 Pompeu Casanovas |
El filòsof i sociòleg sabadellenc i director del Grup de Recerca i d´Estudis Sociojurídics de la UAB, Pompeu Casanovas Romeu, 43, continua avui el balanç del mil.lenni que va començar ahir en aquestes pàgines |
"En tot el mil.lenni no hem sabut respondre les preguntes quí sóm, on anem i d´on venim"
-Ahir parlàvem dels moments cabdals de la ciència en aquest mil.lenni.
-Einstein, Plank i Bohr han canviat la imatge que teniem de la matèria i l´univers.Els grans avenços de la ciència són la física, la biologia, la genètica, la química i la inteligència artificial.
-Tot del segle XX. Molta casualitat, no?
-La informàtica ha suposat una revolució en un terreny, el matemàtic i lògic, que durant tot el mil.leni havia romàs encallat en el vell silogisme d´Aristòtil. No és fins a finals del XIX i principis del XX que els matemàtics Peano, Frege, Russell, Whitehead i Gödel trenquen això amb una nova estructrura de raonament de la que en surt el codi binari de la informàtica. És una revolució en tota regla.
-Vol dir que la informàtica no ens sembla revolucionària només perque l´estem vivint.
-No. La informàtica és, a més, la culminació de tota la revolució tècnica del segle XX. Tant important que fins i tot ha canviat l´economia capitalista basada en la indústria dels últims segles, en economia informacional.
-Hem respost en aquest mil.lenni les preguntes quí som, on anem i d´on venim?
-Jo diria que no n´hem sabut. L´equilibri personal segueix sent una assignatura pendent de la humanitat. Llegint els textos de civilitzacions antigues es veu que l´actitud individual de cada un de nosaltres a la Terra no ha evolucionat. De fet, se sap que el cervell humà no ha evolucionat gens en els últims 50.000 anys.
-Són, doncs, les emocions humanes exactament les mateixes que fa 50.000 anys?
-Sí. Som feliços i infeliços de la mateixa manera que mil.lennis enrera. Tenim necessitats més covertes i un creixement més sostenible, però no podem dir que som més o menys feliços. Plorem, riem, naixem, estimem, passem a la pubertad... les qüestions fonamentals són sempre les mateixes.
-Les grans religions budisme, sintoisme, cristianisme i islam, venen del mil.lenni anterior. Tampoc hem avançat gens en això?
-Sí, però ha sigut en aquest mil.leni que s´han configurat com a organització política. En el mil.lenni anterior no hi havia Vaticà i el Papa només és infalible des del segle XIX.
-Ha donat el seu fruit alguna d´ aquestes religions. Som més bons que en el mil.leni anterior?
-No. No som més bons.
-Més dolents?
-Tampoc. Només som més complexos, només diferents. Però els valors de bondat o maldat són incomensurables. Tot canvia ràpidament a travès dels segles, fin el més impensable.
-Per exemple?
-Norbert Elias ha dedicat 50 anys de la seva vida a estudiar els procesos de les civilitzacions. I ha descobert que formes de comportament tant senzilles com menjar amb forquilla i ganivet, no van més enllà del segle XVI. Han canviat fins i tot les malalties i els nostres microorganismes. Avui ningú de nosaltres podria viure al segle XIII, ens infectariem immediatament. I els nens no existien.
-Què vol dir?
-Que el concepte d´infància no existia. Els nens només eren persones grans de poc tamany. I anaven vestits igual que els seus pares. El concepte d´infància no apareix fins el segle XVIII. Vull dir que sovint perdem la perspectiva històrica. La tradició s´inventa.
-«La tradició s´inventa»?
-Sí. La majoria de tradicions «de tota la vida» s´inventen per donar cos històric a una idea política o nacionalista. Eric Hobsbawm ha demostrat que la faldilla escocesa només existeix des de finals del XVIII. El mateix ha passat amb moltes tradicions catalanes «de tota la vida».
-L´explosió demogràfica és un fet del mil.lenni?
-Sí. Fins el segle XIX l´esperança de vida humana al món era de 30 anys. I a l´any 1000 la metròpoli més gran del mon era Còrdova amb uns 500.000 habitants. Avui és Tòkio amb 28 mil.lions i el 50% de la població mundial viu en ciutats.
-És un perill?
-És un problema de desequilibri. Si ajuntes les bosses de pobresa a uns cicles vitals cada cop més curts, en que t´has de reciclar social, laboral, mental i familiarment cada deu anys, propi de les grans ciutats, aquestes entren en un equilibri molt inestable.
-Demà, les bones notícies.