Lluís Duran, radiòleg amb Creu de Sant Jordi «La meva feina és el meu hobby» 26/07/2000

El radiòleg més important de Sabadell, Lluís Duran Barrionuevo, 78, ha estat distingit, com l'ex-president del Banc Sabadell, Joan Corominas entrevistat ahir en aquesta secció, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

-Com ha rebut la Creu?

-Amb molta sorpresa. Em va trucar personalment el conseller de Sanitat, Rius, per comunicar-m'ho i no m'ho podia creure perque aquest reconeixement és un dels que sempre m'havia fet més il.lusió. És del teu país i això s'agraeix molt.

-Va ser el pioner de la radiologia a Sabadell?

-No. Abans que jo hi havia hagut un parell que hi van estar pocs anys. Però jo des que vaig fer la primera radiografia l'any 1946 ja no he marxat de Sabadell.

-I s´ha quedat sol.

-Pràcticament. Em sembla que per casa meva hi ha passat tot Sabadell (riu).

-Què recorda d'aquella primera radiografia de 1946?

-Que anava amb uns medis que avui fan riure (riu), un aparell portàtil que m'havia vengut el Dr. Llonch. Li vaig fer al senyor Pere Soler que es va endur la radiografia a Paris i va quedar molt content perque es veu que el metge francès li va dir que estava molt bé.

-Els pacients dels anys 40 confiaven en la radiologia?

-No gaire. Ni els mateixos metges tampoc. Donava poca informació i no era definitiva.

-Vostè, suposo, que sí que hi confiava.

-No cregui. Fins que no vaig anar a l'institut Karolinskya de Suècia i vaig veure aquells equips tan sofisticats i el cas que es feia als radiòlegs per diagnosticar, no en vaig estar del tot segur.

-D'aquell aparell portàtil al digital actual hi va una evolució tecnològica de mig segle.

-Sí. He passat per tots els aparells:ressonàncies, tac, digital. Cal estar al dia constantment perque un aparell et dura cinc anys. Però a mi això m'agrada. La meva feina és el meu hobby.

-Què en feu dels aparells obsolets?

-Molts els destrueixen les mateixes empreses. Altres els aprofiten pel Tercer Món.

-Nosaltres som el tercer Món d' Estats Units?

-De cap manera. Entre Estats Units i Espanya no hi ha tanta diferència.

-Doncs molts encara viatgen a Houston per curar-se.

-Estic convençut que no cal. Estats Units només té més prestigi. Jo hi viatgo molt i puc assegurar que la tecnologia, les tècniques i els professionals són iguals.

-Amb tanta rotunditat?

-Puc dir-ho amb rotunditat perque, lamentablement, hem tingut un cas de leucèmia a la família i he pogut veure com els metges espanyols l'han salvat amb un tractament perfecte, transplantament de medula inclós.

-Però no tot és tecnologia. També cal saber interpretar la radiografia.

-Sí, s'ha de saber llegir. L'home és insubstituïble. Al darrera de qualsevol màquina hi ha d'haver un cap que pensi, que opini...

-...que s'equivoqui?

-L'encert està en que opinin molts, a poder ser tots els especialistes.

-L'espectroscòpia amenaça de mort la radiologia?

-No. Per ara només s'utilitza per analitzar teixits i no entra en competència amb la radiologia. En el futur ja veurem.

-Encara hi ha qui es nega a rebre una radiació de Raigs X?

-A vegades et trobes un pusilànime que et diu que més s'estima no saber el que té abans que sotmetre's als raigs X. Però no hi ha cap risc i menys ara. Els aparells digitals d'avui donen més informació amb menys radiació.

-De tota manera us obliguen a tenir els laboratoris acuirassats per no radiar els veïns. O no?

-Ah sí, és clar. Las normes de seguretat són durísimes. Tenim inspeccions d'energia nuclear, d' indústria, d'ecologia, de tot. Fins i tot ens controlen els líquids de revelat per a que no els llencem a les escombraries.

-Les llistes d'espera beneficien a la medicina privada?

-No. La gent fa el que pot per no pagar i si ha d'esperar, espera.

-Que veu quan mira enrera?

-Amics que m'han ajudat molt, el doctors Llordés, Bedós,Molins, el gran Antoni Forrellad... Veig massa amics que ja han mort. I quan un té 78 anys això pesa.

Però si està com un gínjol!

«MUSEU DE MEDICINA El Dr. Duran és una institució a la ciutat. A l'últim tram del carrer de Gràcia tot són portes que donen a les seves dependències. Però és el seu treball públic per la ciutat el que l'ha donat aquesta Creu de Sant Jordi. De 1967 a 1974 va presidir la Caixa de Sabadell i des d'aquell càrrec va impulsar l'ampliació de la clínica del Nen Jesús.

Anys després creava al Taulí la seva pròpia competència pública, l'UDIAT. Avui vol portar a l'antiga Acadèmia de la Guàrdia Civil de Sabadell el Museu d'Història de la Medicina. Ja és vicepresident del patronat i ja té a la butxaca el Col.legi de Metges. Els qui el coneixen no ho dubten: ho aconseguirà.