Núria Marlet: les dones a l'Afganistan


"És un fanatisme absurd i de masses

com ho va ser el nazisme"

14/06/2000

La psicòloga de l´escola Xaloc, Núria Marlet Canet, 52, és membre del Grup de Suport als Drets Humans a l´Afganistan de la Lliga dels Drets dels Pobles del que ha surgit la Plataforma per Afganistan.

El mes de març van portar a Sabadell la directora del grup de dones afganeses, Orezala Ashraf, esdevenint així entitat pionera a tot l´estat. Ara volen establir un pont de cooperació entre Sabadell i les dones afganeses.

 


 

-Com s´hi va ficar?

-Ja treballavem al Grup d´Educació de la Lliga, però el maig de l´any passat, arran del Premi Príncep d´Astúries a la Fathama Isaht, ens vam acavar d´informar. El tema ens va frapar tant que vam decidir actuar.

-A Afganistan es practica el genocidi en funció del sexe?

-Si no les maten directament, que sovint ho fan, acaven suicidant-se o morint per falta d´assistència mèdica. És un anorreament absolut de l´esser humà.

-Quines són les prohibicions?

-Les dones no poden sortir de casa sense anar acompanyades pel pare, germà o marit. No poden tractar amb homes botiguers, no poden estudiar ni a escoles ni a universitats, estan obligades a dur la burqa i només que ensenyin els turmells son assotades públicament, no poden riure fort, no poden sortir al balcó, no poden ser fotografiades...

-No poden ser ateses per un metge masculí, però tampoc poden estudiar medicina. Com s´entén aquest embolic?

-Encara queden les últimes doctores dels temps anteriors. Però s´han adonat de la contradicció i sembla que últimament es permet alguna dona als hospitals.

-Ha dit que les assoten públicament per ensenyar els turmells?

-Coneixem el cas d´una dona que la van apedregar perque, quan anava amb bici amb el seu marit, se li van veure els turmells. I si es pinten les ungles els hi tallen els cinc dits de les mans.

-Apedregament sona bíblic.

-Doncs allà els talibans encara apedreguen públicament a les sospistoses d´infidelitat.

-On són les antigues arquitectes, enginyeres, metgeses...?

-Moltes s´han autoexilat i viuen a camps de refugiats al Pakistan. Altres s´han suicidat o viuen arraconades a casa.

-No les pot veure ningú?

-Ningú. Fins i tot els vidres de les finestres han d´estar pintats de color perque no siguin vistes.

-Diuen que molts talibans són analfabets. És el triomf de la incultura?

-Interpreten a la seva manera el Corà, que no té res a veure amb això, i han imposat la barbàrie.

-També pels homes?

-També. Els homes han de dur la barba a una mida molt determinada, han de vestir d´una forma determinada i han d´acceptar aquesta situació de la dona, cosa que molts no voldrien.

-Com a psicòloga: s´està culpant a la dona de la pròpia repressió sexual masculina?

-Segurament. Quan prohibeixen vestits de colors vius a les dones, ho fan perque aquests colors desperten els instints sexuals. No s´ha de buscar una raó lògica. És un fanatisme absurd i de masses com ho va ser el nazisme.

-Què penseu fer?

-Ajudar econòmicament als projectes de sanitat i ensenyament tant als camps de refugiats com, clandestinament, dins el país. Potser ajudarem a vendre catifes. A la tardor, a Sabadell, farem exposicions, xerrades i actes per escoles.

-La recent cimera de la dona a la ONU ha acavat en fracàs per culpa dels països integristes. Això us desespera?

-Ens decepciona, però no ens desespera. Ha sigut un cop dur, però això només vol dir que hem de lluitar igual o més i sobre tot constantment.

-No com la Emma Bonino?

-Exacte. Ella va fer la campanya Una flor per les dones de Kabul que s´ha marsit sense pena ni glòria.

Una flor no fa estiu.

 


 

«GRÀCIES A INTERNET»

«Sense internet no seriem aqui; no hauriem fet res», diuen les dones del Grup d´ Afganistan de la Lliga dels Drets dels Pobles, que gasten fortunes en connexions per la causa.

Han esdevingut expertes internautes i naveguen que dona gust per les webs que parlen d´Afganistan.

Orezala Ashraf, que va venir a Sabadell el març, va ser connectada per internet. La seva resposta i tots els contactes es van fer on-line.

S´hi han ficat tant que textes sobre dones afganes traduïts per elles ja pengen a Mujeres en Red (www.nodo50.org/mujeresred/afganistan.html).