Gustau Farell:la llambortda Hèlix «La llamborda Hèlix és guapa i aguanta» 27/07/2000
	L'enginyer de camins, canals i ports sabadellenc de Professionals Associats, Gustau Farell i Vidal, 44, ha dissenyat un nou tips de llamborda per vehicles i vianants, més barata i més resistent. D'haver-la adoptat, a Sabadell ens hauriem estalviat molts problemes tant a la Rambla com a les noves zones de vianants on els panots trontollen i s'esquerden a les primeres de canvi.

-Quina necessitat ve a solucionar aquesta Hèlix?

-Quan ens van encarregar la remodelació del centre històric de Rubí ens vam interessar pels fabricants de llambordes del país i vam veure que l'oferta era pobra.

-Com de pobra?

-Hi ha dos tipus, les que aguanten el trànsit, però són lletges i les boniques, però que no suporten el pes d´un camió.

-Vol dir que Hèlix és bonica i resistent a la vegada?

-Sí. És guapa i aguanta. Per la seva forma, quan està sotmesa al pes d´un camió, arrossega la llamborda veïna i no només a la de davant sino també a la de darrera.

-Per no trencar-se s'han de empènyer l'una a l'altra?

-No és que es moguin, es que tenen una forma que transmeten la força que reben al seu voltant tant horizontalment com verticalment.

-La clau està en la forma d´hèlix?

-És una forma que dona un gran coeficient perimetral. Té més perímetre que si fos rectangular. Per això aguanta tant. A més es pot dividir en dos i surten trossos perfectes pels cantos rectes.

-Però en aquesta separació s´hi poden clavar puntes de paraigua, tacons de senyora...

-No perque va recoberta de sorra compactada que és el que li dona resistència als esforços verticals.

-Ja està instal.lada a algun lloc?

-A la fàbrica Calibloc de Castellar. És una zona de càrrega i descàrega amb constant fluxe de vehicles industrials.

-Ho està resistint?

-És clar. Perfectament.

-És granit?

-No! Del granit oblida-te´n. Avui dia les bones llambordes només poden ser de formigó. El material i la composició d'Hèlix és exactament igual que qualsevol altra de les bones llambordes del mercat. La diferència està en la forma.

-Tantes n´hi ha?

-A Espanya unes sis o set. I ara una més, la Hèlix.

-Realment no existia alguna cosa semblant a Europa, Japó o Estats Units?

-No. Ho hem mirat molt. És la nostra feina i hem estat buscant per tot arreu.

-Caldrà patentar-ho?

-A Espanya ja està patentat. A l'extranger no, però encara hi som a temps.

-Un dels problemes dels paviments a Sabadell és la brutícia. Què passa si cau una gota d´oli?

-Res.

-Per què les llambordes que estan col.locant a les noves zones de vianants ja estan totes brutes i, moltes, esquerdades?

-Perque no són llambordes, sino lloses. Si haguessin posat la llamborda Hèlix no hauria passat això.

-A la Rambla sí són llambordes i el fracàs va ser rotund.

-Allà es van ajuntar molts problemes i de tot tipus. Tècnicament, un dels problemes va ser que no les van colocar sobre sorra. Van provar un altre sistema i no va anar bé.

-Potser Hèlix és massa car.

-Al revès. Molt més barata i molt més fàcil de colocar. També és més fàcil de treure en cas de renovació de serveis subterranis.

-Vol dir que ens estalviariem l´espantós soroll del martell pneumàtic?

-Sí. Està estudiada perque es pogui extreure netament.

-La llamborda clàssica era la millor?

-Era pedra i té molt prestigi. Però la veritat és que en aquella época no havien de suportar les fortes càrregues d'avui en dia.

-Avui som més pesats.

«SER BEN CUINAT «No és que m'agradi cuinar. El que m'agrada és ser ben cuinat». A Gustau Farell li agrada menjar bé. Ha desenvolupat una cultura del paladar i no li sap greu la despesa, si l'àpat s'ho val.

Fidel seguidor de les estrelles Michelin ha gaudit del Racó de Can Faves (Sant Celoni), el Bulli (Roses) i Sa Punta (Pals). A Sabadell difrutava del Marcel «però se'ns en ha anat a Matadepera». «El millor, però, és investigar i descubrir aquells llocs desconeguts que es menja igual de bè, però a menys preu. Cada dia en queden menys, però preguntant encara els trobes».