Jaume Mestres: «la ignota illa del Coron » «Els tagbdnua amaguen tresors a les seves coves» 24/06/2000

El Cicle Tiramilles que organitza el Servei d´Informació Juvenil, SIJ, al Casal Pere Quart està tenint un gran èxit de públic gràcies a les aventures que explica, amb profusió de diapositives, el viatger professional de Sant Boi del Llobregat, Jaume Mestres Buscà, 50. La última es va dedicar a «La ignota illa Coron de Filipines» on ell va conviure el mes de gener de 1999 amb els indígenes tagbdnua.

-Accepta el terme salvatges?

-En tot cas, bons salvatges.

-Quí són els tagbdnua?

-La comunitat tagbdnua consta d´uns mil indígenes a la costa Llevant de Coron. Estan totalment abandonats per les autoritats. El seu pressupost sanitari, per exemple, és de 60.000 pessetes l´any i allà abunden la malària, la tubercolosi, el dengue i el còlera.

-Està especialment tocat per la qüestió sanitària?

-Sí, perque em van deixar una cabana amb terra de palla que també era la farmaciola i era plena de medicaments caducats i xeringues polsoses.

-Com s´arriva a Coron?

-Amb molta dificultat perque és una illa inexplorada, sense camins i prohibida als estrangers.

-Per què?

-Els tagbdnua tenen set llacs intercomunicats que ells diuen que són sagrats perque no els visiti cap estranger. Temen que els acavin d´expoliar encara més.

-Ja han patit l´expoli occidental?

-Sí, Coron és una illa de només 71kms. quadrats a l´arxipèlag de les Calamianes, on van naufragar molts vaixells en els esculls de coral: jungs xinesos, goletes espanyoles... El cas és que quan un vaixell embarrancava, els tagbdnua es llençaven a l´aigua i arreplegaven el que podien. Avui, totes les seves coves són plenes de porcellanes i altres tresors de segles d´antiguitat que valen una fortuna.

-M´està dient que no volen que els expoliïn el que ells han expoliat?

-Bé, no deixa de ser el seu patrimoni. I procuren que cap colonitzador vingui per robar-lo.

-Els llacs només són sagrats perque cap turista descubreixi el seu tresor?

-Més o menys. La veritat és que ells són cristians de fa segles i pels cristians no hi ha llac sagrat que valgui. Això ja demostra que amaguen alguna cosa.

-Així i tot, vostè hi ha entrat.

-Pel submarinisme. Quan estava fent immersió en uns quinze vaixells japonesos de la Segona Guerra Mundial enfonsats per caces americans el 24 de setembre de 1944, vaig coneixer a un submarinista que em va proposar la temeritat de fer immersió a l´únic llac autoritzat de Coron.

-Per què temeritat?

-Perque és infernal. A 15 metres, l´aigua és d´ una transparència abosluta. Però als 17 ja veus una línia tèrmica, una ratlla perfectament visible en que l´aigua canvia de color i s´escalfa. Cada cop és més densa i més blanca fins que, de cop i volta, et trobes dins núbol blanc lletós, molt calent, sense referències.

-Fa por?

-Sí, sobre tot perque els tagbdnua diuen que allà hi viu un pop gegant que converteix la gent en pedra. Quan la blancor va esdevenir primer marron i després d´una negror espessa, tens tota la sensació de ser dins la boca del pop. A més ensumes sofre. A 40 metres toques un fons gelatinós, llefiscós i només et queden ganes de tornar a pujar immediatament.

-Va dir als tagbdnua que no hi havia pop?

-Sí perque aquesta immersió va anar de boca en boca i vaig tenir una audiència amb l´alcalde, el senyor Alberto Henriques, qui està molt interessat en trobar el tresor de Yamashita.

-Quí és Yamashita?

-Un general japonés que en la Segona Guerra Mundial va saquejar tots els països que va poder i va amagar el tresor en algun lloc de Filipines. Tots els filipins busquen desesperadament el legendari tresor de Yamashita.

-I us vau fer amics.

-Tant amics que em va extendre un permís per visitar tota la illa de Coron i els seus llacs

-Què hem d´aprendre dels tagbdnua?

-L´armonia amb que viuen amb la naturalesa.

I amb els tresors.

«VIATGER PROFESSIONAL « El terme turisme està tan desprestigiat que fins i tot el més guiri se les dona ja de viatger, qualificatiu més prestigiós, pel sol fet de dur una guia cultural a la ronyonera. No és, però, el cas de Jaume Mestres. Aquest santboià realment és guanya la vida viatjant. Va on vol i tria

destins pel seu exotisme o el grau d´atavisme de la seva població. Quan torna, dona conferències per tot Catalunya, com el cicle Tiramilles, escriu a revistes especialitzades o fa programes de rádio, especialment a Catalunya Rádio. Poca gent, com ell, es pot auto-atorgar el títol de viatger.