-Tot va començar amb aquellpremi Francesc Viñas del 1985?

-Vaig passar una mala estona! Tenia pànic a un agut de Les filles de Cadiz que havia de cantar. Pensava que no em sortiria. Però la meva mestre M.T. Boix, que m´acompanyava al piano, em va dir que en el moment de fer l´agut la mirés als ulls. Ho vaig fer i em va sortir.

-Com es pot tenir a un agut?

-Era una qüestió purament psicològica. Tenia 21 anys.

-Quin agut li fa por actualment?

-Molts, però ara ja sé que a l´hora de la veritat sempre surten.

-I del Viñas a Milan.

-Passant pel conservatori de Tarragona. Precisament a la pensió on vivia vaig coneixer al Pietro, el meu actual marit que és de Milan. Quan em va sentir cantar es va emocionar tant que ens vam enamorar i vam anar junts cap a Milan.

-Ell és músic?

-No. És pèrit electrònic, però és un entusiasta de l´òpera.

-Els estudis a Milan van esborrar l´estil Boix sabadellenc?

-En absolut. M. T. Boix m´ha ensenyat la tècnica, la base, la respiració. A Milan, la meva nova professora, Yolanda Torriani, m´ha arrodonit la veu i m´ha enxamplat els aguts, però no m´ha tocat la tècnica.

-I avui és primera soprano de la Filharmònica de Roma. Com ha anat la gira africana?

-Molt interessant perque hem estat fins i tot a Etiòpia.

-Con lliguen la guerra i la misèria amb el bel canto?

-Era un concert benèfic, organitzat per l´Ambaixada d´Itàlia, per una casa de la mare Teresa de Calcuta. No vam sortir d´Addis Abeba i no he vist signes de guerra, però sí de miseria i... (s´emociona)

-...?

-...després de veure aquelles mares desnutrides amb fills moribunds, pensava que no em sortiria la veu. Cantar aquell vespre per mi va ser molt dur. Mai no havia vist una cosa semblant.

-Pot la vida personal afectar una actuació?

-Al Vaticà em va passar. Havia de cantar l´oratori a la beata Faustina Koflaswka, però els meus pares que venien de Sabadell en cotxe no arribaven i jo patia de mala manera. Quan faltava una hora per començar, vaig veure arribar el cotxe tot abonyegat per un accident i em vaig posar a plorar com una beneita. Només sortir a l´escenari tots els qui em coneixien m´ho van notar a la cara.

-Ha dit el Vaticà?

-Això va ser prop del Vaticà, però la segona part de l´oratori, que han escrit especialment per la meva veu, ja l´estrenaré a la Sala Nervi a la basílica de Sant Pere i es retransmetrà per Mundovision.

-La música és la més espiritual de les arts?

-Hi ha un lligam intern entre música i Déu. Quí té el dó, sap d´on li vé i jo no tinc cap dubte de que es un dó diví. Quan cantes sents que estàs expressant una cosa sobrenatural i que molts ho estan rebent.

-També és primera soprano de la primera companyia d´opereta italiana i ho he estat de la de Rumania. Es pot demanar més?

-I he estat la primera soprano del món que ha gravat en CD l´ària de La Locura de Lucia de Lamermoor per a glass harmònica.

-No sé què és?

-Glass harmònica és un instrument com el piano, però amb 88 cilindres, una manxa i un dipòsit d´aigua que, amb una manivela, va banyant el teclat de cilindres. L´intèrpret els va tocant amb les iemes dels dits.

-Quina cosa.

-Doncs és l´instrument original pel qual va escriure Donizetti aquesta ária. Però per problemes d´acústica i de só retardat mai no s´havia incorporat a una orquestra. Sempre l´han substituit per flauta travessera fins ara, 200 anys després, en que hem gravat aquest CD.

-Acceptaria cantar amb Amics de l´Òpera?

-Em faria molta il.lusió.

Profeta a la seva terra ja no.