-La necessitat ens torna inventors?

-Enaquest cas sí. Ja estava cansada que el llitet de la nena no em cabés a la maleta del cotxe. A més, quan viatges amb nens tan petits també t´endus el cotxet, els potitos, quantitat de roba...

-Cada viatge un xafarranxo?

-Sí. Per aixó vaig decidir viatjar i marxar de caps de setmana sense llitet, que és el que més ocupa, i dormir amb la nena al meu llit.

-Va funcionar?

-No. La nena es movia tant i jo patia tant que no caigués, que no em deixava dormir en tota la nit. Al final me´n vaig haver de fer un de més petit, més còmode i més fàcil de plegar.

-Però una persona normal no es posa a fabricar amb les mans allò que necessita.

-Jo sí; em ve de família.A casa tots som una mica creatius. Quan necessitem una cosa ens la fem.

-Per exemple?

-Per exemple un dia em vaig trobar la meva mare jugant a tennis al menjador amb el meu fill gran amb una pilota penjada d´un cordill i una xarxa improvisada. Com això moltes altres coses.

-I el seu pare?

-El meu pare sempre esta fent joguines amb tots els materials que troba.

-I vostè?

-Jo no paro de fer coses. Com a mestre, sempre estic inventant estris nous. L´altre dia vaig fer un termòmetre gegant perque els nens vegin millor els canvis de temperatura. M´encanta inventar. Fins i tot vaig demanar una llicència d´estudis per dedicar-me un any a preparar material de càlcul.

-Puc veure el llitet?

-(El treu de la bossa). Aquesta bossa no arriba a un metre quadrat, encara port ser més petita i també me l´he cosida jo. Penjada a l´espatlla ni pesa ni fa cap nosa.

-Com s´obre?

-Així. (El desplega com un joc de taula) Té tres parts i les baranes s´enganxen a les quatre cantonades amb velcro. Són làmines dures acolxades i forrades amb loneta de motius infantils.

-Es renta be?

-Es renta molt fàcilment i fins i tot serveix, si es vol, només com a canvaidorm de bolquers. De fet aquest és el prototip que vaig fer jo. Si algun dia es fa en sèrie, encara pot ser més petit.

-Pensa comercialitzar-ho?

-Ja ho he patentat a Espanya, però només tinc un any per trobar algú que m´ho fabriqui.

-Què diuen els fabricants?

-Jo he visitat Jané i Prenatal. Tots dos han posat uns ulls com taronges i han posat molt interès com dient «com pot ser que no se´ns acudís a nosaltres». Jané inclús va estudiar la patent i em va demanar preu.

-Però?

-Però va anar passant el temps i al final em van dir que a una fira internacional van veure una cosa semblant i que no els interessava.

-S´ho creu?

-De fet ells mateixos em van advertir que una patent es molt fàcil de copiar i que les grans multinacionals poden pagar advocats i recursos durant anys, mentre que el petit inventor no pot competir.

-Tenen la paella pel mànec?

-És clar. Quan la patent tingui un any qualsevol empresa me la podrà copiar legalment, no a Espanya, però si a l´estranger. I jo no tinc diners per patentar-ho a tot el món.

-L´important és que totes dues ja dormiu bé.