![]() |
Carlota Olcina, actriu «Quan acabi els estudis me'n vaig a Madrid; ho tinc superclar» 23/09/2000 |
![]() |
Una de les grans protagonistes de la nova sèriede TV3, El cor de la ciutat, és la sabadellenca Carlota Olcina Luarna, 17. Després d'estudiar Primària a Nostra Llar, ESO a l'Escola Industrial i tot fent Batxillerat a l'escola Ramar, tot d'una ha saltat a primera línia de l'escena catalana. La trien a tots els càstings i el novembre s'estrena al Teatre Nacional amb el paper de Núria (també) a Terra baixa. |
-I de repent el somni.
-Tot va començar amb el càstig que van fer els de Laberint d'Ombres a Ca'l Estruch. Vaig fer un capítol a Laura, després de nòvia de l'Oriol a Laberint d'ombres i ara això.
-Carrera meteòrica.
-Bé, jo dels 11 als 15 anys vaig estudiar a l'escola Memory de l'Àngels Gonyalons, però només com activitat extraescolar. I quan estava a l'escola Industrial també em van triar, entre 1.300 noies de tot Espanya, per la pel.lícula de Víctor Erice, El embrujo de Shangai, que al final no s'ha fet.
-Però ets menudeta, físic normal, què et veuen?
-Jo què sé! Però el Pep Armengol, que és el director de càstings de TV3, només veure la persona ja opina, ja sap el què vol.
-El físic no és tan important?
-No gens. Busquen alguna cosa més íntima de la persona, potser espontaneitat, capacitat de comunicar... és que no ho sé.
-Realment la càmera estima a uns i no a altres?
-Sí. Això és cert. Pots ser una persona molt agradable, però per càmera perds. I al revès, la càmera veu coses que tu no veuries com la veu o unes faccions.
-Tu rai.
-Tinc un problema: sóc massa exagerada. Ara quan em veig a la tele no m'agrado. Trobo que gesticulo massa, exagero moviments de braços, d'ulls, de tot.
-En quines actrius et fixes?
-Amb totes i no es per quedar bé. La Mercè Arànega es concentra molt, la Victòria Pagès i la Sílvia Sabaté també van molt més enllà del text, mesuren el registre de la veu, tots els detalls.
-Toques el piano tant bé com sembla a El cor de la ciutat?
-No. Quan toco el piano només em filmen de cintura en amunt i em diuen on he de posar les mans. Les mans són d'una noia de TV3 que sap tocar molt bé el piano.
-Deus estar oblidant els teus estudis.
-Se'n ressenten bastant, sí. Sobre tot ara que m'han triat per fer de Nuri al Terra Baixa del Teatre Nacional i dimarts començo a assajar. Però tinc molt clar que no deixaré d'estudiar. Al menys el 2n de Batxillerat l'he d'acavar.
-Alguns actors nens o adolescents deixen de funcionar en l'edat adulta. Això t'espanta?
-Sí. Sí em fa por. Ara em demanen papers de joveneta, però potser quan tingui 20 o 25 anys ja no em veuran com a dona.
-Somnies amb el cine?
-Sí. M'encantaria fer de Lolita. Em fa vergona dir-ho, eh?, però aquest barreja d'inocència i seducció m'agrada molt. O nena de la guerra civil espanyola. O participar en una paranoia de l'Álmodòvar.
-Vols dir que els culebrots o el Teatre Nacional són el millor camí per arribar a Almodòvar?
-Però és que jo quan em senti realitzada i acavi uns estudis me'n vaig a Madrid. Ho tinc superclar. M'interessa molt el cine espanyol.
-Més que el català?
-Em crida més l'espanyol: Más que amor Frenesí, Taxi, Todo sobre mi madre...
-Per què tants sabadellencs a TV3?
-No ho sé, però realment quan dic que sóc de Sabadell sempre em diuen «tothom és de Sabadell!» o bé «hi ha bons actors, eh? a Sabadell». Sobre tot en el món del teatre.
-Som una màfia?
-No. No és que els de Sabadell s'ajudin especialment. Tots van al seu aire.
Cadascú va per ell
«AMB L´AJUDA DEL CEL Abans de morir de càncer fa quatre anys, el seu pare li va dir: «fins que no et vegi a la tele no em creuré que vals un duro». Mai no la va veure, però el primer dia que va sortir per la tele la primera persona en la que va pensar va ser en el seu pare. «Molt sovint penso que ell m'ajuda des del cel, diu la Carlota. |
Com que savia la molta il.lusió que em feia estic segura que ell m'està ajudant des d'el cel. Hi confio, ho sé. Sempre que vaig a un càsting i m'agafen tinc la sensació que ha estat ell. Però segur». Una explicació a dos anys de miracles encadenats. |