolla, 27, ha tornat a casa. |
"Jo he vist com mataven un home davant de casa, però com que allà primer disparen i després pregunten, aquell ja no va tenir temps de contestar"
-Per què va triar Angola?
-Angola em va triar a mi.
-Era a la selva.
-A la selva urbana de Viana, prop de Luanda, la capital
-Què hi feia?
-Formava voluntaris de salut en cures preventives, com evitar diarrea i malària o potibilitzar l´aigua, per a que ells formin els seus veïns.
-Però Angola porta 30 anys en guerra civil.
-Sí i des de l´últim Nadal es viu una última revifalla molt crúa.
-Como vivia la guera?
-Durant els dos anys que he estat allà sempre he estat amb les maletes mig fetes a punt de marxar corrents. Molts companys d´àrees rurals van haver de marxar.
-En què es nota la guerra?
-La guerra es concentra a la selva, però a mi m´arribaven els efectes. La ciutat s´omple de gent, soldats per tot arreu, un ambient cada cop més crispat i agressiu, assalts a les carreteres
-Estava en perill?
-Home, jo he vist com la policia matava un home davant de casa. Potser un delinqüent. Però com que allà primer disparen i després pregunten, aquell ja no va tenir temps de contestar.
-Sembla dur.
-Angola és un país molt dur d´imatges. Quan hi ets només tens ganes de marxar. Jo, fins ara, els trets els sentia a les pel.lícules i allà els sentia cada nit. Hi ha molta por.
-Por de què?
-Els joves tenen moltíssima por de que els reclutin. Jo trevallava amb joves de 12 a 25 anys que eren els que em tenien informada.
-Però per què lluiten?
-Per interessos. És una guerra purament econòmica.
-UNITA no volia la independència d´un poder colonial?
-Això era abans. Tot va començar amb un guerra ideològica o anti-colonial. Però actualment tot és més senzill: diamants contra petroli.
-Dons sí que és senzill.
-És veritat. UNITA controla el territori dels diamants i vol el territori del petroli que el controla el govern.
-Quí recolza la guerilla?
-Se suposa que Sudàfrica i altres països europeus: són mercenaris del Congo. Però Estats Units, evidentment, està en el negoci del petroli, a l´altra banda, i recolza al govern. Diuen que UNITA domina tres quartes parts del territori.
-Què hi diu el poble?
-El poble ho té claríssim. Saben que el seu és un dels països més rics en recursos de tot l´hemisferi sud, però que viuen en la misèria per un conflicte d´interessos.
-Tan pobres són?
-Moltíssim. Aquest any Angola ha produït 700 milions de dòlars en diamants, però és el 15è país més pobre de la Terra.
-I els beneficis del petroli?
-Tot està en mans de la Elf i altres grans multinacionals. I el poc que recapta el govern ho inverteix en la guerra. Angola és un país venut.
-Quina és la situació social?
-Un treballador cobra 7.000 pessetes al mes i 5 kilos de patates ja li costen 1.000. Els barris no tenen clavegueres. Tot és un gran abocador.
-Estarien més tranquils sense tants recursos?
-Segur que sí. Si no tinguessin petroli ni diamants viurien en pau.
-I vostè alla al mig.
-I malgrat tot, contenta d´haver-hi estat. Encara que només hagi convençut una persona de la importància de bullir l´aigua, ja ha valgut la pena.
-Amb poca cosa es motiva.
-Sí, un cop allà, per sobreviure anímicament, has de rebaixar molt els teus objectius.
-Hi tornaria?
-No. El meu company i jo hem aprés molt, però també ens agradaria copsar una altre realitat sense guerra.
-O sia que ja ha demanat a Medicus Mundi un país més tranquilet.
-Sí, però el primer que ens han ofert ja ha sigut Timor (riu). Es veu que en tenir Angola al nostre currículum ja estem especialitzats en països difícils.
-Ha tornat diferent?
-Angola m´ha canviat sí i potser per malament. Quan veus que els voluntaris estrangers que hi ha per allà tots van a la seva, t´acaves convertint una mica individualista. Anava amb el lliri a la mà i no m´ha agradat descubrir-ho.
-Mai no és tard.