 M. Germán va rodar tota la setmana passada al Gremi de Fabricants |
AVa marxar de Sabadell per treballar i el treball l´ha tornat a Sabadell. És la història de Montse Roig Germán, 30, la noia que servia copes al Dos Punts i l´Uba-Tuba i que, després de triomfar com actriu a Barcelona i fixar-hi la seva residència, ara ha de venir cada dilluns i dimecres per rodar Laberint d´Ombres. |
"El control constant de sang i alimentació ens dona als diabètics una disciplina que deu ser bona "
-El destí no et permet allunyar-te de Sabadell?
-Això sembla! (rient). Però estic encantada de que sigui així. Em va fer molta il.lusió que la sèrie es rodés a la meva ciutat. Sabadell està preciós i sempre em ve de gust venir.
-Li retreus a la teva ciutat que no et valorés quan t´havia d´haver valorat?
-No, en absolut.
-Et dius Montse Roig Germán. Què ha passat amb el Roig?
-Me´l vaig treure per comoditat perque a l´Institut del Teatre erem dues Montserrat Roig i vaig abreviar.
-Estàs cansada de la Gemma?
-No. Som bones amigues. Fa coses que jo no faria, però és una persona honesta i el cor li pot més que cap altra cosa. Si s´equivoca és per amor.
-Una mica 'pija', no?
-Sí, però molt altruista.
-No et provoca conflictes de personalitat?
-Ni un! Ella és ella i jo sóc jo.
-Ella t´ha donat l´ oportunitat de sentir-te embarassada.
-I de parir que encara és més important. De fet tot sovint tinc ganes de tenir una criatura, després se´m passen, després em tornen a venir...
-T´ho prohibeix el guió?
-No n´hem parlat, però suposo que si tens un contracte no et pots quedar embarassada.
-Ni per accident?
-Haurien de canviar el guió.
-O matar-te.
-O matar-me. Sí, no, em sembla que no puc quedar-me embarassada.
-No és molt fort que una feina et prohibeixi tenir un fill?
-Si jo el volgués tenir seria molt fort, però com que no ho tinc tant clar. Només és una temporadeta.
-Treballar a Laberint no permet cap canvi d´imatge personal?
-Pots adaptar-te bastant. Jo ara faig La Barca Nova a la sala petita del Nacional i m´havia d´enfosquir cabell. Els vaig demanar permís vam triar una dia que no hi hagués 'raccord' i ho he fet. No són tant estrictes.
-Va ser dur substituir el fantasma d´Emma Vilarasau com a Eulàlia Montsolís?
-Jo mai vaig sentir la pressió de superar a l´Emma. Era un repte, però jo confiava en mi i les coses van rodant soles. Mica en mica t´hi vas trobant.
-Ets una dona amb sort?
-No em queixo. Però la sort te la curres tu i jo sóc bastant 'currante'.
-Treballadora i tenaç. Els diabètics teniu més força de voluntat per allò de que heu de superar la malaltia?
-A veure, a mi la diabetes em va agafar als 22 anys i vaig passar un any molt crític: ¡socors! Volia canviar de vida, deixar l´Institut del Teatre, curar-me la malaltia. Però una persona em va ajudar i d´un dia per l´altra vaig agafar empenta per tirar endavant.
-I encara tires.
-Sí perque en realitat la diabetis no m´impideix fer res.
-La pregunta era et dona més força de voluntat?
-El control constant de la sang i l´alimentació et dona uns hàbits d´autocontrol i disciplina que deuen ser bons.
-Et sents identificada amb el col.lectiu de la diabetis?
-Sí, però no sóc militant. Si em criden per la Marató de TV3 o altres activitats doncs vale, però no em cal anar a l´Associació.
-Dones consell a la nena diabètica de Laberint d´Ombres, la Marina?
-Sí, li vaig dir com s´havia de punxar. Però no he vist com ha quedat.
-No et mires Laberint d´Ombres?
-No puc! Sempre estic rodant o fent teatre. Em sap greu però és així.
-Et perds la protagonista.