|
El primer pessebre infantil de l´exposició que ha muntat a l´Acadèmia Catòlica, l´Agrupació de Pessebristes de Sabadell, es obra d´un siri.Amb la doble nacionalitat siriana i espanyola, el sabadellenc Khaled Battikh Sala, 17, és fill d´una rubinenca i un anestestista del Taulí d´Aleppo (Síria). |
"El pessebrisme m´agrada molt, és divertit i hi ha molt bon ambient"
-D´on et ve ser pessebrista?
-M´ha fet il.lusió.
-Els teus orígens no són aquests.
-En realitat sí. He anat als Salessians de Sarrià on feien pessebre i a casa també en feiem. Quan fa tres anys em van proposar apuntar-me a l´Agrupació de Pessebristes, de seguida vaig dir que sí i ja he fet tres cursets.
-Què diu el teu pare?
-Li agrada. Ell diu que religió és cultura.
-I tu que dius?
-Què gracies al pessebrisme he aprés molt de història religiosa. A col.legi mai no m´havien esxplicat tant bé com aqui els passatges de la Bíblia.
-Pensen el mateix els teus parents de Síria?
-No ho entenen gaire ells això del pessebre.Hi vaig molts estius i ara per Nadal hi tornaré i els explico, però...
-Els sorprén que recreis el naixement d´un jueu com Jesús?
-No. No és això.
-Doncs què és el que no entenen gaire?
-Jo els explico que faig cases de guix, que poso unes figures en un paisatge i ells em pregunten si jugo amb els ninos. Es pensen que és un joc. Jo els dic que no, que es per fer bonic, però no ho entenen.
-Hi ha similituds entre l´Orient Mitjà que tu coneixes i el pessebrisme?
-En el paisatge i el vestit. El paisatge és sec, com a Palestina on va nèixer Jesús. I també hi ha persones que vesteixen xilaba com els personatges del pessebre.
-Com els reis del teu pessebre, aqui, a l´Acadèmia.
-Sí, però les figures les he comprat. Encara no he fet el curset.
-Has pensat mai que un dels tres reis fàcilment podia ser siri?
-No ho he pensat mai, però és possible.
-El teu pessebre d´aquest any té aires sirians?
-No. Es bastant català.
-Fan pessebres els cristians de Síria?
-Jo només n´he vist a cases dels espanyols que viuen a Síria.
-Diuen a l´Agrupació de Pessebristes que ets un dels membres més actius de la secció juvenil.
-M´agrada molt. Hi ha molt bon ambient. Més que exposar-lo, el divertit és fer-lo. Estem aqui fins a les tantes de la matinada i mengem xurros, es divertit.
-Què és el més dificíl?
-Per mi pintar. A mi em queda molt maco de blanc, només de guix. Veus aquesta ombra del balcó? (m´ ensenya el seu pessebre) doncs no són ombres, estan pintades. (Deia que era un fracàs, apunta un pessebrista veterà, estava ben preocupat).
-Per què?
-Perque el comparava amb els altres i el veia bast, sense detalls. A més, els primers dies s´entalava tot el vidre per la condensació de la pintura. Ara ja estic més tranquil.
-La terra del camí sembla molt real.
-Sí. No m´agraden les serradures i hi he posat terra sombra, que és una pols de pintura.
-Per la neu el porexpan deu estar proihibit, és clar.
-Jo hi poso farina. Queda més real. I aquestes heures són molsa sucada en guix i després pintada.
-Aqui diu que t´ ajuda la teva germana, Elisa.
-Sí, ella diu que l´ ha fet ella, i si dic que només és la meva ajudanta s´enfada. Però fa el que jo li dic.
-A casa et deu tocar a tu fer el pessebre.
-Si aquest any intentaré fer-lo més divertit, de finestra i amb aigua. També tinc un tiet i uns veïns que a vegades em criden per a que els doni un cop de mà.
-Estàs pendent de les negociacions sobre els Alts del Golan?
-No. Passo dels Alts del Golan. El meu pare ho segueix amb molt d´interés, però a mi, mentre no hi hagi gueres, que s´ho quedi qui vulgui.
-Pau al món als homes de bona voluntat.