-Som cada dia més a prop o més lluny de que el Papa digui Bon Nadal en català?

-Més a prop. El problema no és tan del Sant Pare com dels qui l´aconsellen.

-El portantveu Navarro Valls?

-No. Més aviat la Conferència Episcopal Espanyola a qui li costa entendre alguns temes. De fet, fins i tot a mi m´ha costat etendre´ls.

-Què vol dir?

-Que després de cinc anys d´ estudiar homilies i encícliques també jo veig diferent el tema dels nacionalismes. Ara veig molt clar que els drets culturals, dels pobles de l´ autodeterminació s´han de potenciar.

-Apliqui això a Catalunya.

-Penso que extendre el català a tots els àmbits de la vida pública és una exigència que emana dels documents pontificis.

-Des de quan?

-Al menys des de Pius XI. El que ve a demostrar aquest llibre és que el Vaticà sempre ha respectat les minories. Els papes defensen els drets dels pobles. Joan Pau II està demanant obertament a la ONU una Declaració Universal dels Drets dels Pobles.

-No és la imatge que dona el Vaticà

-Perque en la pràctica ha mantingut actituds de prudència envers estats com Txèquia o l´antiga Iugoslàvia. Prendre partit és arriscat perque de seguida t´ho polititzen.

-Per exemple?

-Per exemple les declaracions del bisbe Masnou dient que ell és català nacionalista. Molta gent les ha entés com si fos separatista. I no és veritat, no ho és. Però es rep així.

-Diu el Vaticà que un notari de Madrid vingut a Barcelona ha d´incorporar la llengua i cultura catalanes a la seva vida?

-Exactament. Com ho faria si anés a França. De la mateixa manera que tothom entén que l´anglès no pot ser l´idioma oficial i únic de la Unió Europea, el castellà tampoc ho ha de ser a Espanya.

-Què en diuen a Madrid?

-Dijous vaig presentar l´edició castellana del llibre a Madrid i els costava molt d´entrendre-ho. Eren personalitats de la vida acadèmica madrilenya que entenen molt be que el Sant Pare defensi els Drets Humans, però no els Drets dels Pobles.

-La versió catalana es va presentar a la Generalitat amb Pujol i Rigol. Es va deixar polititzar?

-És una instrumentalització mútua, no de paràsit, sino de simbiòsi.

-Joan Pau II recolzaria un referèndum per la independència de Catalunya?

-Absolutament. Si fos una evolució pacífica, la beneïria amb les dues mans.

-Hi ha nacionalismes i nacionalismes?

-La paraula és equívoca, vol dir des de virtud fins a vici. Però el Magisteri condemna clarament els nacionalismes d´estat exacerbats que, com els nacionalsocialismes rus o alemany van arrasar races senceres.

-Doncs el nacional-catolicisme franquista sempre va ser acceptat pel Vaticà.

-Primer perque sortia d´una època en que a Espanya es perseguia l´Esglèsia i, després, moviments opositors al franquisme ja sortien de la mateixa Esglèsia. Però el Vaticà sí ha condemnat explícitament el nacionalisme jacobí francés.

-La imatge de Montserrat com a temple del catalanisme, li fa més mal que bé?

-No. Esta bé que Montserrat promogui la llengua i la cultura catalana. El problema és que altres ho polititzen. Els monjos mai.

-ETA va nèixer als seminaris?

-És veritat. Però no hauria esdevingut violènta sino hagués trobat la repressió d´un estat-nació que va rebre com oposició política una legítima aspiració nacional.

-Res canvia?

-Sí, els valors evolucionen i sempre per bé. L´esclavatge era normal fa tres segles. De la mateixa manera els Drets dels Pobles acavaran per ser acceptats universalment.

-Així sia.