 El caputxí Joan Botam va ser a l´Acadèmia Catòlica aquest divendres |
El 9 de març de 1966, 400 estudiants, artistes i intelectuals catalans es van tancar tres dies i dues nits al convent dels caputxins de Sarrià. L´heroicitat es va acabar amb garrotades i l´entrada de la policia per la força.El frare caputxí i president del Centre Ecumènic de Catalunya, Joan Botam Casals,73, que al.leshores ja era superior provincial de l´ordre a Catalunya va esdevenir responsable de la relació amb la policia i era l´únic que deixaven entrar i surtir. Ho recordava dimecres a l´Acadèmia Catòlica. |
"Voliem resistir fins dissabte en que s´hauria fet un encerclament civil de l´assetjament policiac"
-Quí hi havia?
-Apart del estudiants, escriptors com Joan Oliver, Espriu i M. Aurèlia Campmany, professors tota la resistència d´al.leshores.
-Què arriscaveu els caputxins?
-Per nosaltres allò va ser un gest normal de l´època. Ja feia temps que posavem a disposició dels antifranquistes locals i parròquies. Aquell dimecres, havent dinat, els frares vam veure com, d´una manera fulminant, va començar a arribar gent de tot arreu. Van celebrar tota l´assemblea i, només al final, va arribar la policia.
-Com ho van saber?
-Perque seguien el professor Garcia Calvo,que era un home molt controlat. Van assetjar el convent en un desplegament rapidíssim.
-Va parlar amb ells?
-Primer va sortir el secretari per dir-los que jo, com a responsable de la casa, m´oferia pel que fes falta. Però va tornar esberat dient que el cap de policia estava molt enfadat, que deia paraulotes i que l´havia insultat.
-Que demanaven?
-Que sortís tothom. Vam enviar un parell de voluntaris, com uns "colomets innocents", de prova i, des de la finestra vam veure que els escorcollaven de mala manera i els prenien la documentació. En veure-ho, els juristes que eren amb nosaltres van dir que no sortís ningú més.
-Què va dir la policia?
-El cap Joan Antoni Treix va parlar amb el governador civil i Ibáñez Freire es va posar ferruco en exigir la documentació a tothom.
-Mai no van negociar?
-Sí, jo vaig convidar al cap de policia a entrar per parlamentar i... uns crits, uns cops de puny. De cop i volta vam sentir un cop de porta i aquell senyor se´n va anar sense dir ni adéu. Llavors vaig dirigir dir als estudiants «sou hostes de casa nostra».
-Us vau implicar.
-Sí, en aquell moment es pot dir que va començar la caputxinada i li puc assegurar que va ser una experiència molt bonica de convivència entre frares, estudiants i intelectuals. Allò va ser com un aperitiu de la democràcia,de la llibertat i la festa.
-Per què?
-Perque fora hi havia la policia, els cavalls, el terror, però de portes endins va ser una cosa extraordinària. El catedràric proscrit Jordi Rubió i Balaguer va donar una lliçó magistral de literatura medieval, els d´art feien la seva, es van crear grups de debat...
-Com dormien?
-Per dormir vam extendre una muntanya de diaris per l´esglèsia, la sagristia, els passadissos... i amb nois i noies separats, eh? Després ens van acusar de convertir allò en una espècie de «local nocturno». Però no.
-I el menjar?
-Vam administrar com vam poder els llegums, patates i llet que ens quedava.Però ja era a punt la Creu Roja per enviar provisions des d´un helicòpter.
-On volien arribar?
-Volien resistir fins dissabte en que s´hauria fet un encerclament civil del setge policiac. Haurien assetjat els assetjadors i allò sí que hauria sigut l´«espectacle padre».
-No es va arribar a tant.
-No perque s´ho van ensumar i el general de Madrid va dir «que acabe de una vez esto de los capuchinos». Divendres la policia va forçar la porta, va irrompre dins i els va obligar a sortir a tots.
-Vau patir repressió els caputxins?
-No perque vam presentar demanda judicial per violació de domicili contra el Ministeri de l´Interior i el Tribunal Suprem la va acceptar. Ens van deixar tranquils els set anys que va durar eljudici. A mi sí.
-Què li va passar?
-El governador Freire em volia posar a la frontera. Però jo vaig ser més viu que no pas ell, vaig parlar amb els meus superiors de Roma i la Santa Seu ho va paralitzar.
-I els estudiants?
-Els intelectuals van sofrir una forta repressió i els estudiants no van poder continuar els cursos. Alguns fins i tot van haver de canviar d´universitat. En diuen els estudiants caputxins d´aquella generació.
-I dos anys després, el 68.