Àngel i Marga, parella de tango «El tango és masclista, però no tant» 22/09/2000

L'administratiu, Àngel Gonzàlez Carazo, 54, i l'empleada de la Caixa de Sabadell, Marga Solà Montoya, 47, son parella de fet i de tango. Es van coneixer amb balls de saló, però l'afició pel tango va eclipsar totes les altres. Els ha unit tant que ja són professors, han ensenyat a unes 200 parelles i, amb el seu grup de balladors «Tu i jo», han organitzat un acte per cada dia de la setmana que vé.

-Vuit anys donant voltes?

-Com diuen ells, «bailo tango hasta sacarle viruta al piso».

-El tango uneix?

-Al principi, i ho veiem a les classes en les parelles que comencen, el tango pot provocar baralles. Però si se supera aquesta fasse, que quasi sempre se supera, acava unint encara molt més a la parella.

-Quines baralles?

-Al principi, el tango es presta molt a la discussió. Elles els recriminen a ells que no la saven portar i ells recriminen a elles que no es deixen portar.

-Perque al tango mana l'home. Això no té volta de full, no?

-No.

-No es pot ser feminista i ballar tango?

-Perfectament. Jo (ella) sóc feminista i accepto que em porti l'home. Perque en el fons, si mires bé, ella també té bastant marge de creativitat i, en moments donats, pot obligar a l'home a fer algunes coses. És un ball masclista, però no tant.

-Què voleu dir quan defenseu el tango argentí?

-Que no som partidaris del tango europeu. A nosaltres el tango no ens va absorvir de debó fins que no vam veure una parella argentina de veritat ballant tango realment argentí.

Quina és la diferència?

-El tango europeu és fred, mecànic, distant. L'argentí és molt més recullit, permet més improvisació, més alegre...

-Somriure no és pecat?

-És clar que no! El tango és per disfrutar-lo. No per posar aquelles cares tan serioses de... potser estaràs seriós de sentiment, perque t'has fos amb la teva parella de tant com t'hi entens, però no per concentrar-te amb la tècnica.

-Doncs als concursos obren uns ulls de boig i llueixen un rictus bucal que sembla que els hi vagi la vida.

-És que el tango no està fet per concursar. A Argentina no existeixen concursos de tango. Els concursos de tango són un invent europeu. És un art.

-Heu dit que es pot improvisar?

-I tant! El tango té una estructura bàsica, però damunt d'ella pots improvisar tan com vulguis perque és riquíssim en passos i combninacions.

-Com es coneixen els bons balladors?

-El qui no hi entén s'enlluerna amb l'espectacularitat, els ganxos, els salts, les barridas. Nosaltres valorem molt més la sutilesa, el caminar que, per cert, caminar en tango és el més difícil que hi ha. Valorem la capacitat de transmetre sentiment.

-Té fama de difícil.

-Ho és. Mirant i prou no s'aprén.

-No et pots entendre a la primera amb un desconegut?

-Si en sap sí.

-Estar enamorat ajuda?

-Sí. Balles millor amb la persona que estimes. Més juntets, com nosaltres (somriuen), que ballem molt juntets.

-Cal ballar-los o accepteu el gaudi d'escoltar-los?

-És clar que sí. Tots els del Gardel i Piazzola, per exemple, no són ballables, no marquen el ritme. Es molt millor escoltar-los. Els que en saben, quan sona un Gardel deixen la pista i s'asseuen.

-Quins actes destaqueu de la Setmana del Tango que comença aquest diumenge?

-Les acuacions del Trio Alavares al Jam Session i el concert del segón diumenge a l'Hotel Urpí.

-Esteee... nos vemos

«DE DIUMENGE A DIUMENGE La Setmana de Tango comença aquest diumenge a les 6'30 al Parc Catalunya amb ball, música, coca i moscatell. Continua dilluns amb degustació de productes argentins a l'arrabalero restaurant La Raval, dimarts amb cine a l'Urpí, i dimecres amb el Trio Alavares, l'estrella de la Setmana, al Jam Session del,

una altre cop, Raval de Dins. Dijous, al Club de Tennis, hi haurà classe de tango oberta a tothom, divendres al Concor exhibició de milonga i dissabte al Tevere del Parc Catalunya, sopar-ball de tangos amb pizza sangria i cremat. La Setmana acavarà l'altre diumenge, dia 1, amb una gran festa de clausura a l' Hotel Urpí.