-Amb la calor que fa fora i feu foc dins la tenda.

-És el ritual. La mainada ho aguanta prou bé. Passen per grups, els toquem els timbals i trien una carta de l´animal amb el que han de connectar.

-Animal germà?

-Sí, l´animal que els surt a l´atzar a les cartes pot ser, per sempre més, el seu animal-guia.

-Vostè en això hi creu o només es una manera de guanyar-se la vida?

-No. Jo hi crec. La manera en que es mou pel món aquell animal determinat et pot ajudar a moure´t tu.

-Quin és el seu animal?

-L´àliga. Hi he somiat molts cops i considero que m´ajuda.

-Com?

-A vegades, si estic atabalada, penso en la seva manera de volar. L´àliga planeja pel cel, s´ho mira tot des de l´aire i només actúaquan ha tingut una panoràmica àeria, global, del problema.

-Vostè fa igual?

-Ho intento. Abans de prendre una decisió, paro i m´ho miro tot amb perspectiva. Intento veure la situació des d´una perspectiva ben àmplia.

-Ha tingut mai la sensació que l´ajudava una àliga?

-Indirectament, sí. El que em passa moltes vegades és que, quan he de prendre una decisió, me´n vaig al bosc a serenarme i allà se veig una àliga volant. Jo entenc el fet de trobar-me-la com una confirmació de que la decisió que he pres és la correcta.

-Els indis estan de moda. Es troba artesania pseudo-sioux fins i tot a la planta x d´El Corte Inglés. Li molesta?

-No. Està bé. Penso que a qui li hagi d´arribar i treure´n un profit positiu, el treurà. I el que ho ha de fer malservir ho fara igualment tant si està de moda com si no.

-Aqui fora els nens estan construïnt atrapasomnis. També hi creu?

-Sí. Ells els penjaven damunt el lloc on dormien i deien que servien per atrapar i endur-se els malsons. Només els malsons. De tant en quant els treien fora de la tenda per a que el sol els netegés.

-Va valdre la pena marxar de Sabadell fa 24 anys?

-I tant! Per mi sí vaja.

-Fugia o buscava?

-Buscava. És un estil de vida que vaig triar. Tenia claríssim que volia viure al bosc.

-Sempre en masies allunyades?

-Sempre. Ara és quan visc més a prop d´una població, a Santa Maria de Besora, que té 80 habitants.

-Però d´alguna cosa s´ha de viure.

-Primer vam montar un obrador de productes naturals. Treballavem galetes o llet de soja i les veniem pels mercats de tot arreu.

-I després?

-Vam anar arreglant la casa per hostatjar grups de treball o particulars per descansar. Els donem alimentació natural i els organitzem els cursos de ioga, reiki o el que ells vulguin.

-D´on surt el nom de Bisaura?

-És el nom de la vall on vivim. Diu la llegenda que al matí quan surt el sol, hi ha un punt que es veu doble. D´aqui bis-aura, dues àurees.

-També és el nom de la casa on viviu.

-I treballem. Perque és un centre per grups de treball, però nosaltres mateixos també donem inipis, és a dir iniciacions a la cultura dels indis en campaments infantils amb tipis com aquest.

-Jau!