An gel Llobet, president d´enginyers «Cada ciutat té el govern que es mereix» 14/09/2000

El sabadellenc Àngel Llobet Díez, 58, que va ser candidat a l'alcaldia de Sabadell pel PSC l'any 1983, i que encara és membre del Consell Nacional d'aquest partit, també és degà del Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i president del Consejo General de Colegios de Ingenieros Industriales de España. Aquests dies celebren el sesquicentenari de la professió.

-...sesqui què?

-Vol dir 150 aniversari. Sesqui és un prefixe llatí que vol dir una relació de 3 a 2 o de 1 a mig. Segons ens va fer saver Camilo José Cela, dir 150è és una incorrecció garrafal, segons ell«de imbécil».

-Però fa150 anys ja hi deuria haver alguna cosa semblant a un enginyer industrial.

-Evidentment. El primer enginyer industrial va ser l'inventor de la roda. Amb aquest aniversari el que commemorem només és la creació de la primera escola.

-És una professió amb prou futur com per durar 150 anys més o els informàtics van substituint poc a poc als enginyers industrials?

-Té futur de sobres perque l'enginyer industrial, en el fons, és un generalista amb uns coneixements tan sòlids com amplis. Però no és especialista en res i això el permet anar-se adaptant als nous temps i a les noves necessitats de l'empresa.

-Per exemple?

-Avui a l'escola d'enginyers s'ensenya des de química fins a informàtica passant per electrònica, economia o biotecnologia. Els nous robots de les indústries els dissenyen enginyers industrials.

-Quina importància té la delegació sabadellenca del Col.legi d'Enginyers?

-Molt gran perque dels 8.000 colegiats catalans, 1.800 són del Vallès. A Tarragona no arriben a 500.

-Com funciona el cervell d'un enginyer?

-Un enginyer és capaç d'analitzar un problema, ordenar els seus elements, treure conclusions i desenvolupar un mecanisme de solució.

-Aquesta manera de pensar és incompatible amb la política? Ho dic perque dos enginyers sabadellencs, vostè i Pere Alavedra (PP) han deixat pràcticament la política.

-En política dos i dos mai no fan quatre i, és clar, això, a un enginyer li costa d'entendre. Als enginyers ens agrada molt tocar de peus a terra. Però vaja, Coll i Alentorn, Pere Esteve i Josep M. Sala són enginyers industrials.

-Es pot dir que vostè ha deixat definitivament la política?

-Quasi perque aviat deixaré fins i tot el meu càrrec en el Consell Nacional del PSC.

-Què ha passat?

-Jo vinc d'aquella època en que la política era una cosa romàntica. Continuo essent un polític amateur perque el degà del Col.legi d'Enginyers no cobra. Però avui en dia la política és pels professionals. Es tan noble com qualsevol altre ocupació professional, però ja no té res a veure amb aquell amateurisme vocacional i ple d'ideals del que jo vinc.

-Quan es va presentar d'alcaldable se'l va acusar de «matadeperenc»?

-Visc a Matadepera per motius accidentals, però sóc i em sento sabadellenc a tots els efectes. Estic vinculat a l'Orquestra Simfònica, Acadèmia de Belles Arts, l'Agrupació Escolta...

-Què guanya i què perd la ciutat de Sabadell amb el canvi Farrés-Bustos?

-Guanya alternància. Els polítics s´han de renovar i això és un guany. Perd un gran alcalde perque és evident que el Toni, a qui conec moltíssim, ha estat un alcalde sensacional, malgrat alguns errors.

-Quins?

-No va saver fer be el traspàs. Què aportarà Bustos? Per ara joventut, ganes i ambició. Aquestes tres coses segur que les té. Ara, si sabrà afrontar o no els reptes de futur ja ho veurem. Personalment penso que hi havia solucions millors. Però bé, cada ciutat te el govern que és mereix.

-Quins són els reptes?

-Ser una ciutat important del segle XXI, especialment des del punt de vista de la societat de la informació. Sincerament he de reconeixerque no ho fan tan malament com pensava. Però que no s´adormin perque les ciutats o pugen o baixen. I si no pugen, baixen.

-Company de partit.

«POLITIC AMATEUR « Va entrar en política en plena clandestinitat, l´any 1959, amb la campanya per Galinsoga. Fins i tot va participar als fets del Palau de la Música com militant del CC. El problema és que la clandestinitat era tanta que encara no se sap ben bé que volia dir CC. Tothom està d´acord en que era el moviment de Jordi

Pujol però mentre per uns CC volia dir Catalunya i Cristianisme, per altres és Comunitat i Catalunya. Més endavant Llobet s´afilià a la Força Socialista Federal, va conèixer les dependències de comissaria i va haver de desapareixer de Sabadell. Avui, diu, la política professional no va amb ell.