-

-Arribar al campament III, 7.200 m, ja és una experiència?

-Sí, jo ja havia estat al K2, l´Annapurna, el Makalu i altres 7.000, però l´'Everest és una altra cosa.

-Millor o pitjor?

-Tècnicament l´Everest no és difícil. Però té la cascada de gel entre el Camp Base i el Camp I, on t´has de moure en uns blocs de gel en constant moviment i axò comporta un gran desgast psicològic.

-I la Vall del Silenci?

-També és molt difícil. És molt tancada i si l´has de fer en un dia calurós et deshidrates.

-Per què vosaltres vau fer el cim i els de Tarragona, amb els que vau coincidir, no?

-Jo diria qiue vam fer dues coses ben fetes. Primer: seguir l´estructura clàssica i la ruta clàssica de la cara sud. Els de Tarragona van seguir una ruta alternativa.

-I segón?

-I segón: No vam fer cas dels pronòstics meteorològics.

-No s´ha de fer cas a l´home del temps?

-Diguem que vam seguir els esquemes clàssics. La majoria d´expedicions tenien tant mitjans de comunicació que seguien al peu de la lletra cada previsió.

-Vosaltres no?

-Nosaltres en guiavem més pel que veiem. Ostres! si tu veus amb els teus ulls que fa bon temps, doncs puges al camp II. Si encara fa bon temps tires del II al III. Si et fa mal temps baixes. Però si fa bo segueix pujant, home.

-I els demés?

-Els demés es van passar una setmana al Camp Base escoltant els pronòstics. mentre nosaltres anavem pujant. Si ens trobavem mal temps ja baixariem.

-El temps és qüestió de sort?

-Sí, però la sort l´has de buscar.

-Buscar-la tant pot ser una imprudència o una heroicitat. Es pot saber?

-Amb experiència sí. Si et coneixes a tu i el medi, podràs valorar els riscos objectius.

-Es perd lucidesa a mida que es va pujant?

-Com més amunt més difícil es fa prendre decisions encertades. Si el mal temps t´arriba a només 50 metres del cim, què fas?

-Es va sentir mèdicament imprescidible?

-Sortosament no. En altres expedicions he hagut d´actuar pel mal de montanya, edema pulmonar o cerebral i, malhauradament, el 1995 vaig viure un accident mortal al K2.

-El qui acava arribant a dalt és el mentalment més fort?

-Sí. La part psicològica és més important que la física.

-La duresa mental, com el defalliment, surgeix en el qui menys ho esperes?

-No. Si ja has fet vàries expedicions amb ells, com era el cas, les sorpreses de caràcter són controlades.

-El qui sempre vol estar davant és el qui s´enfonsa a l´hora de la veritat?

-A vegades sí. Passar tant temps fora del teu ambient i en un medi inhòspit provoca, en alguns, reaccions molt inesperades. Especialment en els més joves, que són els físicament més forts, però mentalment més dèbils.

-Dins l´alpinisme hi ha una tendència desmitificadora de l´Everest. Com si pujar-hi fos qüestió de pagar un for-fait turístic.

-L´Everest continua essent la muntanya més alta i continua tenint un desnivell molt important...

-...però?

-Però certament ja hi ha cordes fixes pràcticament fins el cim, al Camp Base erem unes 400 persones i hi ha dies que fan el cim 35 persones a la vegada. Però aquest any no l´han fet ni 40 en tot l´any.

-I les expedicions comercials?

-Hi ha expedicions que, per 14 mil.lions, et posen fins a sis serpes per tu sol. De tota manera ningú et puja a coll i bé. Mentre mori gent, desmitificar l´Everest serà un error.

-La munyanya sagrada... encara.