-

-Quan va marxar de Sabadell?

-Als 22 anys, quan la Unitat Hermètica em va enviar per tot del món. Després vaig fer varis edificis a tot Espanya per Winterthur i l´Hotel Arts de Barcelona pel Grup Cobra.

-Que el va enviar a Algèria.

-I altres països perque a Algèria, on feia una planta de gas i una refineria petrolífera, vaig haver de marxar per l´integrisme islàmic.

-Del Magreb a Costa Rica?

-Sí. Allà vaig fer un hotel i altres projectes i quan el Grup Cobra em va proposar tornar a Europa jo vaig decidir quedar-me a Costa Rica. Em van contractar uns americans per dirigir una planta eòlica, que ja s´ja acavat i ara estic fent un equipament per una cervesera amb la meva empresa, Consultora Mediterráneo. El 2001 començaré una central hidroelèctrica.

-Tot català a Costa Rica es fa ric en dos dies?

-Potser no tant perque el país és propietat de deu famílies. Els rics són ells. Ara bé, ells deixen que entrin professionals de l´extranjer i aquests, un 15% de la població, vivim molt bé, amb dòlars. La resta, el 85%, és molt pobra.

-Injust?

-Potser sí. Jo a la meva empleada li pago 20.000 pessetes al mes i està molt ben pagada. Imagina´t com van les coses. Són els que aguanten el sistema.

-Quina ha de fer un català per entrar en aquest 15% de privilegiats?

-Treballar. Un noi de Montcada ha arribat fa poc amb una filla de 19 i una altra de 9. Aqui era un funcionari, però no li agradava. S´ho va vendre tot, va anar a Costa Rica i ara té un negoci d´internet, un altre de venda de cotxes i un altre de fusteria d´alumini.

-Més casos.

-Sí. Un altre de Barcelona acava d´arribar i ja fa totes les piscines de Costa Rica. Un de Madrid ha muntat un negoci de productes naturals, xampús ecològics, infusions... i ja té quatre botigues.

-Tots segueixen el mateix procediment?

-Sí. Arriben amb uns estalvis, lloguen una casa, de seguida es posen a treballar per altres i al cap d´un temps ja s´independenditzen i es compren la casa.

-És el seu cas?

-Més o menys. Jo m´acavo de comprar una casa molt gran al costat del golf. La meva dona ja dona classes d´arquitectura i decoració a la universitat. I els meus fills de 7 i 5 anys van a la millor escola britànica de Costa Rica i ja parlen anglès millor que jo. Un luxe que aqui no em podria permetre.

-Amics?

-Allà on vaig busco un camp de fulbet i sempre trobo un equip que em deixi jugar. El futbol ha estat la meva carta de presentació a molts països. A tot el mon segueixen la lliga espanyola. Per això, voliem enviar una carta al president Núñez, per a que millorés la imatge del Barça al món. No hem guanyat res!

-Els catalans sou un clan?

-Ens ajudem tant com podem, sí. I els espanyols en general també.

-La vida és fàcil?

-Sí, més fàcil. Com que no hi ha classes mitges no hi ha la competitivitat d´aqui. Ahir el meu fill es va quedar parat de com un nen de la seva edat, d´aqui, li deia que el seu pare tenia un cotxe més bó que jo, que era més ric... El meu fill no entenia res perque allà no es parla així. Allà no has de demostrar res a ningú. El ric és ric i el pobre és pobre.

-Fins que es rebeli el pobre.

-Diguem que l´estat amansa els pobres amb certs fluxes de diners de tant en quant, un caramelet per comprar cases o el que sigui.

-Doncs els països veïns són altament inestables.

-Perque l´estat els ha collat massa. Juntament amb Panamà, Costa Rica és l´excepció pacífica de Centreamèrica.

-La pau americana.